“Hi ha una part de nosaltres que ens complica la vida”

Cyrano de Bergerac, l’antiheroi d’Edmond Rostand, puja demà al Claror lauredià. Bé, el personatge encarnat en un dels grans de l’escena: Lluís Homar.

Què té aquest Cyrano?

El que té és un Cyrano per ell mateix, l’essència, diguem-ne: està tot condensat, li hem tret l’espectacularitat, la part de capa i espasa, i ens queda el Cyrano en estat pur. Com al Terra Baixa que vam fer a Andorra. L’obra té com trenta personatges. Nosaltres ho fem amb cinc actors i nou personatges, però l’essència de l’obra hi és tota: planteja el nas que portem cadascú.

Aquesta és l’essència?

Ens agrada una frase del text: “Si poguéssim fugir dels escuts i les fletxes que ens tenen atrapats i trobar les escletxes.” Nosaltres com a persones ens movem amb aquests escuts que ens defensen. Hi ha una part de nosaltres que ens complica la vida i sovint no trobem la manera d’integrar-la, quan en realitat és allà on està la nostra essència.

I és difícil descobrir-la.

Cyrano n’és l’exemple paradigmàtic: és capaç d’enfrontar-se amb cent homes, o d’inventar-se una balada o les paraules d’amor sublims que ens il·luminen, i en canvi quan es veu al mirall no se suporta perquè es troba lleig. Està portat a l’extrem, però el que ens diu és que el viatge més important és el que fem cap a nosaltres. I ell acaba entenent-ho, ni que sigui en el moment que mor.

Parlava de ‘Terra Baixa’. El Manelic és un personatge important per a vostè. També ho serà el de Bergerac?

Terra Baixa m’acompanya des que tenia disset anys. Ha marcat el meu recorregut personal i professional. Com Terra Baixa difícilment hi pot haver una altra cosa. Per la resta, he tingut la sort enorme d’interpretar personatges de Shakespeare, de Molière, d’Ibsen, de Pinter. I el Cyrano és un altre dels grans.

La versió més popular va ser la feta en cinema per Gerard Depardieu. L’ha tingut d’alguna manera present?

És una pel·lícula fantàstica i que recull l’obra en tota la seva magnitud, amb tres-cents personatges. Nosaltres venim amb una versió de cambra.

Una productora del país, Imminent, li va oferir un projecte. El veurem rodant a Andorra?

De moment només hem tingut alguna conversa. De moment se’m fa atractiu, encara que no n’he llegit res. És el guió el que finalment fa decidir, perquè per a mi no hi ha projectes grans o petits, sinó que valen la pena o no. El contingut és el que m’importa en aquests moments.