“No hem dit ni que sí ni que no a DA, per tant tot és possible”

El polític lauredià, conseller general des d’aquesta legislatura, primer amb el grup liberal i ara al grup mixt, fa repàs dels principals reptes del que queda de legislatura.

Quina és la situació al grup mixt després de la vostra arribada, cinc consellers de cop?

Sincerament la situació és positiva. És veritat que vam tenir una arrencada una mica complexa, però un cop solucionats els petits problemes l’organització interna és bona.

Que sigueu deu persones en un sol grup mentre al liberal són tres us perjudica?

Ni ens perjudica ni ens va a favor. El que és evident és que això no havia passat mai a la història, que dins del grup mixt hi hagués un subgrup que fos el més gran de l’oposició. Hauria de fer reflexionar al si del treball de reforma del reglament del Consell General.

Vol dir que s’haurien de poder formar grups nous?

Es va mirar si hi havia aquesta possibilitat però actualment no hi és. És una figura que s’hauria de poder estudiar. El reglament hauria de preveure aquests casos. Ens hauríem estalviat tota la problemàtica de les presi-dències.

I tindrien més temps de paraula.

Ara internament tenim el mateix temps que un altre grup i ens repartim el temps segons el nombre de consellers, és a dir, que nosaltres que som cinc som els que en tenim més.

Però en tenen menys que els liberals, que són tres. Llavors sí que els perjudica.

Ens perjudica si anem a mirar el tema de la visibilitat i el pressupost, sí. Però al final l’objectiu principal no és la visibilitat, sinó fer una oposició constructiva.

Justament l’altre dia Ladislau Baró va destacar que veia possible el pacte amb UL perquè són els únics que no han dit que aniran en contra de DA. Oposició constructiva ara per pactar després?

No, no hem dit mai que anem en contra de ningú, ni tampoc que anem amb DA.

Però deuen tenir una posició sobre on volen anar.

No estem aquí. Ara estem concretant projecte, no si farem pactes.

Però és compatible amb DA aquest projecte?

Penso que podem compartir molts punts de vista. Per exemple l’acord d’associació compartim que cal, però no compartim la manera de fer. Som molt propers quant al sí però no quant a les maneres de fer. Tinc la sensació que les reformes que havien de fer o no les estan fent o no són reformes que tinguin estudiades i planificades. Sembla que anem apagant focs i fent pedaços però que les reformes no s’acaben de tirar mai endavant.

Què és el que no veuen bé de les negociacions amb Europa?

S’han de prendre uns acords importants que marcaran el futur del nostre país i la manera de fer de DA quant a l’acord no s’ha gestionat prou bé. Falta transparència, documentació... Això vol dir que ens allunyem? No, perquè es poden canviar les maneres de fer. Tots som conscients que cal l’acord d’associació, però no així.

Per tant si DA canvia la manera de fer serà possible el pacte que comentava Baró.

No hem dit ni que sí ni que no, per tant tot és possible. En política no se sap mai, però encara no estem aquí.

La manca de transparència pel que fa a l’acord és el que més els preocupa?

Ens preocupa molt perquè ens arriben informacions diferents. Ja entenc que potser no es pot dir tot d’una negociació, però realment preocupa aquesta divergència informativa. Per a nosaltres és cabdal la figura de l’observador actiu.

Hi ha hagut algun avenç en la proposta?

No, i la petició està més que feta. És una pilota que està al camp del cap de Govern. Ell ha de dir si finalment hi participem o no.

L’element que capitalitza aquesta preocupació és el tabac, imagino.

És general. Fa tres anys que estem negociant a l’entorn del tabac, no ens hem mogut d’aquí. Hi ha un conjunt de temes importants que no s’han començat ni a tractar. Portem tres anys amb el tema del tabac, tot anava molt bé i ara resulta que surt el tema fiscal i Govern diu que s’aixecarà de la taula.

Us creieu la ministra d’Exteriors quan diu que la fiscalitat no entrarà a l’acord?

Jo a aquestes altures només em crec el que veig. En un inici d’això ni se’n parlava i era evident que no entrava. No sé com acabarà però és preocupant.

Però compartiu que entrar a debatre el model fiscal no és acceptable?

Et diré més, jo ja no compartia negociar l’acord duaner del 90. Si el punt fort que teníem l’hem posat sobre la taula, se’ns l’han carregat i fins i tot anem amb el tema fiscal, què negociarem? Penso que s’ha començat malament la negociació. L’acord duaner no s’hauria d’haver tocat d’entrada. Si al final s’havia de posar sobre la balança parlem-ne, però d’entrada no.

Quins perills creu que suposa enfocar la negociació en aquests termes?

Hem posat sobre la taula un element que pel cap baix representa un 20% dels ingressos de l’Estat, per tant anem amb compte. Si algú avui em sap dir quina és l’alternativa cap problema, però crec que ningú sap què farem si ens treuen el tabac.

Per tant sí que compartiu que s’ha d’abandonar la taula si això es toca.

És que tampoc hem valorat què pot representar aixecar-se de la taula. Govern deu haver valorat que tot allò que era tan interessant per al país deixi de ser-ho en el moment que t’aixeques.

I pel que fa a la resta d’eixos de Govern, com veieu la reforma sanitària?

Doncs que la famosa reforma que tot ho havia d’arreglar està lluny d’estar implantada i amb un sistema sanejat.

Paral·lelament, la reforma de l’administració ha acabat amb una amenaça de vaga.

És que les maneres de fer no han estat les correctes. Com és que redactes un text, no s’accepten les propostes i quan dius que entres la llei a tràmit llavors t’asseus a negociar? Això no va així. Ha de ser una reforma perdurable en el temps, no podem estar canviant-la i que sigui la moneda de canvi de les eleccions.

Creu que el Govern ha acabat cedint als seus plantejaments inicials?

Si escoltes el que diuen els de DA la línia de la llei no es canvia. Diuen que són petits serrells però no es mouran de la línia. Però si són serrells haver-los negociat abans de tot l’enrenou, no?

Com creu que s’ha gestionat tot l’afer del SAAS?

Em quedo amb el fet que hi va haver una denúncia per part del Consell General, Govern ho va traslladar a la fiscalia, que ha fet la seva anàlisi i ha cregut oportú portar-ho a la Batllia. Per tant el sistema judicial ha funcionat.