“Tot el que sigui donar suport al país és molt bo”

Ángel Vicioso va establir la residència a Andorra fa uns cinc anys i des de llavors s’ha implicat molt en diferents esdeveniments que tenen lloc al país. Malgrat que venia amb la intenció de viure al Principat fins a la seva retirada, ha decidit quedar-s’hi involucrant-se amb el món de la podologia. Ara, s’ha fet voluntari per a la Copa del Món de BTT que tindrà lloc a Vallnord al juliol, per a la qual s’esperen uns 400 voluntaris.

Per què s’ha fet voluntari?

Des que vaig venir al país, em vaig intentar involucrar en el màxim d’actes possibles. Volia estar donant suport en tota l’ajuda que em demanaven, ja fos anar a entregar trofeus a una cursa o el que fos. La Copa del Món de BTT em sembla un esdeveniment molt important, i com que tenim un acord de col·laboració entre Vallnord i Podoactiva, m’ho van comentar i no vaig dubtar.

Li han explicat quina funció tindrà ja?

Encara no, però bé, el que em diguin. He estat una mica en la gestió de la Volta a Aragó, la relació amb els equips perquè estigués tot bé. Potser és una cosa semblant a això.

Què li agradaria fer?

A mi em dona igual, jo estic acostumat a tot. El que em diguin ho faré molt a gust.

Sap d’altres ciclistes residents que també seran voluntaris?

No. És una mala època per a ells perquè gairebé tots estan preparant el Tour i és difícil. Igual li comenta al Purito si està per aquí. Ell sí que té més temps.

Per què recomanaria ser voluntari?

Jo li diria a la gent que tot el que sigui donar suport al país i a aquest esdeveniment és molt bo. Jo penso que portarà molta gent i tindrà una repercussió mediàtica important. Si no fos pels voluntaris seria impossible portar-ho a terme, perquè ells són els que fan que la prova surti realment bé i la gent marxi contenta. Són molt importants i el seu valor serà clau per a la prova.

Vostè també s’ha passat a la BTT com el ‘Purito’?

No. No és que acabés fart dels 19 anys que vaig competir, però havia de fer un punt final i el que em venia de gust és estar amb la família a casa.

Ha canviat molt la seva vida després de la retirada?

Sí, molt, però no recordo res de la bicicleta. Potser trobo a faltar ser a l’hotel després de les etapes amb els companys, però el que és entrenar tots els dies, amb dies de pluja, calor, fred, no. En bici, per tenir un dia de glòria n’has de passar per 200 de dolents. Així que estic molt bé, amb el tema de la clínica i tot. No m’ha donat temps d’avorrir-me.

El canvi ha estat cap a bé?

Sí. És un canvi brusc en la meva vida perquè passes d’estar 200 dies fora de casa a quedar-t’hi sempre. No tothom el porta bé.

Però segueix fent alguna cosa de bicicleta?

Sí, vaig sortint, però no em mullo ni un dia. Quan veig un núvol ja em quedo a casa tranquil (riu).