“Si ara es fes un referèndum per la UE, seria difícil que la gent l'aprovés”

Després de poc més de 12 anys com a president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), de la qual va ser un dels fundadors, Altimir deixa el seu càrrec i dona pas a una nova junta directiva amb la satisfacció de la feina realitzada.

La CEA no té gaires anys.

No. L’any 2005, un grup que formàvem part de l’Empresa Familiar ens van posar a treballar per crear una patronal perquè creiem que era necessari per al país. Vam començar de zero buscant quin era el model de patronal més adient per al país i vam tirar el projecte endavant.

Com han estat aquests anys?

Han estat profitosos perquè hem passat de zero a consolidar una institució que en aquests moments té un pes específic dins del món econòmic andorrà.

S’ha aconseguit el que volien?

Una bona part. A mi m’hauria agradat haver pogut marxar amb el 100% de les empreses andor­ranes afiliades. Però això és molt complicat, perquè a Andorra està tot molt atomitzat. Hi ha molta petita i micro empresa. Però bé, vam començar amb 13 associacions sectorials i ara estem a 23, amb gairebé 1.000 empreses que en formen part i donen feina a una quarta part dels treballadors del sector privat. Uns 10.000 treballadors.

Com valora la seva presidència?

Ha estat una etapa profitosa. S’ha aconseguit consolidar la institució amb la CEA a la patronal de la petita i mitjana empresa europea. També hem obert una oficina a Brussel·les. Hem aconseguit que el Govern tingui la CEA com a un interlocutor vàlid per tractar els temes que tenen a veure amb el món empresarial. I si s’aproven les lleis que estan en aquests moments al Consell General, una de les quals, la d’acció patronal, la CEA encara tindrà més força i valor.

En quin sentit?

Si la llei s’aprova com està als esborranys, la CEA serà l’única institució d’Andorra que tindrà la capacitat de formar part de la taula permanent per al treball i l’ocupació d’Andorra. Les empreses s’adonaran que s’han d’afiliar a la CEA perquè serà la institució que discutirà les qüestions laborals i econòmiques amb els diferents governs.

Marxa amb tot aconseguit?

No. I és que m’ha tocat conviure en el meu mandat amb molts anys de crisi econòmica global, amb l’afer BPA, que va provocar que la crisi fos més dura, i amb tots els canvis que el país ha hagut d’assimilar durant aquests darrers set o vuit anys. Canvis fiscals i a nivell del sector bancari que molts països del nostre entorn han fet en 15, 20 i 25 anys. Alguns s’han quedat al calaix.

Quins canvis?

L’aprovació de la llei de l’acció patronal i qüestions que afecten directament les empreses, com les contractacions i el dèficit de mà d’obra. Sempre hem proposat obrir les quotes d’una manera raonable. El Govern ha fet coses bones, però moltes s’han deixat al tinter amb dues legislatures amb majoria absoluta.

Com va viure la crisi la patronal?

S’ha superat, però en part. No totalment. Tornar als anys 90 o 2000 serà complicat. Ara han canviat moltes coses. Els hàbits, la idiosincràsia del país, el marc fiscal. Al sector bancari hi ha una altra manera de fer banca molt més oberta i molt més transparent. Tot això fa que ens hàgim d’adaptar a una situació nova, i això s’ha d’anar assimilant a base de molt de temps. Hi ha un sector que no s’està recuperant i que va a la baixa, que és el comerç.

Què està passant al comerç?

Han canviat els hàbits de compra. La gent cada vegada més compra a través de les noves tecnologies, i aquell turisme que venia únicament i exclusivament a comprar ha canviat i ara bé per la natura i les activitats que li pugui oferir el país. I a més a més, si s’hi troben a gust, si van passejant per l’eix central, segurament entraran a comprar. Haurem de fer un esforç important per veure com entre tots podem revertir aquesta situació en el comerç.

Quins són els reptes de l’economia per als pròxims anys?

Un és mantenir els sectors tradicionals però reconvertint-los. Com el comerç, el sector del tabac també s’ha de reconvertir. I el repte més gran és consolidar l’obertura econòmica, que de moment l’èxit que ha tingut és minso. El futur del país passa perquè vinguin empreses de diferents sectors per diversificar l’economia i que això realment és d’una manera important.

Falten grans empreses.

No cal aspirar que vinguin grans multinacionals, però sí que vinguin minis, micro i empreses mitjanes que puguin consolidar aquesta obertura en sectors com el tecnològic, el d’esports i el mèdic. Fer que el mapa de l’economia andorrana sigui més obert i no estigui només concentrat en el sector de la banca, el comerç i el turisme. Si no aconseguim que l’obertura econòmica acabi tenint l’èxit que hauria de tenir, faltaran recursos, i el que li passarà pel cap a qualsevol polític serà apujar impostos.

No n’està favor.

No, entrarem a la dinàmica del peix que es mossega la cua. Deixarem de ser atractius, deixarem de generar seguretat jurídica i farem caure el país en picat. Si entrem en la dinàmica de pujar la pressió fiscal ens carregarem bona part del sector productiu del país. Algunes empreses del país decidiran marxar i altres acabaran tancant perquè no podran subsistir.

Som coneguts pels inversors?

No. I per això la CEA treballa per la marca Andorra. No ens coneixen a la que surts de 800 quilòmetres al voltant. Val la pena que expliquem al món les possibilitats d’inversió que hi ha al país.

És l’únic problema?

A més de donar-nos a conèixer més, falta acabar de tancar el cercle. Ser més atractius i facilitadors del que ho hem estat fins ara. Crear una empresa a Andor­ra ha estat fins ara un mal de cap.

Cal tocar el marc fiscal?

Tenim un perfil baix i l’hem de mantenir. Només s’han d’anar polint els petits matisos que facin la llei més facilitadora i adaptable a les empreses d’Andorra. M’agradaria que deixessin de copiar tant les lleis i les normes que tenen els països del nostre entorn, que són molt coercitives. No m’agradaria que a Andorra manés més el departament de Tributs que el cap de Govern.

Què hem de fer amb la UE?

Cal més informació als ciutadans i als empresaris i que es faci un mapa de quines afectacions hi haurà en els diferents sectors de l’economia per tenir una perspectiva cap on ens pot portarà tot això. De quina manera afectarà el dia a dia de les empreses i dels ciutadans. Falta molta informació a la gent del carrer i a les empreses. En la situació actual i amb la informació que tenim, si ara es fes un referèndum per la UE seria difícil que la gent l’aprovés.

I amb la CASS?

Una reforma total. Després de pràcticament deu anys d’aprovar la llei de la CASS tenim un dèficit de més de 40 milions inassumible per l’Estat a curt i llarg termini. S’ha de fer una revisió total, ja que fa sis anys que la CASS té els mateixos problemes i ningú hi fa front o hi vol fer front.