“No ens podem carregar el coprincipat per l'avortament”

Advocat de professió, destaca en aquesta entrevista les fites assolides durant la legislatura (la primera que afronta com a conseller general) i defensa que DA està complint amb el seu programa de reformes.

Queda un any d’una legislatura marcada per la crisi BPA. Quin balanç en fa?

Durant dos anys va ser el monotema. Hi havia el temor de si hi havia quitança o no i si el petit treballador perdia els estalvis i anàvem al corralito. Ens va venir una cosa a sobre sense precedents que va posar en evidència el dèficit de legislació que teníem. Aquesta tensió es va traduir al Consell, on anàvem al dia a dia.

Però es va superar.

Diria que es va patir una crisi sense precedents que va posar en evidència la vulnerabilitat del sistema financer i que ho hem superat. Hi havia la por d’un risc sistèmic i de contagi, ens va fer tocar de peus a terra i de veure que necessitàvem eines per solucionar la crisi.

El fet d’haver de gestionar una crisi tan complexa va obligar a aparcar el programa polític?

No diria que es va aturar, però sí que hi havia una contaminació política perquè hi havia molta pressió. Amb aquest ambient és difícil tirar endavant les comissions, però malgrat tot es va fer la feina.

Però tot i així les grans reformes encara no han vist la llum.

El que és la reforma sanitària està en marxa. Vam aprovar la primera pedra, que era la Llei de drets i deures dels pacients i de la història clínica compartida que obligarà a passar pel metge referent. Aquesta era la base per arrencar, i justament se’ns reprovava que no arrencàvem mai. Per tant sí que s’ha fet. Ara, la reforma és tot un procés i s’ha de fer tot el desplegament reglamentari, però la base legal ja s’ha fet.

Però a nivell d’usuari encara no es nota res. En quin punt està això?

És molt difícil que un cop aprovada una llei l’endemà mateix ja vegis un canvi. Hi ha d’haver un canvi d’hàbits i la implementació dels reglaments. El metge referent encara no està en marxa, el ministeri ho haurà de fer a través dels protocols. I pel que fa a la història clínica compartida trigarà perquè els mateixos metges han de canviar l’hàbit, i posar en marxa el software que suposa és llarg.

I la resta de reformes?

Les lleis laborals ja estan entrades a tràmit, per tant ja està fet. És qüestió de tancar les esmenes i votar-les. Fer reformes i que els primers cent dies de govern ja es noti és difícil, el treball té una durada de quatre anys i hi ha feina que no es percep.

La reforma de la Llei de la Funció Pública...

La Llei de la Funció Pública està pendent d’entrar-se a tràmit, però el que no podíem fer és tirar pel dret quan els funcionaris no estan contents. Els respectem i per tant Govern ajusta la feina per mirar de desencallar les negociacions. El que no pots fer mai és tirar pel dret i passar el rodet; no és la tònica de DA. I si hi ha vagues el que no pots fer és ignorar-les.

Al final de la legislatura s’haurà acabat tota la feina amb la qual DA es va presentar a les eleccions?

Déu n’hi do el que ja hem fet. La de Funció Pública és imminent que entri a tràmit. Sí que hi ha un compromís amb les reformes clau, com la sanitària, la laboral i la de la Funció Pública.

Veurem canvis a la sanitat aquest any?

Els efectes no són immediats, s’ha d’implementar un sistema nou i depèn del ministeri quan s’aplicarà, però aquest any clar que es veurà. Es percebrà el canvi d’hàbits.

Un altre dels objectius en sanitat era buscar inversió estrangera i no se sap res ni de l’institut Marquès, ni el Brugada ni el Baselga.

Aquí hi ha dues lleis al calaix que són la de la donació d’òrgans i la de la fertilitat. Són lleis que ja tenim preparats els esborranys però no volem forçar la situació amb el Copríncep.

Això, i també l’avortament, és compatible amb la institució del coprincipat?

El problema que tenim amb certes reivindicacions és la crisi institucional que ens pot portar. A partir d’aquí hem de saber en quins marges ens movem. Des de DA tenim claríssim que el que no farem és crear una crisi institucional. No ens ho podem permetre de cap de les maneres perquè és la nostra garantia de sobirania i la nostra tranquil·litat i des de DA el que no farem és carregar-nos el coprincipat.

Llavors vol dir que hi ha marge per regular la fertilitat?

I tant que sí. Són conceptes molt tècnics i s’ha fet amb uns experts que ja saben el que estan tocant. Crec que aquest any es podria aprovar.

En canvi avortar sí que no.

És que és un fals debat aquest. El debat no és avortament sí o no, és si ens carreguen o no les institucions. El debat que han d’afrontar els partits que defensen aquest cas concret és quina remodelació de les institucions proposen. Jo no soc favorable a carregar-nos el coprincipat per aquesta regulació. Sembla que alguns vulguin obviar que aquest cas xoca de front amb el coprincipat.

Ja hi ha normalitat a la delegació de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa?

Sí. Fa llàstima perquè hem fet un xou innecessari. El que m’ha decebut és l’actitud del grup mixt, que m’ha quedat molt clar que no es posen d’acord ni per comprar xinxetes. Al final jo no he tingut cap problema a fer el pas perquè el que no farem és posar en perill les institucions per una ximpleria d’aquest tipus.

Va ser molt crític amb el PS per haver-lo acusat de “trànsfuga” el 2015.

És que fan polèmica de temes que no són de rebut. Jo em vaig presentar amb DA + Cd’I però vaig subscriure un programa polític i a mi em va votar gent que va votar DA. Per tant, jo trànsfuga de què? si el que he fet és no moure’m.

Es tornarà a presentar a les generals que ve?

No depèn de mi, depèn del partit. Em poso a disposició del que faci falta, però no vull ser cap obstacle.

Però la predisposició hi és.

Sí, perquè la feina de parlamentari i d’advocat es conjuminen i per mi treballar lleis des de dins és una experiència a repetir.