“Cada vegada estem més a prop de tocar sostre”

El MoraBanc Andorra torna demà al Poliesportiu 37 dies després immers en una bona dinàmica i just quan l’entitat ha rebut el premi de la Confederació Empresarial Andorrana per la promoció que el club fa del país.

Esperava aquest premi?

No, perquè és un àmbit on no esperes que et puguin premiar. Va més enllà del tema esportiu i se’ns reconeix la tasca de promoció del país que fem més enllà de les fronteres. Aquest és un fet que tenim ben present a la nostra feina i al qual dediquem molts esforços perquè tingui el màxim de valor possible.

Què significa que la societat, més enllà de l’esport, reconegui la feina que fan?

Quan vam pujar a l’ACB sabíem que no seríem un club que pogués guanyar gaires títols i ens havíem de diferenciar en alguna cosa, en el nostre cas és que podem tenir un país darrere i això som els únics que ho podem fer a la lliga. Poder associar els valors de casa nostra i que després et reconeguin aquesta tasca fa especial il·lusió i ens fa sentir que anem pel bon camí.

A més, el premi arriba en el millor moment esportiu de la temporada.

És clar que els resultats marquen la percepció que algú pugui tenir de tu, i encara que t’esforcis en moltes altres àrees, si els resultats no acompanyen la percepció no és tan bona.

Demà arriba l’UCAM Múrcia, com veu el partit?

Doncs complicat, com tots, i més en aquests moments, en què tothom ja té definits els objectius. Els dos aspirem al mateix, acabar entre els vuit millors classificats, i serà un rival dur. A sobre, ha passat de ronda a Europa i vindrà motivat perquè les coses li estan anant bé. Però nos­altres també volem guanyar i farem tot el que estigui a les nostres mans per fer-ho.

Han estat 37 dies sense jugar a casa. Massa, oi?

Sí, després de tantes setmanes sense que la nostra gent pugui gaudir d’un partit a casa tenim ganes de jugar davant seu i que gaudeixi.

Fins on pot arribar l’equip?

Ha d’intentar arribar sempre fins al màxim de les seves possibilitats. Cada vegada estem més a prop de tocar sostre i amb aquest nivell d’exigència cada pas que fas costa molt i és petit. Ara les millores són a més llarg termini que les que podíem fer temps enrere.

Un dels èxits ha estat consolidar el projecte a la part mitjana-alta de la Lliga Endesa?

Sí, no és gens fàcil fer aquest procés. El primer any ens va costar mantenir-nos a la categoria, el segon també vam patir però no tant i l’any passat ja ens vam poder classificar per a la Copa i per a Europa. Cada pas en aquesta competició costa molt, ha d’estar molt treballat i l’important és no fer-ne cap enrere.

Creu que l’equip es va treure un pes de sobre quan va acabar la competició europea?

Jo no ho crec. Jugar dues competicions és bo perquè pots tenir un planter més competitiu, i sense l’Eurocup potser no hauríem pogut tenir algun dels jugadors que tenim. Quan tens aquest tipus de jugadors i una plantilla llarga has de ser capaç de compaginar les dues competicions. Però molts cops les coses a la primera vegada no surten com esperes, ho hem fet com millor hem sabut, però no ha sortit com volíem.

En algun moment va arribar a tenir dubtes?

Algun sempre n’hi ha per si ens hem equivocat en alguna cosa, però hem intentat mantenir una idea del que volíem. Al final, l’important és que la idea de projecte no variï.