“La reforma de la Funció Pública s'havia de fer sí o sí”

Miquel Aleix és actualment el president suplent del grup parlamentari de DA. Amb tota probabilitat, afronta els últims mesos com a representant al Consell General, on va entrar l’any 1990.

Creu que s’ha fet tot el possible per evitar la vaga a la Funció Pública?

Considero que la reforma de la Funció Pública s’havia de fer sí o sí i que ja fa molts anys que està pendent que es faci. Em consta que el Govern ha negociat intensament. Els treballadors de la Funció Pública saben que aquesta reforma els permet optimitzar la seva carrera professional i formar-se. Em sembla que la vaga no fa cap bon servei ni a l’administració general, ni a la Funció Pública, ni al país.

Els treballadors al·leguen que perden drets. Ho veu així?

Pel que se’ns ha explicat des de Govern i la ministra Descarrega, no es perden drets. Canvia la tipologia del trienni pel quinquenni, però el volum de drets que tenen els funcionaris continua sent preservat. L’únic que fa el text és posicionar-se cap a una administració més moderna on hi hagi l’acompliment de la formació, i això és importantíssim per a una carrera professional. Estar a l’administració no vol dir que no s’ha d’anar formant perquè avui en dia tant en l’àmbit tecnològic com en el de treball tot evoluciona molt ràpidament.

Creu que la figura del funcionari s’ha estigmatitzat en el sentit que se’ls retreu que tenen millors condicions que el sector privat?

És una evidència que la Funció Pública té uns avantatges en l’àmbit laboral sobre el sector privat. Considero que els avantatges són necessaris perquè l’administració està formada per un col·lectiu molt important que crec que si treballa amb certs avantatges i amb ganes, fa molt més àgil la seva feina i atén molt millor en general els ciutadans.

Es van arribar a plantejar no presentar la llei a tràmit parlamentari com demanava Ld’A?

La reforma de la Funció Pública no està anunciada des d’avui i fa molt temps que s’hi treballa. S’ha negociat molt i s’ha treballat molt, i el que em sap greu és que des de les altres forces polítiques es posi ara en entredit que el treball que s’ha fet s’hauria d’esbor­rar i començar en una pàgina en blanc. Amb aquest plantejament no farem mai cap reforma.

L’anunci de vaga té lloc a poques setmanes de la celebració dels 25 anys de la Constitució. Creu que la Carta Magna actual s’hauria de modificar?

Penso que no, perquè vam fer un text que avui és totalment viable i encara li queda molt recorregut. Molta feina encara està pendent de desenvolupar, com el Títol dos de la Constitució (que reconeix el dret de vaga). Algunes vegades algú qüestiona el sistema electoral o alguns dels altres drets que sembla que estiguin una mica restringits, però em sembla que encara li queda molt marge per desenvolupar el desplegament sense tocar-la.

El PS precisament fa bandera per deixar vota els residents a les comunals. Creu que a la llarga s’ampliaran els drets dels residents per votar?

La Constitució diu que hi ha una única nacionalitat, que és l’andorrana, i no es permet tenir la doble nacionalitat. En el seu moment vam procedir a facilitar l’obtenció de la nacionalitat rebaixant els anys de residència necessaris. Nosaltres continuem pensant que en un país petit com el nostre cal que hi hagi una única nacionalitat per preservar la identitat.

En els actes de celebració de l’aprovació de la Constitució, l’ex-síndic general Jordi Farràs va alertar de la influència que té Espanya sobre Andorra. Hi està d’acord?

Crec que els andorrans som els que tenim la voluntat de continuar preservant l’equilibri entre França i Espanya. Per circumstàncies de proximitat i comunicació, en els últims anys s’ha tendit a anar més cap al nostre veí del sud, però creiem que per a l’interès d’Andorra és important reequilibrar les relacions.

Precisament no fa gaires setmanes, el cap de Govern i el ministre de Finances van haver de viatjar a França pel contraban. Creu que les relacions s’han de reconduir?

Crec que les relacions amb França són bones. És evident que a vegades per circumstàncies hi ha moments específics amb més tensió amb un dels dos països veïns. Actualment passa amb el contraban de tabac amb França però això havia passat a la mateixa frontera espanyola. Quan hi ha una alerta, els responsables polítics han d’intentar anar a l’arrel del problema i intentar resoldre’l.

Com avança el procés per escollir el successor de Martí?

És més un tema de partit, del qual ara no hi tinc cap responsabilitat, i he de pensar que s’estan fent les coses perquè en el seu moment hi hagi un consens a través d’una persona que lideri el projecte.

S’està especulant amb diversos noms, com ara els de Xavier Espot, Jordi Cinca o Gilbert Saboya.

Aquesta és la riquesa del nostre partit. Hi ha diferents noms i vàries persones més que capacitades per desenvolupar la tasca de cap de Govern.

Es presentarà a les llistes de DA?

Tinc edat per retirar-me i en principi no seré candidat. En política, un no pot dir que no serà candidat fins que no s’hagin tancat les llistes perquè a vegades a un l’obliguen a anar a un lloc per la necessitat de compondre unes llistes. En principi, jo no en tinc ganes.

Com creu que podria condicionar una coalició entre Unió Laurediana, Ciutadans Compromesos i els descontents amb DA?

Tenim un sistema electoral que dependrà molt de les llistes par­roquials. En l’àmbit nacional, cada partit tindrà els seus vots però per fer una majoria depèn molt de qui obtingui la victòria com a mínim en quatre parròquies. Depèn molt de les llistes parroquials que es puguin configurar i de la voluntat dels electors fer possible que un projecte pugui acabar continuant o no.

El que ha passat després del trencament del grup liberal, les negociacions al grup mixt i la polèmica amb el Consell d’Europa han perjudicat el prestigi de la política?

Segur que l’ha perjudicat perquè el que és evident és que quan es manifesten personalismes, sempre es dona una mala imatge a l’opinió pública. Andorra està en un moment en el qual està negociant un acord amb la Unió Europea que és importantíssim, i que és el futur per a les noves generacions i de la nostra economia.