“El PS es penja medalles d'accions socials, però s'ha trobat amb DA”

Després de gairebé dues legislatures al Consell General, Patrícia Riberaygua analitza el final d’aquest mandat i de les lleis socials que es preveuen aprovar.

Quin balanç fa de la legislatura?

Ha sigut atípica, potser tothom ho diu, però és la realitat. La legislatura passada va ser molt productiva, però aquesta ha estat condicionada per la crisi de BPA. Vam passar dos anys girant sobre el mateix tema, però al final hem pogut tirar endavant el nostre projecte. Hi ha moltes lleis a nivell social a tràmit, però pensem que les aprovarem.

Quins són els textos de la Comissió d’Afers Socials que han de passar?

M’agradaria que passessin tots. Les tres lleis laborals s’aprovaran. Quedaria la llei d’ocupació, la de fundació de Nostra Senyora de Meritxell i la llei d’igualtat, que és important que passi perquè és una de les prioritats que surten del Llibre Blanc. És una promesa i espero arribar-hi.

El PS ha criticat les esmenes rebutjades per protegir més els treballadors per acomiadament i per allargar el període de maternitat. Quin parer té?

Vam pactar la comissió de no fer declaracions sobre les lleis fins al tancament de l’informe, en el qual també s’hi inclouran els textos sindicals. Ens estranya que el PS faci declaracions abans d’acabar el treball en comissió, i ens sap greu perquè es va dir que no ho faríem. Després, sobre l’esmena a la maternitat, nosaltres l’allarguem. Passarà de quatre mesos a cinc, i la de paternitat seran 15 dies més. No anem enrere, sinó endavant.

En aspectes socials, en aquesta legislatura hi ha hagut un enfrontament dialèctic amb el PS, al qual han criticat per fer populisme. Creu que en fan?

La legislatura passada vam posar els pilars dels temes socials amb la Llei de serveis socials i sociosanitaris. Vam fer una feina molt extensa, seriosa i rigorosa, i la vam aprovar. Només s’hi van oposar els consellers del PS. S’ha fet moltíssim, com ara equiparar la pensió de solidaritat al salari mínim, i que ara un partit es posi la medalla dels temes socials em sap greu perquè s’ha fet molta feina.

Creu que el fet que Xavier Espot sigui un dels possibles candidats de DA que sona amb més força ha comportat que el PS hagi endurit el to?

Internacionalment, el PS es penja medalles de les accions socials, però s’ha trobat amb DA, que també està involucrat i sensibilitzat en aquests aspectes. S’han trobat un ministre que s’ha involucrat moltíssim. S’ha parlat de Xavier Espot com a candidat des de fa mesos i evidentment, des de l’oposició es fa tàctica política, que ha consistit a atacar el possible candidat. És una guerra, però les batalles les anem guanyant nosaltres.

Un altre dels debats és el de la despenalització de l’avortament. Quin és el seu posicionament?

El debat el vam tenir la passada legislatura amb la proposició del PS. La nostra posició és la mateixa. El debat sobre la despenalització de l’avortament va més enllà. Volem el Coprincipat o no? La Constitució ho diu ben clar: s’ha de protegir la vida en tots els seus estats, i Andorra és un coprincipat indivís. Quan un Copríncep marxa, el coprincipat cau. No vull fer un curs d’història perquè no soc professora, però hem d’anar molt enrere, i l’equilibri del coprincipat ens ha aportat moltíssimes coses a Andorra. No ho hem de perdre de vista.

Hi ha partits que proposen consultar la ciutadania. Des de DA es veu bé encetar un debat i trobar mecanismes?

Els referèndums s’han de fer amb les preguntes que cal fer. Si es fa un referèndum per despenalitzar l’avortament en els tres supòsits bàsics, crec que gua-nyaria el sí. És normal. Però acceptar-ho, quines conseqüències tindria? Hem de saber les repercussions i ser responsables en aquest aspecte.

Com valora la presència d’una tercera via liderada per Josep Pintat i els exliberals d’Escaldes-Engordany?

Això forma part del joc democràtic. Els candidats més o menys els sabem. El nostre, el sabrem aviat. Faltarà el d’SDP i si es presenten en una llista nacional i en quines parròquies. Són pactes preelectorals que es poden fer i hi poden haver pactes postelectorals, que s’hauran de fer.

Repetirà a les llistes?

Per ara, la decisió no la tinc presa. Això depèn dels companys d’Ordino. Ho hem de parlar amb ells. El futur candidat també ha de decidir el seu equip. No hem arribat a aquest punt. Ara toca escollir el candidat, i a partir d’aquí, els comitès parroquials suposo que començarem a parlar.

Com creu que afecten la publicació de notícies relacionades amb el ‘cas BPA’, com el presumpte accés d’agents espa-nyols a un disc dur de l’entitat?

No beneficia la imatge d’Andor­ra, però s’ha de veure. La notícia la vam tenir dilluns i s’ha de mirar a veure com ha succeït, quines informacions han estat filtrades i com. Tal com va dir el ministre de Justícia i Interior, cal mirar-ho, però suposo que venia amb una comissió rogatòria.

El cap de Govern va anunciar aquesta setmana que es posaria pausa a l’acord amb la UE fins després de les eleccions. Com ho valora?

A sis mesos de les eleccions, frenar-ho és una bona decisió perquè qui liderarà el projecte a nivell nostre serà una persona diferent, encara que sigui el mateix. Nosaltres creiem en l’acord d’associació amb la UE.

Creu que serà un dels temes de la campanya electoral?

Serà un dels temes importants. Quan DA ha negociat, sempre ho ha fet pel bé del país. És una negociació, cadascú té els seus punts i s’ha de buscar un acord en aquests punts. Crec que hem d’arribar a un bon acord, i qui governi i negociï, voldrà el millor per a Andorra. No tenir un acord seria una molt mala decisió perquè no podem viure com fa 50 anys. És impossible. No és el futur d’Andorra.

Un dels altres temes podria ser el de l’habitatge. Com es pot actuar davant de les queixes sobre els augments desmesurats?

En campanya electoral, ens trobarem enmig de la campanya d’hivern, i suposo que els habitatges per als temporers estaran arreglats. És un tema important que ens amoïna bastant, però a curt termini és difícil d’arreglar. El que hem de mirar és que a mitjà i llarg termini no ens tornem a trobar en aquesta situació, que és conseqüència de moltíssims factors en els quals a vegades el Govern no pot actuar. El mercat és el que hi ha, hi ha el tema dels allotjaments turístics i el boom de la construcció s’ha aturat.

Per les característiques del país, que depèn molt de la mà d’obra de fora, com pot repercutir la problemàtica?

Negativament, perquè la gent que ve de fora la necessitem. Han d’estar allotjats dignament.

En un país amb un sector turístic molt important i amb els preus que pugen, fins a quin punt el Govern ha de poder adoptar mesures per evitar situacions crítiques?

La solució no la tinc, però que el Govern intervingui en el preu dels lloguers, no hi estic d’acord. Els preus s’han de regular segons el mercat. Que hi ha pisos tancats que no s’estan llogant, sí, segurament, però hem de buscar un equilibri perquè el llogater pugui trobar un pis al preu de mercat i perquè el propietari pugui llogar a un preu digne. El Govern pot facilitar la construcció de pisos, però a curt termini no tens els resultats. És aquí on el Govern pot intercedir, però immediatament no pot intercedir.

Però indirectament sí que estaria influint en els canvis de preus?

Si es facilités la construcció de pisos, sí, però molt indirectament. El preu d’un pis ve de molts factors, no només que el Govern influenciï.