“La cooperació entre Andorra i l'OIF està a l'altura dels reptes”

Michaëlle Jean va ser escollida secretària general de la Francofonia l’any 2014. Aquesta setmana ha estat al Principat durant tres dies i en la seva visita oficial ha destacat el model educatiu i la possibilitat de formar futurs mediadors francòfons en situacions de conflicte.

Quines conclusions n’extreu de la seva visita a Andorra?

Ha sigut formidable veure tot el que aquest país té per oferir. És molt important reconsiderar junts la cooperació entre Andor­ra i la Francofonia, i veure com el país es pot posicionar d’una manera més forta gràcies a les seves habilitats i experiències.

Quin nivell de col·laboració hi ha actualment entre Andorra i la Francofonia? Fa falta reforçar alguns lligams?

No crec que puguem dir que la cooperació sigui feble. Penso que està a l’altura de les situacions i dels reptes actuals. Avui ens adonem que hi ha certes urgències i la Francofonia, com a organització internacional i multilateral, hi respon i també hi aporta solucions. És interessant veure com Andorra ha contribuït recentment a construir un espai per a les dones emprenedores. Nosaltres tenim un programa especial per a elles i per als joves, i d’entrada molts països hi han col·laborat.

En la seva visita ha destacat les capacitats lingüístiques que tenen els alumnes.

Sempre hem defensat una educació en diverses llengües i que el francès sigui una llengua associada a altres idiomes que es parlen als països membres. Andorra té una habilitat extraordinària en aquest sentit. He tingut l’oportunitat de visitar les escoles i asseure’m amb els nens i veure com s’inverteix en l’ense-nyament bilingüe. És molt enriquidor veure els nens a classe i parlant tres llengües fàcilment al mateix temps. La idea és que el multilingüisme sigui present, també en l’espai multilateral.

A Andorra es parla de l’afebliment del pes que té França al país. La Francofonia pot ser un espai per ajudar a revertir la situació?

Penso que els lligams i les relacions entre França i Andorra són molt importants. Sé fins a quin punt és important la relació amb França, perquè el president francès és Copríncep del país. Som 84 estats i és cert que França no és un soci com els altres, ja que és un país que és el bressol de la llengua francesa i el principal contribuïdor de la Francofonia. Però a la Francofonia hi ha 83 estats més on França hi troba un espai per fer valer la seva política estrangera i tenir una millor comprensió a la resta del món.

Serà millor per a la Francofonia que França i Andorra rellancin les seves relacions?

Penso que tota relació bilateral, fructuosa i dinàmica té un impacte interessant en el dinamisme de l’Organització Internacional de la Francofonia. La Francofonia és un espai de cooperació, d’intercanvi i els països que hi formen part veuen l’atractivitat de l’organització d’aquesta manera. La Francofonia és un espai de passarel·la en què cada país que hi entra pot contactar amb altres regions del món i posicionar-se i entrar en cooperació.

Durant la seva visita, ha notat que les accions que duu a terme la Francofonia són prou conegudes?

Penso que la Francofonia té l’avantatge de ser coneguda. És veritat que es pot tenir la impressió que la Francofonia defensa primer la llengua francesa, però per a nosaltres és molt important dir que el francès és un tret d’unió per actuar en cooperació i solidaritat. Fa 20 anys que treballem entre nosaltres amb l’ONU i altres organitzacions per dur a terme operacions per salvaguardar la pau. Quan tenim la necessitat de prevenir crisis, de sortir-ne o d’acompanyar els processos electorals, trobem la Francofonia per ajudar a mediar.

A la Francofonia se li retreu el fet que hi hagi països dins de l’organització que no són plenament democràtics. La Francofonia serà més forta si aquests països avancen en aquest sentit?

Penso que no és un problema únicament de la Francofonia. Crec que totes les organitzacions internacionals, ja sigui l’ONU, l’OIF o la Unió Africana han de treballar en aliança amb altres organitzacions com l’espai iberoamericà, la Commonwealth o la comunitat de països de llengua portuguesa per reforçar la democràcia. És un repte per a tots. La democràcia és sempre perfeccionable. A tots els països, ja sigui on la democràcia està consolidada o sigui jove, sempre fa falta vigilància i assegurar-se que les institucions siguin fortes.

Quin és el pressupost anual de la Francofonia?

Tenim un pressupost d’uns 100 milions d’euros. No és enorme. Això vol dir que el més important és que s’obrin els cercles de col·laboració, de portar el sector privat a comprometre’s al nostre costat per dur a terme programes relacionats amb les estratègies de digitalització, de suport als emprenedors i per assegurar-nos de dinamitzar els sistemes econòmics de nombrosos països. La nostra força és la nostra capacitat de cooperació molt dinàmica, amb sinergies entre països, posar en comú experiències, i compartir els recursos.

Vostè ha posat molt èmfasi en l’elaboració de programes per a joves i dones.

Sí. Em feia les mateixes preguntes que m’ha fet. Em trobava els joves i les dones em demanaven si la Francofonia també era per a ells. En la cimera en què vaig ser escollida, proposava programes per als joves, les dones, els actors de la pau i el desenvolupament. Això no era una coartada. Era seriós, com l’estratègia econòmica i digital.