“Govern no va aturar el creixement de llits en pisos turístics”

Valérie Lackner és la presidenta de l’Associació d’Empreses d’Allotjaments Turístics. A causa del fort creixement de l’oferta de llits des de la crisi –el Govern situa la xifra en 12.000–, el sector ha de fer front a l’aplicació de la nova llei que regeix el sector.

Quina valoració fa del posicionament del Govern, que va anunciar que establiria mecanismes perquè el creixement de l’oferta sigui inferior a la dels últims anys?

Amb la nova llei segur que el creixement serà inferior perquè amb el text estan reduint la capacitat dels apartaments. Els pioners d’aquesta activitat vam regularitzar la legislació dels apartaments moblats amb els comuns el 2008 perquè aleshores no hi havia cap regulació. Els bancs i els promotors van defensar després de la crisi que aquest model era una alternativa per treure rendiment als edificis i els llits oferts es van doblar. De 4.000 llits vam passar a 8.000 i vist l’èxit que funcionava hem continuat. Amb la nostra normativa, els 8.000 llits que es van incrementar van ser autoritzats pel Govern, que no va aturar el creixement.

Creu que el termini per adaptar-se a la nova llei i fer els canvis és suficient?

Les mesures que demanen per canviar l’ús dels edificis de residencials a turístics són molt dràstiques i suposa una inversió. Ens deixen cinc anys per fer-ho però, serà viable? No sabem el cost perquè l’aplicació de mesures de seguretat, d’incendis i d’eficiència energètica suposaran molts diners. És molt complicat convertir un edifici que s’ha construït com a habitatge a ús turístic.

Vostès també van fer propostes alternatives per la capacitat dels apartaments.

Nosaltres vam demanar que fossin set metres quadrats i que s’hi poguessin allotjar 5 persones, perquè al principi s’autoritzava per a 4. Moltes famílies arriben a ser cinc persones. El senyor que va comprar el seu pis i té sis llits, com li dius ara que n’ha de treure un.

Després de la crisi i de l’augment dels allotjaments turístics en els últims anys, creu que era necessària una llei que regulés aquest àmbit?

Sí, es podia fer una modificació de la Llei d’apartaments moblats. Hi ha temes que evidentment han evolucionar molt ràpid des del 2008 i tot s’ha accelerat. Això ja no només és un tema nostre. És un tema mundial i cada vegada hi ha més lloguers d’allotjaments turístics.

Creu que les informacions publicades recentment sobre els problemes de convivència en pisos de diferents ciutats han pogut influir en l’elaboració del nou text?

Sí, el que passa és que a Andorra no som urbans. Nosaltres treballem en temporada i no som una ciutat com Barcelona.

Han detectat problemes de convivència als pisos?

La veritat és que no. Potser sí que hi ha problemes de convivència al carrer. Als edificis pot passar però nosaltres també hem de controlar la seguretat i és un aspecte que cada vegada preveiem més.

Ara contracten empreses de seguretat?

Sí. Quan és una setmana de famílies com ara la Setmana Santa no tenim problemes però quan són èpoques amb grups de joves el que fem és coordinar-nos amb els comuns, la policia i els operadors turístics. La trobada que va fer el Govern amb els tour operators l’hem de lloar. Trobem molt bé que hi hagi prevenció. Durant el festival Hibernation jo vaig contractar empreses de segu­retat.

I això ho fa tothom?

Almenys els grans grups ho fan gairebé tots. Hi va haver l’advertència del Govern que ens va demanar els contactes de les empreses i d’operadors turístics i nosaltres vam facilitar totes les dades, la quantitat de gent que venia i els grups. Dins del paquet també està inclosa la seguretat i tots estan obligats a portar una polsera on hi diu el nom de la persona i on s’allotja. Andorra tampoc no inventa res ja que això també es fa a Espanya. En un poble com per exemple el Pas de la Casa, que és petit, és possible fer-ho.

Vostès s’han queixat que la Llei d’allotjaments turístics afavoreix el sector hoteler.

Vam dir que la llei servia per beneficiar els hotelers perquè ells diuen que nosaltres estem restant part del seu mercat. Però crec que això és un error. El públic que va als apartaments no és el públic que anirà a un hotel. És la tendència d’avui i no només a Andorra. Mira què passa a Barcelona o a París. Fins i tot les persones de negocis prefereixen anar-se’n a Barcelona i llogar un apartament per comoditat.

Pensa que hi ha un excés d’oferta d’allotjaments turístics?

De moment no hi ha excés d’oferta. Si mirem les dades d’aquesta temporada, tothom va treballar molt bé i s’ha de pensar que els apartaments, com també els hotels, fan treballar molt l’economia local. Has de fer servir empreses de neteja, de bugaderia, la gent va al supermercat, a les estacions d’esquí... És una economia al voltant dels apartaments que també fomenta ingressos.

Quins aspectes veu bé de la Llei d’allotjaments turístics?

Els controls i les inspeccions, perquè això permetrà que hi hagi una regulació. Potser hi ha persones que encara ho fan de manera il·legal. Un apartament moblat per vacances el podies gestionar directament però ara amb un número de registre has d’anar a Turisme. Que es pugui veure que un apartament està en condicions.

Quant calculen que els suposarà el registre?

Cada alta són uns 100 euros i si hem de tornar a fer els certificats d’habitabilitat i fer els butlletins elèctrics això és un cost que s’afegirà. El problema també és que es demana molta paperassa, que els caurà als comuns.

Creu que el fet que s’hagi disparat el nombre de llits en part provoca que sigui més difícil trobar pisos residencials de lloguer?

És un altre tema. També hi ha casos en què tens propietaris que van comprar un apartament per fer una inversió turística i que també volen gaudir del seu pis una setmana o dues. No es pot donar a un temporer perquè el propietari en fa un ús. N’hi ha molts que no volen llogar-los perquè han tingut una experiència amb temporers. Potser no són la majoria, però hem tingut molts problemes perquè no paguen o lloguen l’apartament per a dos i en realitat són cinc persones.