“El país està donant l'esquena a les oportunitats del sector audiovisual”

Eduard Ruano (Anyós, 1980) ja fa cert temps que està immers en l’ambient audiovisual. El 2006 va aterrar a Nova York per foguejar-se en una pel·lícula independent, Tiny Dancer, amb dos joves andor­rans més, Èric Arajol i Laia Ateca. Després es va moure per productores catalanes i en els últims anys –com Independent Club–ha participat en l’apartat de la producció en els rodatges al país de Nieve negra i Félix. Que Ricardo Darín o Leonardo Sbaraglia passegin per Andorra és un luxe, considera, i per això creu que el sector ha d’entestar-se a créixer i aconseguir que el país sigui un plató apetitós. Però primer el sector ha d’organitzar-se.

Sembla convençut.

Des de fa anys es desperta un sector audiovisual independent al país format per petites empreses, petits autònoms, i comencen a venir coses de fora, de manera casual o perquè els anem a buscar. Així que penso que ja és hora d’ordenar-ho. Tots hem de posar el nostre granet de sorra, però també les empreses i institucions han de creure en el talent andorrà perquè no saben el que tenen a casa.

Vol dir...

Que contracten a fora, per exemple perquè els facin la seva publicitat, quan aquí podrien obtenir el millor servei al millor preu. És una aberració pensar que tot el que ve de fora és millor. Per això nosaltres ens hem d’unir i crear una associació, impulsar una film comission. Hem de tenir una base de dades de tots els tècnics i professionals relacionats amb l’audiovisual per aconseguir que un productor pugui muntar equips aquí.

Parla d’agrupar-se però hi va haver una aposta per crear una acadèmia que no va prosperar.

Acadèmia i associació són dues coses diferents, crec que era excloent, que no aixoplugava tot el sector audiovisual, estava molt centrada en el món del cinema. En tot cas, crec que és una entitat que no pot existir en un país on encara no hi ha aquesta indústria.

En tot cas, si el sector necessita associar-se són vostès els que ho tenen a les seves mans.

Cert. Ja hi va haver algun intent i va quedar en no res. Hem de seure i fer un pas endavant, tenir quelcom per presentar al Govern i que ens doni suport.

No veu que el projecte d’acadèmia es pugui reconduir perquè s’hi sentin representats?

Desconec totalment les intencions actuals dels impulsors de l’acadèmia. Però és cert que no té sentit que hi hagi dues associacions, hauríem de fer pinya.

L’objectiu?

Promoure Andorra com a plató. I hi ha una feinada enorme per fer, però no podem començar a promoure perquè en realitat encara no està llest, el país està donant l’esquena al sector audiovisual. Nosaltres, a Independent, ens movem i veiem oportunitats, però també veiem que tots els territoris, grans i petits, tenen polítiques que incentiven, atrauen, el sector internacional. Aquí hem vist com funciona, amb dos rodatges llargs, com Nieve negra i Félix, i més encara amb la publicitat.

Posi dades sobre la taula: quant pot haver reportat ‘Félix’, per exemple?

Doncs es pot calcular que uns dos milions d’euros en dos mesos. Calculem l’arribada d’equips, unes 60 persones, que han de dormir i menjar aquí durant aquest temps; més localitzacions en llocs privats que s’han de llogar, i uns 900 figurants, que cobraven entre 90 i 150 euros al dia, amb alta a la seguretat social, etcètera. A banda, la gent del cine és un turista particular, i venen amb diners a la butxaca. Va ser important tenir-los aquí, un dels projectes de televisió més grans a Espanya [producció de Movistar, amb Cesc Gay com a director]. Va ser el nostre Joc de trons.

I quins són els deures pendents al país per poder competir?

Veig que en altres llocs se’ls atrau i aquí hi ha traves i despeses. Per exemple, la taxa d’immigració són prop de 180 euros per treballador i si això ho multipliquem per 60 persones en un equip, el pressupost es dispara: jo no puc fer un pressupost competitiu. En matèria duanera sí que hem millorat. I un dels punts forts és l’agilitat amb què Govern i comuns tramiten permisos: a Catalunya és un infern en comparació.

Sempre es parla de la creació d’una ‘film comission’. Què és?

És l’objectiu final, però abans s’han de fer molts passos. Una film comission seria una institució finançada per l’Estat per promocionar la nostra petita indústria, però encara no podem crear-la perquè no tenim res a oferir. Sobretot davant de territoris, com les Canàries, amb polítiques brutals per atreure els rodatges.