Àngel Ros
“Andorra haurà de fer avenços socials com la resta de països”
Ros subratlla que es trobaran els terminis raonables i les prestacions per adaptar-les a la realitat del Principat i està convençut que l’aeroport Andorra-La Seu serà rendible
El nou ambaixador se sent “molt a gust” a Andorra, diu que les relacions dels dos països són “excel·lents”, el preocupa l’euroescepticisme i considera una assignatura pendent desenvolupar la marca Pirineus per promoure l’activitat econòmica.
En quin punt queda el subsidi d’atur en la negociació amb la Unió Europea?
Hi ha una negociació oberta entre tres microestats europeus i la Unió Europea i Espanya estem acompanyant –és la paraula que més utilitzem– Andorra en aquest procés fonamentalment per ajudar a trametre la realitat socioeconòmica andorrana. Hem tingut la visita del ministre Borrell i també de qui és el relator dels temes d’Andorra a la UE, l’eurodiputat espanyol Juan Fernando López Aguilar, i crec que va ser important i rellevant la visita i les reunions que va fer amb diferents actors i les dues visites han ajudat a centrar el que és el procés de negociació per a una associació, el concepte crec que és important, no estem parlant d’integració a la UE.
Negociació en la qual Andorra i la resta de petits estats han d’assumir les exigències en política social de la UE?
Crec que la UE és una unió amb un component social molt important i amb una preocupació per les polítiques socials que inclouen també les situacions de protecció dels treballadors davant situacions d’atur. El que volia destacar és que primer, Andorra està plantejant una associació, per tant, hi ha principis generals, però Europa no pot exigir el mateix a un Estat que s’associa, a un Estat que s’integra, i segon, que la realitat d’Andorra i els altres dos microestats que hi són no podem extrapolar a paràmetres que són vàlids per a estats amb desenes de milions de persones. És obvi que la realitat de les prestacions, del comportament que es té des del sector públic envers la problemàtica social i econòmica no és directament extrapolable.
Però Espanya està exigint en aquest sentit alguna cosa?
Si alguna paraula no podem aplicar és exigir. S’està treballant, estudiant, dialogant, negociant. És evident que associar-se a un ens com la UE obre unes possibilitats econòmiques, un mercat, eixampla l’espai de manera radical, i aquí és on cal trobar-hi els beneficis associats. I és Andorra, el seu Govern, el seu Consell General que han d’analitzar costos i beneficis, i evidentment la ciutadania andorrana ha de veure, crec, que els beneficis que es treuen d’aquesta opció de futur superen els costos. També s’han de veure quines prestacions està donant l’Administració andorrana, perquè és evident que hi ha una despesa social real que no es pot ignorar. Es tracta d’analitzar la realitat andorrana i veure l’eventual evolució que es negociï, en quins terminis raonables es pot establir.
Semblava que Espanya era un introductor davant la UE i que ara amb el subsidi d’atur ha provocat un enrenou?
Crec que Espanya tradicionalment no ha generat enrenous a Andorra, i els treballadors espanyols han contribuït i contribueixen cada dia al progrés d’aquest país. Aquesta és la realitat, i quan a Espanya li van bé les coses econòmicament a Andorra també li van bé les coses, és obvi la correlació que existeix entre les dues economies, a partir d’aquí insisteixo que el que estem fent és acompanyar, i el component social d’Europa és un dels bàsics de la Unió, però això no treu que hi hagi una realitat econòmica i social andorrana amb la qual s’ha de ser respectuós dintre que evidentment Andorra haurà de fer avenços socials com la resta de països.
El Govern ha dit que si Andorra no pot assumir les polítiques socials que se li plantegen haurà de frenar la negociació, creu que es podrà trobar l’encaix?
Soc un optimista històric, estic segur que es trobaran les fórmules en termes de funcionalitat i d’escala de temps que siguin assumibles per a l’empresa i la societat andorrana, n’estic plenament convençut, com s’ha trobat per al sector agrícola, també en l’àmbit social, fórmules tant de tipus de prestacions com d’escala de temps amb la realització pràctica de prestacions socials.
El camí obert cap a l’associació creu que és possible abandonar-lo o no té sentit?
Trametria opinió política, i no ho puc fer, però sí que puc reflexionar sobre que estem en un món que s’està fent més petit, global, i crec que Europa és un dels factors d’estabilitat del món i de progrés de les persones. Crec que és el camí, que Europa no és el problema, és la solució. Sempre ho he vist així, i també ho veig en el cas andorrà adaptant l’associació –si els andorrans així ho decideixen– a la realitat efectiva andorrana, a la realitat econòmica, empresarial i social.
Vostè tenia bona relació amb Jaume Bartumeu, com és ara després que ell hagi dit que vostè li havia dit que Espanya exigirà a Andorra un subsidi d’atur per als retornats, que vostè ho hagi desmentit i que ell asseguri que ho va dir?
Ens coneixíem de fa molts anys i tenim una bona relació. Ja vaig dir que durant aquest primer període he estat fent reunions amb diferents persones i personalitats de la política andorrana i estan dintre de l’àmbit fonamentalment reservat.
Esperava que el que es parlava no transcendís públicament?
És normal, però evidentment respecto la llibertat de les persones.
Bartumeu ha dit de vostè, que s’ha posat de polític i no ha fet d’ambaixador.
Un ambaixador sempre és un nomenament polític, i en el meu cas en comptes de provenir de la carrera diplomàtica provinc del món institucional polític local. El govern espanyol va decidir nomenar-me ambaixador i intento fer la meva tasca amb els paràmetres en els quals es mou la diplomàcia i amb un coneixement que tenia d’Andorra i que vaig incrementant cada dia, afortunadament.
En política es parla més, ara ha de ser més reservat i prudent?
No he de polemitzar amb persones, i menys amb persones de la vida política andorrana.
L’aeroport de la Seu pot ser operatiu i rendible, vostè coneix el d’Alguaire, que també costa fer-lo funcionar?
És una infraestructura pública i promoguda fonamentalment des del sector públic, per tant, la rendibilitat l’hem de plantejar amb una visió molt ampla, que vol dir quant a l’activitat econòmica que indueix l’aeroport i tot el que implica en termes d’ocupació. Crec que l’aeroport per a Andorra és important per al posicionament en els mercats turístics i de negocis, si per tant, aporta una rendibilitat al país, l’impacte òbviament important és a Andorra, però aporta a les comarques del Pirineu.
Creu que la Generalitat farà un esforç quant a aportació per atreure negoci?
Crec que l’està fent, i en l’aeroport de Lleida-Alguaire que també és de la Generalitat l’ha fet i estic segur que des d’Andorra també es farà un esforç d’atreure companyies, vols. El Lleida-Alguaire fonamentalment dona servei a Andorra, els turistes que venen a esquiar a Andorra són amb molta diferència el primer client i l’aeroport Andorra-Seu d’Urgell té un altre tipus de companyies aèries, d’avions i són absolutament complementaris. Estic segur que funcionarà, i un país com Andorra ha de tenir un aeroport, i si aquest està situat ben a prop d’aquí, a una mica més de 10 quilòmetres, crec que és una excel·lent solució aeroportuària.