“Un vell ingressat en un geriàtric no hauria de ser un 'presoner'”

Després que el SAAS manifesti que la major part dels pacients d’El Cedre són “sociosanitaris” i per tant no hi haurien d’estar ingressats, o això he entès jo, considero que haig de parlar amb el major expert en geriatria nacional que conec. Albert Font fa trenta anys que dirigeix Sant Vicenç d’Enclar.

Em pot explicar qui són i quin és el problema amb els pacients sociosanitaris?

Amb els anys que fa que participo en reunions encara no he descobert què vol dir un pacient sociosanitari. Quan algú està malalt sempre té un problema social perquè influeix en el seu desenvolupament diari. Al final són fórmules que utilitzen per intentar buscar una reducció de la despesa i imputar una part del cost sanitari dels vells a la part social.

Quin és el seu model de geriatria?

El meu model té tres potes. L’avaluació geriàtrica, la institucionalització i l’assistència domiciliària.

Com funciona?

S’han d’interrelacionar els tres. L’avaluació geriàtrica és fonamental perquè un metge avaluador ha de veure quines són les necessitats del pacient i quines tindrà en el futur. No només per al seu estat de salut, sinó per a altres elements com els antecedents familiars o els problemes més freqüents del territori on viu.

La institucionalització és el sistema de geriàtrics, oi?

Quan un vell entra en un geriàtric és un fracàs, i ho dic jo que n’he gestionat un durant trenta anys. Vol dir que no has pogut prevenir el problema i ara aquella persona és un presoner. Un vell ingressat en un geriàtric no hauria de ser un presoner. En realitat no poden sortir ni que vulguin perquè no hi ha ningú que pugui fer-se’n càrrec.

I arribem a l’assistència domiciliària.

És la mare dels sous. Aquí és on s’ha d’invertir perquè hem de tenir com a objectiu que els vells que entren en els geriàtrics en puguin sortir. I per fer-ho hem de tenir una bona assistència domiciliària. A més, també endarrereix l’entrada als geriàtrics. És molt important que canviem de xip. Ara la gent gran sap que quan entra en un geriàtric no en sortirà fins que es mori. És molt cruel. Ha de poder tenir l’esperança de sortir i això només passa si hi ha un sistema que li permeti ajuda i atenció a casa seva.

Estalviaríem?

Segur, perquè el més car és el cost de mantenir les persones al geriàtric. Però la política que fa Andorra és la de fer cada cop més centres.

Establir un sistema d’atenció domiciliària complet també és una despesa important.

Hi ha fórmules que ajuden a tenir una despesa més continguda. Per exemple, la figura de la infermera liberal, que aquí no existeix...

Com els metges liberals?

Sí. Les infermeres liberals podrien fer una seguiment domiciliari de les persones grans. Ara totes estan vinculades a metges amb actes mèdics. No n’hi ha cap que pugui obrir un local i donar servei.

Veient com està el dèficit sanitari, estalviar és una paraula màgica.

La nostra Seguretat Social està copiada del model francès. És un model de repartició on allò que cotitzen els joves ho cobren els vells en pensions. Estava pensat per al baby boom i ara cada cop hi ha més gent gran i menys joves. Per compensar, als països rics s’ha promocionat la immigració, però és una solució falsa perquè hi ha un moment que no tindràs prou joves per cotitzar. En una família estàndard es poden trobar fins a tres beneficiaris per cada cotitzant.

Com?

L’esperança de vida ha augmentat i ara en una família et pots trobar el vell de 90 anys que fa temps que cobra jubilació, el seu fill acaba de fer 65 i ja ha passa a ser pensionista, el net en té 40 i és l’únic que treballa, perquè, a més, el besnet, que en té 15 i estudia, també és beneficiari.

On ens porta?

A debats com l’eutanàsia. Que, en part, ja es practica.

Perdó?

A partir que una persona té certa edat no pot entrar a la llista de trasplantament d’òrgans o en alguns països no l’agafen a l’UCI.

Perquè els recursos són limitats.

Però moralment, per què té més dret a viure un jove que un vell. Jo n’he conegut molts al geriàtric al llarg de 30 anys de carrera i no n’he vist a cap que es volgués morir. S’entén que com que ets vell tens menys drets, però no sé si és èticament just.

Però si només hi ha un fetge i hi ha un jove i una persona molt gran?

És complicat, però potser s’ho haurien de jugar als daus. Perquè una persona té més anys, ha perdut el dret a rebre els tractaments que li han de salvar la vida?

Ara sembla que es vol canviar el model sanitari a Andorra.

L’únic que veig és que estem derivant el sistema cap a l’espa­nyol. No parem de contractar profetes espanyols del món sanitari que ens il·luminen cap a on hem d’anar. No deixa de ser curiós perquè si el nostre sistema està malament el dels espanyols encara està molt pitjor. Fa aigües per tot arreu i es comprova que és un autèntic desastre, però com que és l’únic sistema que coneixen els profetes que contractem anem cap aquí.

Alguna cosa em diu que hauria estat un gran ministre de Salut.

La veritat és que m’ho van demanar fa anys i ho vaig rebutjar.