Didier Aleix
“L'ideal seria que al Clot d'Emprivat no s'hi fes res, però això és somiar”
Destaca que la zona canviarà, que els propietaris són els que ho decidiran i aposta per Caldea com a seu del Casino. També demana ampliar el pla Engega i desenvolupar les energies verdes
El conseller de Medi Ambient d’Escaldes defensa la política sostenible de la corporació i destaca l’eliminació dels productes fitosanitaris i el projecte de crear un camí verd fins a Engolasters.
Els departaments de Medi Ambient estan guanyant pes polític. Se senten més valorats?
A Escaldes la política mediambiental és molt important. Tenim projectes destacats, com ara l’eliminació dels productes fitosanitaris que s’utilitzaven per regar els jardins de la parròquia. Projectes recents com el de neteja dels boscos i futurs com ara aconseguir pujar fins a Engolasters sense trepitjar l’asfalt.
Amb tants projectes, diria que el departament està ben finançat o caldria destinar-hi més recursos?
Sempre podria ser millor, però no ens queixem. El que es necessita ho podem fer, no tenim restriccions de pressupost i no tenim mancances econòmiques. En general, el departament està ben finançat per la feina que tenim i per la gent que hi treballa.
L’eliminació dels productes fitosanitaris va ser una decisió saludable però va significar un augment en les partides?
No especialment. Sí que hi ha més feina, ja que ara la tasca es fa d’una manera més manual i vam haver de formar els nostres jardiners, però ells tenen ganes d’aprendre coses noves. En general el canvi no ha fet incrementar el pressupost i hem guanyat el fet de poder treure els productes químics, que són molt nocius per a la salut. Va ser una bona decisió del comú.
El parc més gran de la parròquia és el del Prat del Roure, que desapareixerà quan s’urbanitzi la zona.
És cert que només en quedarà una part i que la gran majoria desapareixerà segur, però no s’hi pot fer res més, a no ser que compréssim els terrenys i ho mantinguéssim tal com està, però per a això segur que no tenim pressupost (riu).
Creu que és un bon projecte per al futur de la parròquia?
La construcció allà és cosa d’agents privats i ells poden fer el que vulguin a casa seva, dins d’una legislació, és clar. L’ideal seria que no s’hi fes res, però això és somiar.
Què opina del casino com a projecte estrella de la zona?
No ho sé i no contesto però no sembla que sigui el no va más dels projectes. Si es fes a Caldea, potser sí, perquè tenim un espai on no hi podem fer gran cosa i podria ser interessant per a ells.
Com es compensarà la pèrdua d’aquest pulmó intern de la parròquia?
Sempre dic que d’espais verds al país en tenim molts, per això ara apostem pels forestals. Tenim un equip que està arranjant aquests camins i un dels projectes més interessants serà fer un camí que permeti arribar fins a Engolasters sense tocar l’asfalt. Serà la nova zona d’esbarjo de la parròquia i és a només cinc minuts.
Quan estarà llest?
El volem tenir acabat el mes de juny. És una acció que forma part del pla de desenvolupament d’Engolasters, que fem conjuntament amb el comú d’Encamp i FEDA. L’any passat ja vam arreglar el camí fins al llac i també vam començar a reduir el trànsit de vehicles. El següent pas serà bloquejar completament l’accés rodat.
Els pàrquings tenen un gran pes en els ingressos del comú. Com es plantegen el futur d’aquestes infraestructures?
És cert que som la parròquia que té més pàrquings, encara que Encamp digui que en té més perquè compta els de les pistes. Per a nosaltres són molt importants, però a més del motiu econòmic es podria mirar des d’una altra perspectiva. El fet de tenir tantes places permet que la gent pugui deixar el cotxe i baixar a Carlemany caminant o pujar fins a Engolasters.
Què hauria de prevaldre, aleshores, el factor econòmic o el benefici per a la salut?
Hauríem de trobar un punt intermedi. És importat tenir places per als comerços, ja que a la gent no li agrada caminar. El que sí que ens faltaria és un bon servei de transport públic i no tenir-lo és un maltractament important. Disposar d’un bon transport públic intern és important i ara per ara sembla estar ben abandonat.
Vostè seria partidari que el Govern mantingui el pla Engega?
Em sembla que sí que caldria aguantar-lo més. Hauríem de desenvolupar al màxim tot el que són les energies verdes i intentar mantenir el que tenim.
I el projecte de la bicicleta elèctrica, també entraria en aquesta filosofia?
Per què no? Sense gaire esforç es pot fer via. Caldria, però, tenir una xarxa viària que permeti anar amb seguretat, i en aquest sentit estem desenvolupant un projecte amb Andorra la Vella i la Massana. Nosaltres encara no tenim carril bici, però el fet de tenir aparcaments ens permetria eliminar les zones blaves i convertir-les en carrils bici. La nostra idea seria fer-los a la zona de Consell de la Terra i Nacions Unides.
Era important el projecte d’obertura del carrer de Sant Antoni?
Era important en l’àmbit urbanístic. És un carrer que s’ha obert a la carretera de l’Obac i permet tenir una nova entrada a la parròquia. No serà l’única perquè si es fa l’aparcament de la part alta també tindrà un nou accés.
Troba encertat fer una nova sala de vetlla?
Era una demanda de la gent i una necessitat, perquè serà més íntim que les que utilitzem actualment. És un moment de recolliment que val la pena tenir, no com ara on qualsevol persona que passi amb cotxe et pot veure i és francament incòmode.
El reciclatge és un factor important en el departament?
Estem fent una feina molt dura en aquest sentit. Estem canviant els contenidors soterrats i passarem de sistemes hidràulics a manuals. Amb Vivand tenim un gran repte amb la neteja perquè el turista no se n’adoni. Les coses funcionen quan no es veuen.
Una última petició que cregui que es podria fer de manera més sostenible.
La potassa que tirem per fondre la neu. Hauríem d’aprendre a tirar-ne menys. Aquí volem els carrers impol·luts just després que hagi nevat. L’altre dia vaig estar a França i allà tenien els carrers plens de neu. Si fos per mi, a la plaça de Caldea només faria un accés fins a la porta i deixaria que la resta de neu es fongués.