“No hi ha cap paquet d'accions en venda ni cap fusió a la taula”

Xavier Cornella Castel, a un mes de complir 53, casat i amb tres fills. Fa 16 anys que és a Crèdit Andorrà i abans va estar a Andbank i KPMG. Llicenciat en ciències empresarials per la Universitat de Barcelona, màster per IESE, censor jurat de comptes... De família treballadora, quan estudiava havia fet de manobre. Té certa fama de fred i distant, però garanteix que no és cert. Es considera treballador, honest, incapaç de dir mentides, partidari de la transparència i persona (que en el sector financer es veu que no és fàcil). Ha substituït Josep Peralba com a primer executiu de Crèdit Andorrà.

Què vol dir ser ‘persona’ en banca?

Si hi ha un empleat o un client amb problemes i veig que és una persona honrada que pateix, l’intento ajudar. Diria que també és el tarannà de la casa. Els clients no són números.

S’esperava agafar ara les regnes de Crèdit Andorrà o pensava que seria més tard?

És un procés que fa anys que va començar i s’ha fet de forma natural. Programat. La data la tenia clara més o menys al gener, quan el senyor Peralba va anunciar que es jubilava.

No hi ha cap vinculació directa entre el relleu i tots els rumors que hi ha hagut sobre Crèdit Andorrà en els darrers mesos?

No. El senyor Peralba feia 51 anys que era a la casa i en té 69. Va decidir jubilar-se i dedicar el temps a d’altres coses.

Què pot aportar Xavier Cornella a Crèdit Andorrà des del nou càrrec?

Crec en el país i el banc també. Aquesta ferma voluntat continuarà. Un dels punts clau del pla estratègic és continuar sent els líders a Andorra. L’altra gran aposta és consolidar els projectes internacionals i finalment preparar-nos per competir amb les noves empreses tecnològiques que sens dubte afectaran la forma de fer negocis de la banca.

Quan es mira el balanç dels bancs, tot i que els volums de capital gestionat són molt importants a fora, la gran majoria dels beneficis es fan al país.

Crèdit Andorrà té el 69% del volum de banca privada que prové dels negocis internacionals. Els marges històrics de guanys a Andorra no són els mateixos que els d’altres països. I el negoci a fora fa que necessitis una estructura amb costos fixos molt elevats perquè cada cop hi ha més regulació. Crèdit Andorrà s’ha desenvolupat molt bé i tenim beneficis en totes les places excepte a Mèxic. Els marges a les altres places són menors a causa del segment dels clients al qual ens dirigim.

En els últims temps els bancs han reestructurat plantilles. En el cas de Crèdit Andorrà ja està tancada?

Més que una reestructuració és una evolució de la plantilla. S’han hagut d’adaptar perfils d’empleats a les necessitats. Dins de qualsevol empresa de certa mida es replantegen processos operatius per ser més eficients. Si la pregunta és si hi haurà una reestructuració massiva, la resposta és que no. Però hi pot haver més canvis de perfils.

Però tant Crèdit Andorrà com d’altres bancs han passat a necessitar menys treballadors.

Jo no diria menys, diria que hem necessitat perfils diferents. Gent que s’adapti més ràpidament i amb més especialització. També hem d’adaptar els sistemes i processos a la revolució tecnològica que ha arribat per quedar-se i que sens dubte afectaran el negoci de la banca els anys vinents.

Insistentment s’escolten rumors de fusions bancàries. Crèdit Andorrà surt com un dels bancs que es fusionaran. Serà una fusió a dos, a tres...

Avui en dia puc assegurar que no hi ha cap paquet d’accions a la venda, ni el banc està en venda ni hi ha cap conversa damunt de la taula per fusionar-se. I és fàcil d’entendre. En els últims anys tots els bancs hem dedicat grans esforços a adaptar-nos als ingents canvis del sector. L’intercanvi automàtic, la nova normativa comptable IFRS i l’1 de gener del 2019 arriba Basilea 3. Estem enmig d’una feinada i no ens podem distreure en d’altres processos, per tant aquest context fa inviable encarar qualsevol procés d’unió. Quan el 2019 tot estigui en funcionament i ens trobem el 100% homologats amb la normativa europea llavors ja serà un tema empresarial.

La fusió o fusions arribaran el 2019?

És evident que estem en un sector on creixes o creixes. Cada dia hi ha més costos de funcionament i els marges s’escurcen. Empresarialment la fusió és una alternativa, però avui no hi ha res damunt de la taula. A partir del 2019, ja es veurà.

Crèdit Andorrà es troba i es trobarà el 2019, quan entri en vigor Basilea 3, en unes ràtios de solvència superiors a les exigències legals?

Prenent com a model les exigències de Basilea 3 hem acabat a 31 de desembre del 2017 amb una ràtio de solvència del 14,18 del total del capital en el cas més restrictiu. I podria arribar al 15,10. Si parlem del nivell de Core Tier One (recursos propis de màxima qualitat per fer front als riscos), primer caldrà veure com la fixa l’INAF. Es preveu que serà entre el 10 i el 10,5. Nosaltres estem per sobre d’aquests nivells perquè la nostra ràtio és de l’11,04.

Es rumoreja que les necessitats de capital dels bancs pels nous requisits faran que l’accés al crèdit sigui més complicat.

No és cert. Tradicionalment quan es donava un crèdit es valorava molt la solvència i no tant que el projecte fos capaç de generar els diners per tornar el préstec. La crisi ens va ensenyar que el crèdit s’ha de poder retornar amb el que genera el negoci pel qual s’ha fet el préstec. Dit això, el motor de la nostra banca comercial és prestar els diners que ens dipositen i amb aquesta operació guanyar un diferencial. Volem que ens demanin préstecs, però en els últims anys no hi ha hagut gaire demanda. Tant de bo hi hagués més crèdit al consum, que és molt rendible. En l’últim any i mig, però, la demanda de crèdits s’ha recuperat, sobretot els immobiliaris.

Durant els últims mesos Crèdit Andorrà ha patit molts rumors. Com ho ha viscut?

Amb una barreja de frustració, perquè moltes de les informacions no són certes, i a la vegada amb ràbia per no poder explicar les coses com són. Internament hem explicat la realitat, que difereix molt en la majoria dels casos de les tergiversacions que han sortit en certs mitjans.

Calia reordenar el règim de les accions dels empleats.

Nosaltres teníem 210.000 accions d’empleats amb un funcionament diferent de les 790.000 de les dels socis. Les dels treballadors les finançava el banc i estava obligat a recomprar-les per després vendre-les a un altre empleat, però aquesta pràctica, degut a les noves normatives, va deixar de ser acceptada pel regulador. El 2016 es va deixar de donar finançament als treballadors per comprar títols i es va passar a adquirir accions dels empleats a canvi de saldar el deute que tenien. L’única condició era que la resta de títols que es quedava un empleat passaven a ser accions normals i el banc ja no tenia l’obligació de recomprar-les. L’operació va significar que el banc es quedés 93.399 accions i va reduir els fons propis en 139 milions d’euros. En comptes d’un milió d’accions n’hi ha 906.601 i totes són iguals, amb l’excepció d’unes 13.000 de gent que no va voler entrar en el pla. I aquestes estan comptades com a passiu perquè mantenim l’obligació de comprar-les.

I això va generar excessos de concentració de deute.

La llei no permet que ningú tingui una concentració deute amb el banc superior al vint per cent dels fons propis. Els fons propis van baixar de 139 milions per situar-se en 421. Amb aquest canvi dos grups de socis van quedar amb un deute per sobre del vint per cent (uns 85 milions d’euros) dels fons propis. La reducció es podia fer per venda d’accions o d’actius immobiliaris i finalment els dos grups van optar per vendre actius immobi­liaris.

S’havia especulat que els accionistes tenien les accions comprades a La Caixa garantides amb els títols antics.

Tots tenen garanties hipotecàries. Quan el préstec per comprar les accions propietat de La Caixa va tornar a Crèdit Andorrà el 2010 el regulador ens va posar tres condicions. La primera era que les garanties del préstec havien de ser hipotecàries i no sobre la base de les pròpies accions del banc, s’havia de donar amb condicions de mercat i informar la junta d’accionistes. Es van complir les tres.

Creu que al voltant d’aquests temes que la gent no coneix gairebé s’ha intentat una campanya de desprestigi contra Crèdit Andorrà?

És clar que algú té interès a fer soroll. Si hi ha al darrere una campanya orquestrada, no ho sé.

Ha perjudicat gaire aquest soroll?

No quant a negoci, però és normal que la gent pregunti i has de donar explicacions. El que t’entristeix és que, com a andorrà, es jugui amb la confiança en els bancs. Nosaltres venem confiança perquè la gent porti els diners. I jugar amb temes tan delicats sap greu. Perquè fa mal a tot­hom. La realitat al final és la que acabo d’explicar, per molt que algú s’esforci a intentar explicar-ne una altra.