“Una aliança de Liberals i SDP és antagònica”

El conseller de Ciutadans Compromesos recorda l’encàrrec de la moció de censura com l’inici de la crisi liberal i remarca que el grup no havia de ser “el braç armat” de l’executiva, que apunta que escoltava les visions discrepants, en una entrevista a la ràdio del Diari.

El PS es queixa que al grup mixt se’ls ha volgut silenciar perquè són la veritable oposició al Govern.

Això són estratègies polítiques. Els socialdemòcrates es pensen que són la veritable oposició, doncs no. La veritable oposició és UL-CC, i li diré el perquè. Abans podia ser per nombre el grup liberal, perquè érem 8 i ara el grup més nombrós a l’oposició som UL-CC, agradi o no agradi, som cinc consellers i tots formen part de l’oposició i treballem pel futur d’Andorra.

Però són la veritable oposició per ser el grup més nombrós o també per posicionament?

Aquí es tracta de vegades de qui cridi més, que de vegades no vol dir qui té més arguments ni més raó, i sempre hem dit que farem oposició, però en aquelles coses que veiem que van en benefici de l’Estat. Penso que val la pena que deixem les sigles o els pensaments d’un cantó i que treballem pel futur del país. Pensem que en política tampoc s’hi val tot, no solament s’ha d’anar a treure un rèdit polític amb el no pel no, sinó que si hi ha coses que estan ben fetes val la pena que també les votem i sempre s’actuï amb sentit d’Estat. I les coses en què creiem que podem intercedir, millorar-les si ens volen escoltar, i si no doncs criticar-les, i si les fan bé hi hem de donar suport, només faltaria.

No creu que hi hagi un acostament al Govern pel compromís de Josep Pintat a favor de la reforma comunal que va provocar la divisió del grup liberal?

No és el Josep Pintat que s’havia compromès. En la Llei de competències i transferències hi havíem treballat, érem en un inici força contraris de cap on s’havia d’anar, però hi va haver un moment que el Govern ho volia tirar endavant i es fa la taula tripartida amb Govern, del Consell General i tots els comuns, i quan dic tots és tots. Quan els comuns ho accepten tot, i ho accepten de bon grat, malgrat que després surti l’informe d’inconstitucionalitat del comú de Sant Julià, teníem dos opcions. Si els comuns i el Govern anaven en aquest sentit era el Consell qui s’havia d’acabar de pronunciar o s’anava a una versió que no era la nostra i s’assemblava més a la del PS, i a partir d’aquí el grup liberal veu que malgrat que no és el nostre model tal qual el teníem és el menys lesiu o el que més s’atansa a la nostra manera de veure la distribució general de l’Estat i es pren la decisió comentada i argumentada entre tots els companys del grup i es va acordar donar suport, aproximadament a partir del maig, juny.

Llavors va sortir l’informe de Sant Julià.

Surt l’informe del senyor Aparicio, els del Govern que ho rebaten, però vam prendre la decisió que donaríem suport perquè és el que més s’assembla al que volíem. Ens comprometem a tirar això endavant i arriba el dia de la votació, és veritat que aquell matí en vam tornar a parlar, i al mig del Consell General ja és sabut i conegut per tothom que el senyor Gallardo envia un Whats­App i diu que no votarà, i a partir d’aquí es creen més tensions, per dir-ho d’alguna manera.

Ara que han passat setmanes des de la sortida del grup liberal, com analitza aquesta crisi i l’actuació de Jordi Gallardo?

Ja vam explicar el motiu de l’escissió, però n’hi ha hagut altres. Hi ha hagut certes proves de força entre l’executiva liberal i el grup parlamentari liberal. Penso que no hi ha hagut la comunicació suficient entre l’executiva i el grup. Dins del grup hi havia consellers que formaven part de l’executiva, doncs l’executiva segurament rebia tota la informació del grup però al grup no rebíem ni de bon tros tot el que es coïa a dintre de l’executiva. I és evident que el grup ha d’escoltar l’executiva i les bases del partit, però això tampoc vol dir que el grup sigui el braç armat de l’executiva o de les bases del partit.

S’havia anat fent amb tot el poder Jordi Gallardo i havia anat desplaçant Josep Pintat, que va ser el cap de llista?

Tots recordareu que des de l’executiva es va demanar gairebé al principi de la legislatura una moció de censura i les coses s’han de fer pensant-les. Per fer una moció de censura el primer que cal és que tota l’oposició estem unida i que a més a més siguem capaços de desbancar algú de DA i que el tinguem amb nosaltres, i després s’ha de buscar un líder, però presentar una moció de censura pel sol fet de presentar-la, sense que pugui prosperar, sense analitzar totes les conseqüències, no sé fins on pot arribar, potser és fer una mica el trist paper. Tots estem a l’oposició i tots ens podem sufocar més en un moment o altre, però ho hem d’analitzar, i quan fem un pas que sigui ferm i pugui prosperar.

L’encàrrec de la moció de censura ja va crear malestar al grup perquè no era viable?

Exactament. Això és una relació i quan no hi ha comunicació o quan la gent no vol escoltar, perquè no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar, i això és una mica de vegades el que passa, i el senyor Pintat i els membres del grup liberal hem estat a disposició de l’executiva i hem fet les reunions que han calgut i aquest sentiment tampoc l’havíem vist. Inclús no feia gaire temps havíem fet una reunió dels 30 càrrecs electes i en cap cas va quedar evident que el tema havia d’anar per aquí. Sempre hem considerat que ara no estem en un moment d’eleccions perquè ara no tocava decidir el candidat a la nostra manera d’entendre, però sembla ser que aquella reunió dels 30 no va ser vinculant i en canvi altres reunions amb menys gent sí que són vinculants. No hem d’entrar en aquestes batalletes, però el que fa trencar la disciplina de vot en un grup això és greu i va ser el desencadenant.

Com veu Liberals de cara a les eleccions?

Els veig bé, veig que tenen un candidat a cap de Govern.

Tenir ja el candidat és una acció que vostè considera que afavoreix DA?

Sí, però penso que ens hem de preocupar cadascú del que podem.

Com veu l’aliança que Liberals treballa amb SDP a les llistes parroquials?

Hi ha coses antagòniques que seran difícils de vendre. Tot això és ciència-ficció o política-ficció.

No creu que arribi a bon port?

Pot arribar-hi, s’haurà d’explicar molt. És com si algú de nosaltres o jo, que tothom coneix quina és la meva visió política, me n’anés amb el PS, no sé com ho podria explicar o vendre als meus coetanis per dir-ho d’alguna manera.

Ciutadans Compromesos seria un aliat molt desitjable per a DA, hi ha hagut ja alguna aproximació de Toni Martí?

Toni Martí és un polític molt hàbil i intentarà ficar cullerada allà on vegi, on pugui treure vots.

Els ha sondejat ja?

Toni Martí a qualsevol acte que va sondeja i envia la guineu al galliner, per dir-ho planerament i amb sentit de l’humor. Sempre intenta fer aquest joc polític i aproximacions, és la seva salsa i on es troba bé, a qualsevol acte, sigui el que sigui. A Sant Antoni a la Massana va ficar la seva salsa, com és típic i habitual i conegut de tots, i no vaig ser a Sant Julià però suposo que també va llançar cables.