Dos empresaris d'origen rus compren Aigües d'Arinsal

Comencem avui una sèrie d’entrevistes amb empresaris estrangers que decideixen venir amb els seus projectes a viure a Andorra, per posar de manifest que poden arribar a ser molt importants per a la diversificació de l’economia nacional. I també per saber el que segons la seva opinió queda per fer perquè el país sigui cada vegada més atractiu per a la inversió estrangera. Ilya Rouss va néixer a Rússia fa 33 anys i resideix al Principat des del 2013. És expert en màrqueting i empresari en sectors tan diferents com ara la creació de videojocs, l’hostaleria, i les agències de viatges, de comunicació i ara de producció d’aigua. El seu soci, Anton Yarashuk, també resideix al país. No sembla degavellat pensar que part important del futur econòmic d’Andorra també passarà per atraure més emprenedors com l’Ilya i l’Anton, que tenen dues idees disruptives cada minut.

Per què comprar Aigües d’Arinsal quan els empresaris locals consideraven l’adquisició arriscada?

Ho vam veure com una oportunitat des del principi, és clar que hem de començar gairebé des de zero. Hem de canviar la marca, el pou, la maquinària, els sistemes, però creiem que és un valor segur. Tant jo com el meu soci, Anton Yarashuk, vivim a Andorra i volíem invertir al país: l’hoteleria no ens atreia, el casino que ve, tampoc, aspiràvem a alguna cosa diferent. Em van parlar de l’empresa, vaig parlar per telèfon amb ell i en una trucada estava decidit. Vam signar el memoràndum i l’única cosa complicada va ser transferir diners suficients a Andorra.

Enviar fons des de l’estranger s’ha convertit en un dels majors problemes a l’hora de fer negocis al país?

Sí! Ens va costar molt! Però en ser diners que havíem guanyat amb la venda de jocs i serveis a empreses líders irreprotxables, com ara Apple i Google, va ser fàcil demostrar que eren el cent per cent nets i finalment vam poder transferir els diners des de les nostres empreses de Dubai.

El Govern i el comú de la Massana els han ajudat?

La veritat és que no ens podem queixar. Des del comú i el quart d’Arinsal tot van ser facilitats. El Govern ens va oferir ajuda i em sembla que també ens ajudarà a informar que l’aigua és pura. Al contrari del que pensen alguns residents estrangers que critiquen la lentitud de les coses o el tracte de favor cap als homes de negocis locals quan estan en competència amb capital estranger, crec que les coses estan canviant per a bé a Andorra.

En quina situació es troba Aigües d’Arinsal? Suposo que ja no es dirà així?

No! Hem de canviar el nom i estem en aquest procés. El de la contaminació del 2016 va ser un error humà que es podria haver evitat. La bona notícia és que si es fan les coses bé, d’ara endavant, no tornarà a passar mai. Començarem amb els despatxos i el pou, col·locarem setanta càmeres per controlar tots els processos i saber què està passant en temps real. S’invertiran milions d’euros en maquinària i tecnologia per assegurar-nos que cada etapa del procés sigui l’òptima. Abans que surti la primera ampolla d’aquí a un any i mig haurem implementat els estàndards més exigents per assegurar una qualitat immillorable de l’aigua. Mentrestant treballarem en el desenvolupament de l’envasament i del màrqueting, per estar en posició d’exportar la nostra aigua a països tan exigents i llunyans com ara els Emirats Àrabs, Rússia, etcètera.

Podrà crear sinergies amb les seves altres empreses? Resideix aquí el primer atractiu de comprar Aigües d’Arinsal?

Sí! Tenim diverses empreses, una es dedica a programació informàtica de videojocs i l’altra a màrqueting i campanyes de publicitat. Treballem per a tres clients de primer nivell, com ara l’equip de ciclisme Astana, la marca del qual la vam crear nos­altres. Voldríem traslladar més activitats a Andorra, però és complicat per la dificultat de trobar gent especialitzada.

Això limita el desenvolu­pament de més activitats a Andor­ra?

Sens dubte. És impossible tenir totes les meves activitats aquí de moment, ja que el sistema de quotes dona poca flexibilitat. Per què no es pot simplificar el procés de permisos de treball? La meitat dels programadors, per exemple, que necessitem no poden entrar per falta d’un títol reconegut a Andorra. Com a empresari, l’important és que tinguin valor per a mi. Una solució passaria per un dipòsit en un banc andorrà que m’exigís el Govern per cada empleat estranger que no tingui quota i/o títol, i mentre la persona hi sigui, aquest dipòsit quedaria bloquejat –si hi hagués un problema amb aquest empleat, sigui el que sigui, els diners serien suficients per pagar la seva tornada al país d’origen, etcètera–. La solució hauria de venir del Govern.

Tornant a Aigües d’Arinsal, com serà l’empresa d’aquí a deu anys? Hi haurà negocis paral·lels?

Potser farem un petit bar a Arinsal per oferir les nostres aigües, fins i tot produir altres begudes derivades de l’aigua, com ara una bona cervesa i begudes isotòniques per a esportistes: si aquestes begudes arribessin a representar el 10% del negoci ja seria un èxit. La visió i l’objectiu és vendre 50 milions de litres d’aigua l’any.

Què és el que el va atreure d’Andorra, a part de les facilitats fiscals?

La raó fiscal no és per a res la més important. Tenia les meves empreses a Dubai, pagant no el 10%, sinó el 0% d’impostos, i cap exigència de comptabilitat, així com despeses baixíssimes. El que em va atreure d’Andorra el 2011 va ser la qualitat de vida. Vaig venir a fer ciclisme i em va encantar el que hi vaig veure. Em vaig decidir en un dia i en una setmana ens havíem mudat aquí amb la meva companya. Em vaig casar aquí i el meu fill va néixer aquí! El 2011 vaig crear una empresa andorrana i a poc a poc amb l’Anton estem muntant més empreses aquí. La seguretat, un entorn tranquil, és impagable. I que tingui Barcelona i França a prop, aquestes cultures que es barregen, això el converteix en un país únic.

Té previstes noves inversions?

El següent gran negoci és la formació de personal d’alt nivell, i ens agradaria participar-hi! I també voldríem crear un tecnoparc a Andorra. No existeixen diners petits. Preveiem negocis que no tenen els marges dels videojocs o de la publicitat, solament perquè diversificar-se és la clau si vols sobreviure –mai saps què funcionarà demà–.

Pot ser més concret?

No és un negoci a Andorra, però inaugurarem d’aquí a poc temps la botiga de bicicletes més gran de Barcelona, de més de 1.000 metres quadrats, a la plaça d’Espanya. Un taller únic, sense cap d’equivalent al món, amb aquest nivell de tecnologia. N’hi haurà per a totes les butxaques: des de 200 fins a 15.000 euros per a les bicicletes d’edició limitada.