“Entenc que la cònsol recorregués la sentència del GAdA”

La presidenta del Sitca celebra quatre mesos en el càrrec amb èxits com ara la sentència del GAdA o la nova proposta de baixa per maternitat, i un fracàs important com va ser la marxa de males maneres de dues membres de la junta, de les quals segueix sense aclarir els motius d’aquesta ruptura.

Com valora els quatre mesos a la presidència del Sitca?

Vam entrar en un moment que calia donar-li un nou impuls i estem satisfets amb la feina que estem fent. Tenim idees, projectes i de moment, tenim la col·laboració del comú per portar-ho a terme.

Què destacaria del que s’ha aconseguit?

Estem molt satisfets amb la proposta de reformar la baixa per maternitat. Creiem que és una millora social important per als treballadors, però el nostre gran objectiu sense dubte és el GAdA.

Com està la situació?

Doncs amb una sentència de la Batllia que ens dona la raó però que està recorreguda pel comú al Tribunal Superior. Mantenim la confiança que aquesta segona instància ens doni la raó i poder recuperar el que és nostre.

Saben quants diners són?

No del tot, però si el Superior ens dona la raó ens reunirem amb el comú en una taula per acordar la quantitat que haurem de percebre. Estem parlant de molts diners, perquè el GAdA eren 30, 40 o 60 euros al mes per tretze pagues i durant 8 anys.

Entén que la corporació recor­regués la sentència?

Jo sí que ho entenc, perquè conec la cònsol des de fa molts anys i ja va explicar les seves raons. Com dèiem, són molts diners que s’haurien d’abonar i ella es deu a la població, també.

Com és la seva relació amb la cònsol?

Fa molts anys que treballem a la corporació, així que ens coneixem molt. Malgrat que no estigui d’acord amb el fet que recorregués la sentència, sí que ens hem trobat una persona que no està tancada ni disposada a bloquejar les nostres accions. Tenir una persona així, més oberta, ens encoratja.

Però ella sempre diu que el Sitca representa una minoria dels treballadors i que també vol parlar amb la resta.

I crec que té l’obligació de fer-ho. La resta de treballadors són més del doble que nosaltres i per això, entre altres coses, volem ampliar el nombre d’afiliats que tenim al sindicat.

Com van gestionar la crisi que va acabar amb la sortida de dues membres de la junta?

Va ser una decisió personal seva i crec que és una cosa passada. Probablement, com a presidenta podria haver anat més lluny i demanar més exigències i responsabilitats, però al final ho vam haver de parar perquè no podíem seguir així i vam acceptar la seva dimissió.

El comunicat d’SDP valorant la sentència del GAdA abans que vostès, hi va tenir alguna cosa a veure?

Això va ser molt gruixut. Ens va agafar per sorpresa i per això vam sortir immediatament aquella mateixa tarda per donar la nostra opinió.

Qui creuen que ho va filtrar?

No ho sabem, però com ja vam dir, pel Sitca només parla el Sitca. És un tema passat del qual no en parlem gaire.

Parli’m dels projectes de futur.

Ja hem presentat la proposta de reforma de la baixa maternal i a la tardor ens posarem seriosament amb el tema de les prejubilacions. Creiem que a la corporació també li pot interessar.

Es consideren un sindicat reivindicatiu?

Estem a Andorra i no crec que hàgim de fer unes accions fora de lloc, però no podem abaixar la guàrdia i seguirem lluitant pels interessos del col·lectiu.