“No volem entrar en polèmica però Corto Maltès fuma”

Rubén Pellejero (Badalona, 1952) és un dels focus d’atracció de l’edició en curs de La Massana Còmic. No sols per la seva trajectòria sinó per haver assumit la responsabilitat –amb encert, com testimonien públic i crítica en els dos àlbums que signa, amb Jan Díaz Canales com a guionista– d’insuflar nova vida a Corto Maltès, l’inoblidable personatge d’Hugo Pratt.

Com es rep la proposta de fer-se càrrec d’un personatge tan assentat en l’imaginari?

D’entrada, de manera sobtada, és clar. Ni hauria pensat que Corto Maltès tingués una continuació. Després, entres en una fase temerosa, per la responsabilitat; saps que tindràs partidaris i detractors. Però també amb molta il·lusió de recuperar un personatge que és un referent per a nosaltres.

No van fer un càlcul encertat amb això dels detractors perquè la resposta ha estat bona.

La realitat ens ha demostrat que el lector s’ha interessat en les noves aventures. El que coneixia el personatge ha trobat una manera de tractar-lo amb molt de respecte, tant en l’àmbit literari com gràfic, tot i que respectant la nostra llibertat com a creadors, i això ha estat molt ben rebut per part del públic. I també hi ha qui no el coneixia i ara s’hi ha enganxat.

Què era important de mantenir, la línia vermella?

El personatge de Pratt té diferents etapes: de les històries curtes de l’inici als grans àlbums i, després, aquells en què el mestre anava ja pel seu propi camí, la part més personal. Aquí no podem saber com hauria evolucionat, així que ens vam centrar en el costat aventurer del personatge, sense entrar en l’aspecte més oníric, més poètic. Vam respectar l’ambient, l’esperit, la seva manera d’interactuar amb els altres components de les històries. Volíem recollir tot allò que a nosaltres ens agradava com a lectors. Tant en el component literari com gràfic.

On es van permetre la llibertat com a creadors?

Jo respecto la base d’estil de dibuix, que és molt semblant al meu des de fa molts anys, però gràficament en cap moment vaig pel camí de la còpia, sinó d’agafar tics, actituds. I això passa amb el guionista.

A la llarga es permetran més llibertat? Entrar més en aquesta part poètica, onírica?

Al segon àlbum, Equatoria, ja hem entrat en aquest territori més líric i és un vessant que anirem accentuant, anirem buscant coses noves per enriquir-lo. No sols encadenar una obra darrere de l’altra. Vam començar per l’aventurer però és un personatge complex, que evoluciona.

Està al cas, imaginem, de la façana que van haver d’esborrar a la Massana?

Bé, és la mateixa polèmica al voltant dels cigarrets que amb Lucky Luke. També ens ho hem trobat a França. És una queixa respectable, però és com el cas de Humphrey Bogart fumant: són elements icònics del personatge. Nosaltres no volem entrar en polèmica, però fem el que hem de fer: Corto Maltès fuma. La campanya contra el tabac s’ha de fer però una cosa no té res a veure amb l’altra. No em fico sobre què ha de passar amb un plafó al carrer, però al còmic o al cinema és ridícul eliminar una escena perquè algú estigui fumant.

L’humor, els límits de l’humor, de l’expressió artística en general, estan al centre del debat. Què en pensa?

Corren temps molt dolents. Hem arribat a uns extrem en què s’han superat barreres pròpies del sentit comú. S’està coartant la llibertat d’expressió d’una manera brutal i, com a resposta, hem de mantenir una lluita constant per aquesta llibertat. Pot semblar que hi ha coses que no són tan importants i no és cert: l’humor sempre ha estat un revulsiu, que permet parlar de tot. Impedir-ho és una manca brutal d’esperit democràtic.