“Sumant tots els resultats de l'equip, han estat els millors Jocs”

Mireia Gutiérrez anava amb moltes expectatives als Jocs Olímpics d’Hivern de Pyeongchang, especialment després d’un bon primer tram de temporada. No obstant això, a Corea del Sud va agafar una grip i les seves opcions es van veure reduïdes per les condicions de salut.

Imagino que la grip que va agafar els dies abans no li va permetre ser al seu màxim nivell.

No. Vaig estar tancada tres dies a l’habitació i al final l’objectiu meu últim era poder córrer perquè en un moment donat no estava clar que pogués fer-ho. L’únic que esperava era córrer. Quan arribes així sí que pots donar el teu cent per cent mentalment, però físicament estava una mica tocada.

Tot i això, quina valoració fa del seu Top-30?

És un resultat honest i correcte, tal com estava. Vaig lluitar les dues mànigues i un Top-30 és millor que res. És a dir, que contenta per com estava. Després, està clar que les meves expectatives no eren aquestes, ni molt menys, però són coses externes que no pots controlar. Al final vaig córrer com vaig poder.

En comparació als altres Jocs Olímpics que ha competit, en quina posició situaria Pyeongchang quant a resultats?

Penso que és el millor. He fet resultats més bons als altres en supercombinades, però en una disciplina com l’eslàlom, on realment estàvem les 30 millors del món, les de sempre de Copa del Món, menys cinc o sis davant meu, doncs al final és un Top-30 el que compta. És el millor resultat meu d’eslàlom en uns Jocs. A Vancouver vaig fer una bona supercombinada i a Sotxi tinc un millor resultat en supercombinada. En aquest sentit és diferent, ni millor ni pitjor, sinó una situació diferent.

Creu que a nivell global de la delegació, ha estat un dels millors anys d’Andorra en uns Jocs Olímpics?

Jo penso que en general sí. Perquè l’Irineu va fer una molt bona cursa, el Joan i el Marc també... Sumant tots els resultats, són els millors Jocs.

Andorra podria arribar a posar-se mai l’objectiu d’acabar al Top-10 o fins i tot guanyar una medalla?

Penso que en surf de neu sí. Sempre he confiat en el Lluís. És una disciplina diferent en què no només compta si està en forma. També hi ha una part de sort que nosaltres en alpí és impossible. No surts amb quatre i se’n poden caure tres. El Lluís en aquest cas ha tingut mala sort, però potser un dia la truita es gira i tindrà la sort que necessita per fer aquest pas. L’Irineu també. Crec que és un noi que té molt futur, està en una disciplina que s’ha de treballar molt i trobo que té el talent. Mai se sap. Crec que sí pot passar.

Però en alpí no?

Una medalla ara mateix és molt difícil, però si es fa un bon treball, per què no d’aquí a quatre anys un Top-10? Podria ser factible, mai se sap.

Què hauria de passar per poder plantejar-se aquests objectius més ambiciosos?

Necessitem encara més mitjans potser. Ja tenim una molt bona ajuda i s’ha d’agrair. Però penso que en relació a altres equips, qualitats a l’entrenament, preparació,... tot compta al final. Hi ha equips com Àustria o els que tenen medalla que en aquest sentit estan per davant. Tot i això, per ser un país petit i amb el que tenim podem fer-ho. Tampoc és a mi a qui li toca decidir què és el que s’ha de canviar.

Ara què li toca?

Estaré a l’Avet per preparar les finals de la Copa d’Europa que es fan a Andorra i tinc una Copa del Món d’aquí poc a Alemanya. I també he de preparar tot el final de temporada, que encara ens queda un mes i mig ben bo.