“No he fet la reflexió personal de si vull ser el cap de llista de DA”

Aposta per centrar-se en la feina pendent per complir el programa electoral i no entrar en possibles batalles successòries que desviïn l’atenció del Govern, i defensa la validesa del projecte “reformista, centrista i moderat de DA”, que remarca que continua vigent, en una conversa a la ràdio del Diari.

Com viu el conflicte que hi ha amb els funcionaris?

Amb cert desencís perquè tenia el convenciment que aquesta llei de la Funció Pública suposa una clara millora i un clar avenç en el reconeixement dels drets dels funcionaris i dels treballadors públics, i que aquesta sensació no hagi transcendit com a mínim als representants dels treballadors evidentment que crea cert desencís.

Detecta mal ambient entre els treballadors?

No. Sí que he detectat que hi havia moltes expectatives dipositades en aquest projecte de llei que no s’han acabat de complir, però no perquè s’hagin fet promeses que no s’hagin complert. El que succeeix és que tothom té unes aspiracions molt personals i a vegades una llei que s’adreça a un col·lectiu és difícil que pugui donar resposta a cadascú. També hi ha molta gent que és perfectament conscient de quina és la realitat econòmica i pressupostària del país, perquè aquesta és una premissa bàsica, i molts treballadors veuen que les opcions o els resultats d’aquest projecte de llei no estan malament.

Al departament d’Interior no fa gaire hi havia conflictes, ara està tot pacificat?

Em vaig fixar en el moment que vaig assumir la cartera transcendir aquest històric i el que he intentat fer, el temps dirà si ho he aconseguit suficientment o no, és, d’una banda, instaurar un mecanisme de diàleg permanent amb els membres dels cossos i amb els seus representants sindicals, i saben que quan els dic alguna cosa ho faré i quan els dic que no ho puc fer els argumento per què no. Això ha permès crear un clima de confiança, de pacificació, i també han estat molt importants les decisions que s’han pres al tomb de les direccions. Hem intentat buscar persones del cos, o en casos excepcionals, per exemple al cos penitenciari, que vinguessin d’un altre cos especial, però que coneguessin la realitat del cos penitenciari, i també perfils de persones dialogants, que transcendissin els mal anomenats clans entre els uns i els altres. I quan es decideix pacificar els cossos especials és perquè mentre estan pacificats dediquen molt menys temps a les lluites internes o externes, i molt més temps al compliment de les funcions que tenen encomanades, que són funcions importantíssimes de servei públic.

Ja s’ha viscut una setmana del primer judici vinculat al ‘cas BPA’, un repte important per a la justícia del país amb un afer que durarà anys.

No en tinc un coneixement detallat perquè no em correspon i sé pels mitjans que n’hi haurà més, però no sabem si acabaran arxivades o hi haurà processaments i judicis, i si ho sumem tot representa molta feina i un repte orga­nitzatiu evident. Aquí la funció del ministeri és molt limitada, garantir juntament amb el Consell Superior que aquestes causes es puguin instruir i jutjar convenientment, evidentment sense entrar en el fons de l’afer que correspon al ministeri fiscal, als batlles i als tribunals. Una altra cosa és la posició que pugui adoptar el Govern en les causes que es pugui sentir víctima afectada, agreujada des d’un punt de vista penal o civil.

El món judicial li queda una mica lluny, ja ha decidit si continuarà en política?

No, perquè tampoc és una decisió que sigui completament personal.

El primer que cal és que tingui disposició per continuar?

No descarto res. És veritat que fa uns anys que vaig marxar de l’administració de justícia, però continuo sent batlle en excedència i no descarto retornar ni descarto continuar vinculat a la política, però si hi continués adoptaria una decisió definitiva respecte a la carrera judicial, i si hi continuo no ha de ser en cap càrrec concret, també pot ser al Consell General o en d’altres funcions. Per mi, tots els escenaris estan oberts i evidentment dependrà del que DA acabi decidint què és el millor per al projecte polític, que és el que preval sobre les persones. I crec que totes aquestes discussions i reflexions són prematures perquè queda un any de legislatura llarg i estic absolutament concentrat en la feina per acabar de complir el programa electoral que crec que és la millor garantia de cara a les properes eleccions.

Li agradaria ser el cap de llista de DA?

Li he de dir sincerament que ara mateix no he fet aquesta reflexió personal i, a més a més, em sembla que especular al tomb d’aquesta qüestió no deixa de ser una falta de respecte per als procediments que ha instaurat el partit. DA ha decidit crear una comissió que ha d’intentar trobar un candidat de consens i crec que ara dir que m’agradaria ser cap de Govern em sembla que és faltar al respecte, en tot cas interferir en la tasca d’aquesta comissió. Crec que el que han de fer és treballar d’una forma pausada i tranquil·la, sense interferències exteriors, i que ells puguin acabar de decidir qui és el millor candidat per a la continuïtat del projecte.

Li han demanat quina seria la seva disposició?

No, no he parlat amb aquesta comissió i no m’ho han demanat i crec que en definitiva la funció d’aquesta comissió és amb independència de les preferències personals de cadascú mirar si hi ha aquest candidat de consens, si hi ha una persona que sobresurt des de la perspectiva de la garantia de ser un bon cap de llista, i crec que no toca que ens facin consultes a uns i altres.

Vostè no sembla un candidat que tingui gaires enemics i no està tant cremat com d’altres?

Això no deixen de ser també especulacions perquè qui acaba decidint si està cremat o no i si es un bon candidat o no són els ciutadans. Jo he intentat fer la meva feina el millor possible, segurament també m’he creat alguna enemistat tot i que sembli menys evident, i estic segur que en dec tenir, però tinc la consciència molt tranquil·la per les decisions que he pres. També he comès errors i no em suposa cap problema reconèixer-ho.

Com veu el panorama polític amb el trencament a Liberals?

Sempre m’ha interessat més que fem nosaltres que entrar en les picabaralles polítiques, i més les dels altres partits. Ho veig des d’una perspectiva molt externa, no sé ben bé què ha succeït però suposo que hi ha hagut factors personals que han estat determinants en el que ha acabat passant. El que puc dir, perquè n’estic plenament convençut i crec que tinc l’obligació de dir-ho, és que alguns partits de l’oposició, alguns més que d’altres, estan fent una oposició que no és constructiva. Per exemple, amb la llei de la Funció Pública he vist declaracions per part d’alguns responsables polítics que no obeeixen al sentit d’Estat i em sembla molt bé discrepar de la llei i dir que se secundarà la vaga que facin els funcionaris, però també m’agradaria saber quin és el projecte alternatiu que proposen.

Creu que Liberals, que es presenta com a alternativa, no té aquest projecte?

En tot cas jo no he tingut ocasió de saber-ho, perquè més enllà de les crítiques aferrissades al Govern per aquesta qüestió i per moltes altres no he sabut copsar quin és el projecte que tenen per a la Funció Pública.