“Cal ser molt prudent a l'hora de canviar l'edat de jubilació”

Danny Pieters és doctor en Dret i professor de la Seguretat Social a la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica). Reconegut per ser l’autor de diversos llibres sobre la Seguretat Social, avui ofereix una conferència (19 hores, Art Hotel) sobre el futur del sistema aquí al Principat.

Vostè destaca que el sistema andorrà és diferent respecte d’altres. Quines són les diferències?

La gran diferència és l’estructura del sistema de pensions amb punts. És un sistema original que deriva del sistema complementari francès. Ara hi ha països de l’Europa Central que també s’han inspirat en aquest model. També hi ha la particularitat que hi ha certes ajudes socials que estan sota el control del Govern, en funció dels ingressos, però és un sistema que és defensable.

Vostè també proposa altres ajudes que ara no s’implementen. Quines serien?

Avui parlaré de la possibilitat de crear una ajuda per a la dependència, per a la qual hi pot haver diferents fórmules. Crec que per a la gent que ha fet tota la carrera aquí podria tenir una protecció social que depengui de la Seguretat Social, ja que seria una manera de donar un valor més a la gent que durant un temps llarg ha estat dins del sistema andorrà.

Per tal de reformar el sistema de pensions, la CASS va proposar, entre altres mesures, la jubilació dels 65 als 67 anys. Hi està d’acord?

Quan es parla dels 67 anys, hi ha dues coses que contrasten. Personalment soc molt prudent a l’hora de canviar l’edat de jubilació perquè està fortament establerta. Hi ha un contrast social. Per canviar això caldria adoptar molt temps de transició i cal anar amb prudència. Podem introduir-ho, però a la gent que ha començat a cotitzar ara i no als que han cotitzat durant un cert temps, perquè aleshores hi hauria un problema.

I limitar les pensions més elevades?

Crec que cal anar amb cautela a l’hora de parlar de les pensions mínimes i màximes. Si els últims punts tenen un valor menor, té sentit. Hi ha una redistribució quan es proposa que els primers punts que adquirim beneficiaran més que els punts d’ara. El que és important és que la gent no tingui la sensació que paguen per alguna cosa que no perceben. Aleshores seria perillós.

Els governs estan preparats per afrontar el procés de reforma de les pensions?

No és només la responsabilitat d’un govern, sinó del món polític en general. Si avui prenc una decisió en matèria de pensions, els fets de la meva decisió es notaran en uns 20 o 30 anys. Aleshores, és difícil que un polític, que a alt nivell té una vida que no excedeix dels vuit anys, prengui decisions. Prendre decisions difícils, que políticament són perilloses, com ara augmentar les cotitzacions, és una cosa que ara té un preu i no li aporta res.

Però inevitablement aquestes decisions s’hauran de prendre.

Sí, però és difícil. Potser es preferiran decisions que facin menys mal o que semblin menys agressives.

També s’ha proposat la creació d’una aportació voluntària. Com ho valora?

Les pensions per capitalització o el segon pilar com diem existeix en molts països. És una manera de fer pagar més per tenir més. És legítim, però no resol el problema. És una alternativa per quan no s’atreveix a dir que si cotitzes més al sistema públic et donaran més. Això també és possible.

Recentment, el president de la CASS va advertir del perill “imminent” de fallida del sistema de pensions i de l’Estat. Estem en aquesta situació?

Crec que això s’ha d’emmarcar dins d’una proposta positiva. Suposo que és una manera d’explicar que hi ha canvis que han de ser necessaris, però la intenció no és fer política de pànic. Sempre hi haurà una solució per garantir la Seguretat Social. Cap responsable polític ni de la CASS correrà un risc de fer caure el sistema. És una responsabilitat de cara a la societat, però també fa falta fer adonar que hi ha certa urgència.

I qui creu que ha d’assumir la reforma del sistema de pensions?

Crec que fa falta mantenir el sistema que tenim i finançar-lo de manera equitable. Si no canvia res i la gent viu més temps, algú haurà de pagar la factura. Crec que ha de ser una responsabilitat compartida. Els ciutadans que participen en el sistema també hauran de pagar la factura, però el Govern també hi haurà de ser per ajudar la gent que tingui dificultats per constituir la seva pensió.

Vostè també apunta que hi ha un decalatge dins del sistema de Seguretat Social del Principat. A què es refereix?

Les mesures que es prenguin hauran de ser votades pel Consell General. Aquí hi ha un problema perquè també hi ha dos electorats diferents, el del consell d’administració de la CASS i el polític.

Quina anàlisi fa de la Seguretat Social a Andorra?

Avui, entre altres coses, examinarem de quina manera el sistema de Seguretat Social d’aquí és diferent al dels altres països, i què és el que esperen els ciutadans de la Seguretat Social i quin és el seu posicionament de cara al futur. Podem dir que l’andor­rana està ben preparada. El fet, per exemple, d’haver establert l’obligatorietat de la Seguretat Social per als treballadors autònoms fa que ara la diferència amb els assalariats no sigui gaire gran, cosa que és important per al futur.