“Els caçadors hem arribat a un grau de maduresa important”

Demà comença la Setmana de la caça de l’isard i el president dels caçadors destaca el pes de la tradició, de la convivència i de la germanor d’aquest esdeveniment, així com del valor que aporten per mantenir l’espècie en bona salut.

Amb quines perspectives es presenta aquesta Setmana de caça de l’isard?

Esperem que el temps ens acompanyi, que ningú es faci mal, que sigui una setmana de convivència i amb un bon clima. Podrem caçar 96 exemplars, menys que l’any passat, però per a nosaltres el més important és gaudir de la natura, la munta-nya, la família i els amics.

Quina relació mantenen amb els banders?

Amb ells tenim una compenetració molt important per mantenir la fauna. Aquest any, una seixantena de caçadors van participar en el comptatge i els vam portar un 60% de les melses perquè analitzessin la salut de la cabana. També hem acordat que enguany hi hagi un lloc fix amb horaris concrets per declarar les peces i fer les analítiques corresponents, i si localitzem un bander pel camí, ens farà el control. A més, d’ells ha sortit la proposta d’augmentar les captures a la reserva d’Enclar i per tant, una millor relació és impossible.

És una mesura per protegir la raça i tenir-la més pura.

Efectivament, perquè la muntanya d’Enclar és la millor reserva que tenim. Allà l’isard s’hi queda tota la vida i això provoca molta consanguinitat en els exemplars. Ells van proposar eliminar tots els animals que no siguin de raça perfecta i per això hem passat de 20 a 40 captures. Una altra proposta és incloure exemplars d’altres espais per netejar la sang.

Enguany n’hi ha més que l’any passat però menys captures permeses. Com ho veuen?

La millor notícia és que al país i hi ha comptats uns 1.000 isards, un nombre molt important. L’índex de captura va en funció del nombre de caçadors i del creixement de la cabana, i aquest any hi ha 114 cries, per les 164 de l’any passat, això fa que, evidentment puguem caçar menys. Una presa per cada sis caçadors és una misèria però almenys passem una setmana a la muntanya de convivència, andorranitat i germanor, que és el que busquem.

Aleshores, estan satisfets amb els exemplars que els toquen?

El col·lectiu vol que hi hagi fauna i que aquesta creixi cada any. Què hi ha menys cabrits? Doncs en cacem menys, cap problema. Si som prudents i la cabana no té malalties, podrem caçar tota la vida.

En alguna ocasió ha denunciat mala praxi per part d’alguns caçadors.

Ara no ho diria així, i la prova és que l’any passat hi havia 120 captures autoritzades i se’n van caçar 98. La gent va a la munta-nya a passar uns dies i cada vegada més miren d’escollir un bon animal, de no tirar als primers dies i així aguantar fins al final. Penso que hem arribat a un fair play òptim dins el país que és difícil d’aconseguir i que acaba amb una bona convivència amb els turistes, amb els amants de la natura, etc.

També ha denunciat que alguns caçadors que s’apunten, després no hi van i això afecta el nombre de captures.

És veritat, perquè les colles han crescut molt els darrers anys. L’increment era de mitjana entre 50 i 60 caçadors, tot i que enguany s’han reduït en 32, i alguns no pujaven a la muntanya. Si els qui ja saben que no ho faran no s’apuntessin, podríem tenir més captures.

Com és la convivència amb els excursionistes i els turistes?

Quan passen pel nostre campament moltes vegades es queden allà a fer una Coca Cola o una copa de vi. La muntanya és de tots i el valor del país és que els col·lectius col·laborem i no ens enfrontem entre nosaltres. Aquí tothom té el seu espai, però en part és perquè els caçadors hem arribat a un grau de maduresa important. Si tenim 1.000 isards, el que no volem és caçar-ne 300 i quedar-nos amb 700. I el col·lectiu ecologista ho sap.

Tenen bona relació amb els animalistes?

I tant. Ells tenen representació a la comissió de la setmana de la caça i se’ls consulta per tot. Som un país que hem d’anar unit i no hem de buscar l’enfrontament ni la crispació. Estan convidats a assistir als comptatges i saben que el primer interessat que hi hagi molta fauna és el mateix caçador.

La tradició està garantida?

La setmana ho estarà sempre que protegim la cabana. Si un any hi ha un pestivirus, no cacem i ho tenim claríssim. Estarà garantida mentre hi hagi un nombre òptim d’exemplars i el creixement sigui l’adequat. Si no passa, no caçarem i no fa falta que ningú ens ho digui.

Quins nous reptes pel futur estan sortint de la comissió?

La ministra de Medi Ambient i el Marc Rossell estan fent propostes constantment i nosaltres també. Una d’elles va ser el centre de cria de la perdiu i es va fer perquè les aus són més fràgils que els mamífers i amb el centre, es reforçarà les poblacions i podrem caçar-ne més, també.

Com es pot resoldre el problema del porc senglar?

Cal caçar-lo intensament, sobretot a alta muntanya, on és una plaga. A tot arreu causa danys però a dalt, malmet les pastures i es menja els ous de les perdius i també els pollets, és a dir, que com a mínim la seva presència allà hauria de ser mínima pels danys que causa a la pròpia natura i per això, des de finals de setembre fins a finals del mes de març es pot caçar de forma il·limitada.