“L'èxit que et dona 'OT' és efímer i no serveix de res si no lluites”

Després de presentar el primer single i d’iniciar gira en solitari, Roi Méndez (Teo, la Corunya, 1994), recala dilluns a Andorra la Vella per oferir un concert fora dels tours oficials d’OT, amb quatre exmembres de l’acadèmia.

Com afronten aquest recital a Andorra?

En ser d’un format més reduït, el concert ens donarà marge per fer coses noves, allunyades del que acostumem a fer a les gires habituals. En ser només cinc, tindrem ocasió de cantar duos nous i oferir altres sorpreses.

Aquest mateix estiu ha presentat el primer ‘single’, ‘Por una vez más’. D’on va sorgir la idea d’aquest tema?

La cançó sorgeix de la recerca d’un so alhora modern i personal. I tot i que canto sovint en anglès i el meu estil, en general, està força basat en la música anglosaxona, en aquest cas em semblava bàsic que fos en castellà. I tinc molt present que encara estic en procés d’evolucionar, que hi ha molta feina per fer.

La cançó ens pot donar pistes de com serà el seu primer disc?

Pot donar pistes fins a cert punt, perquè vull experimentar amb diferents estils. D’aquesta manera, l’únic fil conductor del disc seria la meva pròpia veu. Com que m’agraden tants tipus de música diferents, intento fer tot el que m’agrada i no limitar-me a un sol estil.

Quan podrem escoltar aquest treball?

No m’atreveixo a aventurar una data, perquè és una cosa que vull fer amb molta calma i dedicació. El que m’interessa és que sigui el més natural i artesà possible, i les presses mai ajuden.

En paral·lel, acaba d’iniciar també una gira en solitari. Què suposa aquest nou repte?

Bé, el cert és que ja fa uns quants anys que treballo en el món de la música, actuant amb orquestres, de manera que ja tinc una experiència acumulada, amb moltes hores de carretera i moltes nits de festa major. Això no treu que aquesta nova experiència aporti alguns elements que em creen cert vertigen, perquè tot el pes real del concert el porto jo. El que passa és exclusivament responsabilitat meva. Per tant, no nego que estic una mica més nerviós en els concerts en solitari. Però aquest format també em dona la llibertat de fer una mica el que vulgui.

Potser la seva experiència li donava més avantatges amb relació als seus companys...

És cert que a l’acadèmia hi havia gent que no havia trepitjat mai un escenari, però igualment han demostrat ser uns grans professionals. La principal diferència, potser, és que jo tinc més capacitat per aguantar una gira llarga perquè és una cosa que ja he viscut: sé com cuidar-me, què puc o què no puc fer... un bagatge, en definitiva, que sempre va bé.

De quina manera l’ha ajudat el seu pas pel programa?

En el meu cas, tenia moltes inseguretats, no sabia gaire bé per on començar, i OT em va donar un punt de partida molt bo.

‘OT’ és una panacea per triomfar?

El programa és un trampolí increïble, però també és veritat que l’èxit que et dona és efímer i que no serveix de res si després no lluites per tirar la teva carrera endavant.

Vostè i els seus companys van estrenar una nova etapa del concurs després de força anys sense emetre’s. Això va suposar una pressió afegida?

Tot el contrari. I especialment entre les més joves, com Nerea, Aitana o Amaia, que amb prou feines havien nascut quan es va fer el primer OT. I el càsting ja es va fer pensant en això: es buscava gent que no tingués referències del programa perquè tot anés de forma més natural.