“El ministeri de Salut no s'adona de la nostra importància”

El col·legi reivindica la rellevància de la professió d’infermeria i torna a lamentar que no estiguin emparats per una llei actualitzada que s’adeqüi a les seves competències i al paper que poden representar dins el sistema. Ara veuen una oportunitat en la proposició de llei entrada a tràmit per la consellera general Sílvia Bonet amb el suport dels lauredians Josep Majoral i Carine Montaner. De fet, és un text que han treballat ells mateixos.

Se senten oblidats?

Som el col·lectiu sanitari més important que hi ha al país, amb més de 400 col·legiats, camí dels 500. Les nostres reivindicacions no penso que siguin gaire exigents, nosaltres el que volem és que s’entri a tràmit la llei d’infermeria, que ens doti de competències i d’un espai al sistema sanitari. Som un col·lectiu professional prou important perquè l’any 2018 tinguem una llei pròpia.

Fa molts anys que reclamen aquest text.

Fa 20 anys que es treballa en la llei, les diferents juntes i presidents hi han anat fent aportacions. No hi pot haver una reforma sanitària sense dotar de competències el grup professional més nombrós dintre del sistema sanitari. A més, aportem molta qualitat i l’abaratim.

Per què l’abarateixen?

Perquè treballem molt des de la prevenció de malalties i si no hi ha malaltia no hi ha un cost. Crec que en relació amb l’atenció primària i els centres de salut hi ha hagut una deixadesa o un menyspreu a la capacitat d’aquests professionals d’aportar qualitat i de fer el sistema sostenible.

Quins problemes hi ha associats al fet que estiguin sota l’empara d’una normativa tan antiga?

Ens trobem sota una normativa que només preveu com a funcions nostres la presa de constants, l’administració de vacunes i el que ens delegui el metge. Nosaltres ara realitzem plenament les nostres competències però sense un marc jurídic que defensi que som uns professionals preparats i actualitzats per realitzar-les.

Com valoren l’entrada a tràmit de la proposició de llei per regular les seves competències, les de fisioterapeutes, podòlegs i logopedes?

Aplaudim molt aquesta iniciativa per part d’alguns consellers però creiem que aquesta llei l’hauria d’haver tirat endavant el ministre de Salut.

El text és el treballat per vostès.

La llei és nostra. El ministre va dir que no hi havia temps per fer els contactes, els tràmits. Ens vam assessorar amb un advocat i hem fet una proposta de llei. La nostra idea era tirar-la endavant a través del Consell de Col·legis Professionals però aquests dies aquests consellers de manera independent l’han volgut tirar endavant perquè han vist la necessitat de país.

Quan el ministre diu que no hi ha temps després de tants anys, què senten?

Sentim que no se’ns valora suficientment i que al ministeri de Salut no s’adonen de la importància d’aquest professional dintre del sistema de salut. A més, estem molt sorpresos que The Cloud generi debat social i que quan el ministre de Salut diu que no podrà tirar endavant la llei de salut no es generi cap tipus de debat, crec que ens hem equivocat en les prioritats.

Què en pensen del metge referent i les línies traçades per a la reforma sanitària?

Pensem que no es pot plantejar una reforma sanitària sense abans haver definit les competències i el marc legislatiu de cada professió. No hi pot haver canvis si els protagonistes no saben quin paper han de jugar.

El col·legi també es queixa que els professionals no estan ben pagats per la formació i la responsabilitat que suporten. Què cobra un infermer que entra al SAAS?

Prop d’uns 2.000 euros. I és el mateix que cobràvem fa deu anys. Hi ha infermers que tenen una experiència, que han cursat uns màsters i que treballen en serveis especials que a tots els països de la Unió Europea rebrien una remuneració extra i a Andor­ra, no.

Quin hauria de ser el sou?

Creiem que el tema salarial s’hauria d’establir a nivell de país. Hi hauria d’haver un salari mínim per al professional i unes ràtios d’atenció, quants pacients màxims ha d’atendre un infermer... Això ara no existeix i hi ha centres on hi ha un infermer per a 60 pacients.

És interessant per a vostès passar a l’àmbit liberal?

Pràcticament no hi han infermeres liberals perquè a la cartera de serveis definits els actes d’infermeria tenen un preu irrisori i no s’ha actualitzat. Aquest professional liberal no pot viure de manera digna. El Govern hauria de fer un pensament amb aquest col·lectiu i començar a valorar-lo. Nosaltres no ens inventem res, en l’àmbit internacional tots els sistemes de salut capdavanters al món estan liderats pel col·lectiu d’infermeria.

També afirmen que manquen professionals. Els titulats de la Universitat d’Andorra troben feina?

Cada cop hi ha més problemes per trobar feina al país però tornem al mateix, si no tenim definides les ràtios no tenim una dotació de professionals en relació amb els pacients i els pics de feina. Em sembla que la ràtio infermer-pacient està molt per sota del que recomana l’OMS.

Seran més exigents amb les seves reivindicacions a partir d’ara?

Cada vegada serem més reivindicatius amb el nostre paper dintre de la sanitat. Fins ara hem mostrat una posició molt dialogant i tampoc s’ha avançat gaire. Passarem a un estatuts més reivindicatiu.

Hi ha un pla d’acció?

Veurem com va el tràmit de la llei i si no passarem a denunciar la nostra situació en l’àmbit internacional.

Quines conseqüències pot tenir la falta de llei específica?

Provoca que els professionals estiguin treballant sense estar emparats per l’Estat. Si hi ha algun problema a causa d’alguna denúncia, de quina manera defenses la teva competència i la teva pràctica?