“Defensem el nostre pensament sense anar en contra de ningú”

Amb moltes ganes i energia”. Així tornen Els Catarres després d’un parell d’anys allunyats dels escenaris. En Jan Riera és d’Aiguafreda i toca l’acordió, la guitarra i el banjo. El grup musical es troba en plena gira, que va començar el mes d’abril i que s’allargarà fins al novembre. Han incorporat per primer cop les guitarres i el baix elèctric en els seus directes, que ara són “molt més potents”, opina Riera. El 27 d’agost estaran a la Seu d’Urgell, en un concert gratuït al pàrquing del Doctor Peiró, amb motiu de la festa major d’estiu.

Amb quina actitud tornen Els Catarres després d’aquesta aturada?

Més enèrgics i renovats que mai, sens dubte. Ens feia molta il·lusió tornar perquè durant aquest temps de parada ens va agafar molt el mono de tocar i les ganes que li hem posat en aquesta gira s’han notat.

Què esperen transmetre amb el seu quart disc ‘Tots els meus principis’?

Parlem d’aquells moments irrepetibles, dels primers cops que fas una cosa i que ja no podràs repetir mai més de la mateixa manera perquè el segon cop no serà com el primer. I alhora també reflecteix la mirada que tens quan ets nen. Evoca una mica de nostàlgia.

Tenien clar el missatge que volien donar?

No, nosaltres no ens vam plantejar en cap moment de què anirien les lletres. De fet, mai ho hem fet. Un cop estan totes acabades, veiem quin és el denominador comú per poder-li posar un títol definitiu al disc.

Aquest cop no hi ha pensaments polítics ni socials.

Ho vam pensar, però al cap i a la fi, ja tenim dues cançons polítiques que continuem fent als concerts i que s’han convertit per a nosaltres en himnes (Setge i Seguirem lluitant). Així que vam pensar que no calia, que no era necessari forçar la màquina.

A l’hora d’escriure les lletres, s’han sentit lliures?

Sempre. I segurament si ens amenacessin de prohibir-nos alguna cosa, la faríem el doble. Som una mica així. Hem rebut denúncies per fer discursos polítics al País Valencià i ens van censurar la cançó Seguirem lluitant a Mallorca fa uns anys. Malauradament, sempre hem patit bastant aquesta falta de mires que tenen alguns partits polítics.

Mai han tingut por, doncs.

No, i no ens tallem perquè creiem que fer cançons no és res dolent. Això sí, hi ha un punt que no el sobrepassarem, i és que mai hem pretès ofendre, humiliar o insultar ningú amb les nostres lletres. Això ja és com una cosa personal, de principis propis. Defensem el nostre pensament, però això no vol dir anar en contra de ningú.

Sobre la portada del disc... Cadascun d’ells conté fotografies diferents, cap és igual a l’altre.

Sí, sempre ho hem fet. En el primer disc les portades estaven escrites a mà, en el segon vam numerar disc per disc, el tercer el vam pintar amb esprai i ara, tenint en compte que parlàvem de fets irrepetibles, era ideal decorar-la de fotografies. Una cosa que és irrepetible és precisament una fotografia instantània i que no té negatiu. Vam començar a fer fotos com uns bojos durant dos caps de setmana sencers amb amics i moltes càmeres. De moment, portem 15.000 fotos.

Com ha estat passar de grup acústic a incorporar les guitar­res i el baix elèctric? Han notat cap canvi?

Es nota molt, clar. Ara el directe podríem dir que és molt més potent, pots treure-hi molt més suc i alhora té més matisos. En aquest disc també hem incorporat sintetitzadors i hem revisat totes les cançons antigues per adaptar-les a aquesta instrumentació.

Amb tot, com va la gira?

No ens podem queixar de res. És una gira que ens està deixant sorpresos perquè està venint moltíssima gent. Estan sent uns concerts realment molt enèrgics.

Tenen intenció de fer-ne una internacional?

A l’hivern sempre intentem fer alguna cosa a l’estranger. Encara no puc anunciar el país, serà a l’Àsia, però ni a la Xina ni a Corea, ja que vam anar-hi fa un parell o tres d’anys. És bastant curiós, però no tenim cap ànim d’obrir cap mercat allà ni que sigui el nostre modus vivendi. Ens ho prenem com unes vacances, i ens serveix per conèixer-nos bé entre tots en situacions curioses.

Toquen en grans festivals i també en festes majors. Els Catarres encaixen a tot arreu?

Efectivament. Penso que aquesta és la nostra essència. Sempre hem estat un grup que ens hem sentit còmodes a les festes populars, on Els Catarres es mouen com peix a l’aigua. I alhora hem tingut l’oportunitat d’estar a grans festivals. Com que comptem amb un repertori tan modulable, no tenim gairebé dificultats a l’hora d’adaptar-nos a qualsevol espai.