“El debat de l'avortament es va tancar en fals en la Constitució”

A pocs mesos de les eleccions, Sílvia Bonet ja ha garantit que no seguirà la seva carrera política i no es presentarà als pròxims comicis. Abans de tornar a exercir la seva feina d’infermera, Bonet fa una repassada al seu pas pel Consell General i a l’actualitat política.

Quin balanç fa de la seva feina com a consellera?

En estar sola he d’abastar de la A fins a la Z, absolutament tot. Soc membre de tres comissions, així que si vull seguir una mica la tasca que es fa, si he de participar, o si vull seguir els projectes de llei perquè he presentat esmenes, m’exigeix tota una feina extra que va molt més enllà que la de la tasca d’altres consellers que ho tenen més repartit. Estic satisfeta perquè a mi la feina no em fa por. Hi he de dedicar molt més temps, però me’n vaig sortint.

I la valoració que fa de Govern en aquesta legislatura?

És un govern que amb el pressupost i la majoria hiperqualificada a la passada legislatura ha tingut l’oportunitat de poder avançar més. Entenc que hi ha hagut obstacles i situacions que ho han dificultat. Però molts projectes es van presentar amb expectatives i molts d’ells no han arribat al nivell. Això en determinats col·lectius genera frustració. Alguns projectes han entrat sense tenir el consens necessari perquè les preses han obligat a avançar. Reconec que el tema de BPA ha generat interferències i dificultats, però penso que altres ministeris no s’haurien d’haver vist afectats.

S’aprovaran totes les lleis pendents?

Jo crec que al final de legislatura es podran aprovar, tot i que ha arribat la proposició de llei del codi de família, que no és una llei ràpida de mirar. La passada legislatura en teníem més i es van aprovar totes. A mi l’únic que em preocupa de tot això és que no es vulgui treballar. S’ha de ser àgil, però tampoc tirant pel dret. Si a una llei li cal debat, farem debat. El que no trobaria bé és que per córrer a aprovar-les es negui el debat a la comissió. Estem treballant molt fort per no adormir-nos.

Cal un aeroport a Andorra?

Penso que no. Admiro que la cambra de comerç vulgui fer aquesta anàlisi, però crec que on s’han de posar els esforços és en l’aeroport de la Seu d’Urgell. La distància entre l’aeroport amb Andorra és mínima i l’únic que s’ha de fer és aconseguir el sistema GPS. Crec que si fem això hem fet un pas importantíssim en millorar la comunicació d’Andorra. És una infraestructura que està feta i no tindria gaire sentit a Andorra. A més, un aeroport genera una despesa brutal. Potser es podrien posar els esforços en el tren des de l’Hospitalet fins al Pas de la casa.

Què en pensa del debat de l’avortament?

Entenc que a Andorra és un debat que no es pot fer per ell mateix. És un debat que hem de fer, ens agradi o no, amb l’estructura d’Estat, i si prenem una decisió hem de saber exactament quin efecte té. Si la gent ho té clar, al final la sobirania és del poble. El que demano és que això es debati amb tothom. És un debat que es va tancar en fals quan es va fer la Constitució. Ara penso que no es tancarà. Per això, seiem, tinguem tots els elements i a partir d’aquí, el poble que decideixi.

Posaria en perill el coprincipat?

Penso que el posaria en un punt crític. Cal fer els esforços necessaris perquè d’una manera tranquil·la, pausada i respectuosa, sense ofendre ningú, que tot­hom pugui expressar-se i parlar-ne des de la sinceritat. És qüestió d’intentar a arribar a resoldre un dret que en aquests moments està coartat.

Com valora el metge referent?

Juntament amb la història clínica compartida o les xarxes de salut, és una de les potes de la reforma sanitària per a intentar fer el sistema més sostenible sense disminuir la qualitat assistencial. Porta molts anys i no podem anar tan lents a l’hora d’implantar-ho. Les anàlisis ja estan fetes. Ja sabem el que passa a Andorra. És un projecte que hauria d’implantar-se alhora per analitzar l’impacte que té sobre la sostenibilitat del sistema.

Creu que Govern és neutral en el tema de Catalunya?

Penso que és un conflicte entre el govern d’Espanya i el govern de Catalunya, i nosaltres som un altre país i penso que hem d’agafar la mateixa posició que la resta de països i intentar que ells resolguin els seus problemes interns. És un problema molt complex i crec que té l’obligatorietat de mantenir-se neutral perquè tenim relacions tant amb Espanya com amb Catalunya, i això s’ha de respectar.