“The Cloud i el casino per si sols no són un canvi de tendència”

Després de gairebé nou anys al capdavant de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis –va ser escollit per primer cop el 2009–, Pantebre deixarà a mitjan setmana que ve la presidència de l’entitat. I ho fa satisfet de la feina i amb la sensació que deixa una Cambra més eficient de la que va trobar.

L’economia andorrana ha canviat gaire en nou anys?

Tinc la sensació que en aquests anys han passat moltes coses tant a la Cambra com al país en l’àmbit econòmic. El canvi ha estat brutal, com una volta de mitjó. En aquests anys hem tingut l’obligatorietat de presentar els comptes. Pel que fa a imposició només hi havia l’IGI i s’ha desplegat tot el sistema d’imposició indirecte i tot el directe. Hi ha un fet cabdal el juny del 2012, l’aprovació de la Llei d’inversió estrangera. Hi ha un abans i un després de l’obertura. També hi ha la signatura primer dels bilaterals i després dels CDI amb Espanya, França i Portugal. I l’acord monetari amb la UE.

I tot això enmig d’una crisi.

Sí. Una crisi que no havíem viscut en dècades amb set punts de baixada del PIB. I amb la crisi BPA que va ser un sotrac en l’àmbit econòmic que va afectar tota la societat andorrana. Cada any hi ha hagut canvis i la Cambra en la funció pedagògica ha tingut molta cosa a dir. Han estat nou anys molt interessats i he sigut un privilegiat de poder viure-ho en primera persona.

S’ha superat la crisi econòmica?

Estem a la fase en què hi ha hagut un canvi de tendència. Hem passat d’aturar la davallada del PIB a tenir certa recuperació en els darrers tres anys. Els indicadors macroeconòmics evidencien la recuperació, però la translació a l’economia domèstica encara no ha arribat en la mateixa mesura. El que és important és que hi hagi canvi de tendència, però aquest canvi serà lent.

També a la construcció?

Ha sofert molt la crisi i venia d’uns anys de grans creixements. La bombolla immobiliària que va viure Espanya va tenir una translació a Andorra en el sector de la construcció. Però hi ha sectors com ara l’hoteler, que venia de passar-ho molt malament, que han sabut reconvertir-se i tenir un millor comportament.

I el sector financer?

Ha viscut una transformació importantíssima des que el 2009 es va signar l’acord bilateral amb França d’intercanvi en matèria fiscal. Fins ara, que ha entrat en vigor l’intercanvi d’informació fiscal amb tota la UE, hi ha hagut un canvi substancial. I enmig, el 2015, hi ha hagut una crisi molt forta, l’afer BPA, que ha precipitat la transformació del sector.

Com deixa la Cambra?

Aquests nou anys han servit perquè s’hagi consolidat com una institució important al país. Ha tingut moltes coses a dir en el que per a ella és pertinent. Hem tingut moltes actuacions en el que és el bloc de comerç destacant la consolidació de les associacions de comerciants.

No només en comerç ha evolucionat la Cambra.

Una de les coses més importants que s’han fet durant tots aquests anys és donar molta més presència a la funció consultiva cap als poders públics. Amb alguns ha estat més fàcil i amb altres ha estat de vegades més difícil. Cada cop que hi ha hagut una llei que ens afectava hem fet consideracions als parlamentaris i el Govern. I també hem fet molta formació. Estem en un volum d’unes 1.000 persones l’any.

I els últims anys es troba amb la negociació amb la UE.

Des del 2015, amb l’inici de les negociacions per l’acord d’associació amb la Unió Europea, la Cambra, la CEA i l’EFA ens hem ajuntat amb una sola veu, dotant-nos d’assessors propis per incidir davant del Govern com a mínim en la llibertat de la lliure circulació de mercaderies. I ens han fet força cas. Sembla que ha acabat sortint un text estabilitzat que no va lluny del que volíem.

Hi ha una nova llei de la Cambra de Comerç en camí.

No volia marxar de la Cambra sense donar una actualització a la nostra llei que ja té 25 anys. Malgrat ser una bona llei, pensàvem que eren molt necessàries millores com les del finançament.

El que més es va destacar entre alguns és que el president passava a tenir un sou.

Em va semblar fatal que es critiqués perquè no és veritat que la llei marqui un sou per al president. El 1997 es va decidir en un ple que per la dedicació que el president ha de fer a l’entitat tingués unes dietes de representació. I és la mateixa des del 1997. Amb la nova Llei de la CASS es va passar a considerar la dieta una retribució que s’ha de cotitzar. I des de l’arribada de l’IRPF també hi està subjecta. La dieta passava a ser una retribució equivalent a un salari. I a la nova llei ho hem deixat per escrit. La dieta passa a ser un salari i el ple de la Cambra dirà si aquesta xifra s’ha de modificar. Una quantitat simbòlica que canvia de nom.

Com ha estat la relació amb el Govern aquests anys?

La Cambra vol ser apolítica. No tenir la temptació d’estar ni gaire a prop ni gaire lluny del Govern. Sempre ens ha mogut l’interès general de les empreses andor­ranes i el foment de l’activitat econòmica. Dit això, també és veritat que hi ha hagut governs amb els quals ha estat més fàcil entendre’s que amb altres.

Quines mancances posen pals a les rodes de l’economia?

La col·laboració publicoprivada encara costa i el fet que tinguem una administració que té encara molts processos en matèria econòmica de tramitació lenta, feixuga i poc digitalitzada.

Hi ha projectes com l’heliport que no es desencallen.

A Andorra en general ens costa molt fer arrencar les coses. En el cas de l’heliport hi ha hagut una conflictivitat quan es va buscar la primera ubicació. Jo marxaré sense veure-ho acomplert, però no serà perquè la Cambra no l’hagi demanat.

El que sí que sembla és que The Cloud i el casino es faran.

Són projectes que ajuden, però The Cloud i el casino no representen per si sols cap canvi de tendència, ni un abans ni un després com per exemple sí que ha sigut la Llei d’inversió estrangera, que ha tingut l’èxit que ha tingut i que és una carrera de fons més que no pas una cosa imminent.

Com valora l’obertura?

La Cambra sempre ha estat partidària que l’economia andorrana s’obrís. No compartíem el criteri del Govern que tindríem uns èxits immediats. Però s’han de tenir en compte dues premisses importants. Una és que això passa el 2012, però no és gairebé fins al 2014 que se signa el CDI amb França i el 2015 amb Espanya i Portugal, i que no entren en vigor fins als 2016. Els CDI són uns instruments vitals perquè la inversió estrangera seriosa vingui. I la segona és que Andorra no la coneix ningú.

No hi ha inversió seriosa?

Alguna s’ha implantat, el que passa és que ho ha fet amb un aterratge suau. D’aquí a poc tindrem casos de certa rellevància que no puc avançar. Per veure si la inversió estrangera ha estat transformadora han de passar almenys deu anys.