“La seguretat es podria millorar amb càmeres en zones urbanes”

Jordi Farràs, que va ser síndic general entre el 1992 i el 1994 i que va formar part del procés constituent, valora en quin estat de salut es troba l’actual Carta Magna i l’actualitat política.

Quina valoració fa del discurs del síndic, Vicenç Mateu?

Em va semblar un discurs que anava més enllà del discurs institucional com se sol fer. Crec que sempre és d’agrair el fet que s’aprofundeixi en temes d’actualitat. Òbviament, la Constitució i les negociacions amb la UE són dos temes cabdals. Un sortosament ja l’hem franquejat i l’altre encara s’ha de superar. Hem de ser molt prudents i realment, abans de firmar un acord d’aquesta magnitud, hem de sospesar avantatges i inconvenients.

S’imagina un futur fora de la UE?

És la nostra situació actual, no crec que sigui cap invent estrany. Andorra ha de seguir uns paràmetres que van més enllà de la UE i que són d’àmbit mundial, que poden ser els acords comercials. Això és un acord que condiciona molt el futur del país. Òbviament, entrar en un acord amb la UE possiblement implica que haurem d’anar assimilant tots els acords que es prendran sense que hi hagi hagut una participació d’Andorra en la presa de decisions.

Com està portant el Govern les negociacions?

Hi ha un secretisme total. Evidentment, aquestes negociacions comporten certa confidencialitat. Ara bé, jo crec que seria bo que el Govern digués quines són les seves bases de negociació, és a dir, el que considera que ha de preservar al màxim i l’objectiu que es proposa. A mi que se’m digui que s’està buscant un acord que durarà 30 anys no em serveix perquè depèn del tipus d’acord. Si no és positiu per a la nostra economia, de poc ens servirà que duri 30 anys. Em sembla que en la qüestió del tabac tenim un cop de martell que ve del Copríncep francès i molt em temo que no es té en compte.

Què en pensa de l’acord signat divendres amb França per combatre el contraban?

Crec que l’objectiu que persegueix França com també Espa­nya és tallar el contraban. Es dibuixa un escenari on si no hi ha efectivitat policial i duanera, la pressió continuarà sent forta perquè hi hagi cada cop més equiparació fiscal. És un moviment general a la UE. Tota aquesta sèrie de mesures a curt i mitjà termini comportaran que les entrades fiscals pel tabac també minvin.

Creu que els atacs personals en política s’han incrementat?

Sempre hi ha hagut picabaralles però potser hi havia més diàleg abans que no pas ara. Ara s’ha entrat en una política de postureig, més calcada a parlaments que no són els nostres.

En quina situació creu que es troba el país a nivell econòmic?

La situació socioeconòmica és més que preocupant. No vull ser alarmista però s’han de dir les coses tal com són. Estem catalogats BBB. Ho dic en un moment en què es parla de vagues i que ja es tradueix una mica a nivell social el que s’està vivint a nivell econòmic. Hi ha un deute que frega els 1.500 milions d’euros i no tenim petroli. La gent no s’adona d’aquesta realitat, tenint en compte que el sistema bancari està tocat i que el sector tabaquer patirà una correcció seriosa amb l’acord o sense l’acord amb la UE. El sector comercial està a la baixa i diria que l’únic que es manté és el turístic, però això sol no fa viure 80.000 persones.

Quins punts ha de jugar Andor­ra per transformar la seva economia?

Andorra només té una sortida que són els residents fiscals i mantenir un diferencial fiscal que faci el país atractiu. Per això es necessiten uns índexs de seguretat que, si bé ens felicitem per tenir-los, jo no ho faria tant. S’han donat circumstàncies d’atracaments i robatoris en xalets múltiples i no s’han fet els arrestos fins molt després i alguns cops no s’han fet. Això no dona una impressió de seguretat gaire modèlica. Crec que això s’ha de millorar amb la implantació de càmeres en zones urbanes, cosa que no s’ha fet.

Fa uns dies, vostè va alertar de la major influència d’Espanya al país. Li preocupa?

Tradicionalment, Andorra ha sabut mantenir cert equilibri entre Espanya i França. Fa bastants anys que el desequilibri es va decantant de manera preocupant. França n’és coneixedora i a les autoritats andorranes els costa molt reaccionar. Crec que és preocupant que alts càrrecs com l’assessor fiscal sigui un inspector d’Hisenda espanyol en excedència o que el cap de l’INAF sigui també un economista espanyol. Es va procedir a la digitalització de l’arxiu judicial, que està dipositat a Navarra. Si es fessin aquestes coses per quedar bé amb Espanya i obtenir alguna cosa, però és que no veig res a canvi.

Ara que la Constitució ha complert 25 anys, quin estat de salut creu que té?

Penso que es va fer un text equilibrat que respectava l’essència del nostre país. Sí que es pot millorar, però el problema que té avui Andorra és socioeconòmic i no institucional. Faríem un mal al país anteposant temes institucionals com podria ser el Coprincipat.

Despenalitzar l’avortament posaria en risc el Coprincipat?

Andorra sempre ha tingut una virtut pragmàtica. No hi ha problema real de l’avortament perquè les persones van a fer-ho a Barcelona o Tolosa i fins i tot està reemborsat per l’assegurança. Despenalitzar l’avortament posaria en entredit el Coprincipat el mateix dia que es prendria la decisió.

Com creu vostè que el Govern ha gestionat la reforma de la Llei de la Funció Pública?

Els detalls els desconec. No sé si la concertació que hi ha hagut és suficient o insuficient però el funcionari ha de ser conscient de quina és la realitat de l’economia del país. El problema no és demanar coses, és que demà et paguin la pensió de vellesa. Si un estat fa fallida, ens tocarà rebre a tots. I potser alguns pensen que hi ha molt diner a Andorra, però hi ha molt diner que ja no hi és. Si augmenten els impostos, en comptes d’anar endavant anirem endarrere.

Com analitza la decisió del TC d’anul·lar alguns articles de la Llei de transferències?

Crec que el Tribunal Constitucional ha funcionat molt bé i em sembla que tothom comparteix aquest criteri. Crec que Govern rectificarà el que hagi de rectificar i es podran adoptar lleis que siguin més respectuoses no només amb la lletra sinó amb l’esperit de la Constitució.