“És important que els monitors tinguin un règim laboral específic”

El director de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (Efpem) està satisfet perquè el centre igualarà el nombre rècord d’alumnes de l’any passat i s’enorgulleix de ser un referent internacional en la formació de monitors i guies de muntanya.

Quants alumnes té a l’Efpem?

Varia segons l’any, perquè oferim cursos però no de forma continuada. Ja estem preparant els d’esquí de neu, que són els més importants que fem, però també n’oferim d’esquí alpí, de surf de neu i els de muntanya, on treballem vies ferrades, acompanyant de btt, guia acompanyant, etc. A més, fem la formació d’un centre de Catalunya i tota la de surf de neu de l’escola oficial del País Basc. Tot­hom qui es vol formar allà, ha de venir a Andorra.

Ha crescut el nombre de matriculacions, darrerament?

L’any passat vam fer el rècord d’inscripcions. Enguany seguim al mateix ritme, però encara ens queda l’hivern, que és el gruix més important.

Parla de bascos i catalans, però hi ha gaires andorrans, també?

Bastants, sí. Aquest estiu hem fet un bloc general, i excepte dos alumnes, la resta eren d’aquí. En els de tardor sí que tenim més gent de fora, però ja ens agrada perquè demostra que som una escola de referència.

És una professió de futur?

Per a algunes persones sí, però no és fàcil, perquè la temporada d’esquí només dura quatre mesos, encara que alguns la doblen i treballen a l’hivern aquí i a l’estiu marxen a l’Argentina, Xile, Austràlia o Nova Zelanda, per exemple.

I està ben remunerada? Perquè és una polèmica recurrent.

Evidentment si se’ls pregunta als monitors, segur que volen més diners, i en canvi, les estacions diran que ja està bé. És obvi que està més ben remunerada que altres activitats professionals, i cal tenir en compte que la formació no és gaire llarga. També és veritat que és així perquè són persones que fa molt temps que esquien, és a dir, que ja tenen la tècnica, i nosaltres ens centrem a desenvolupar la part pedagògica i els coneixements en fisiologia, anatomia, etc.

Diu que la formació és curta. Quant de temps es necessita per ser monitor d’esquí?

Dins de la branca d’esquí alpí som dels centres que tenim una estructura més sòlida i el bloc general, per exemple consta de 120 o 130 hores amb exàmens importants. El nivell 1 és de 150 hores, i amb aquest, ja pots començar a treballar, però només per fer iniciació a l’esquí. Si es vol més, caldrà fer el nivell 2.

Quin perfil tenen els alumnes?

Bàsicament tres. Aquells que volen dedicar-se a l’esquí o a la muntanya i ho aposten tot. Els qui ja tenen feina o estudien però volen un complement de sou, i finalment aquell que fa el curs per si mai ho necessita.

Quants monitors caldrà aquesta temporada?

No ho sabem exactament, però cada any hi ha entre 400 i 500 que venen de fora i a tots ells els validem la formació que tenen.

Això els genera problemes també.

Més que res, és un tràmit feixuc. És important fer-lo per garantir que tothom qui vingui a Andorra tingui els coneixements òptims per fer classes i que per exemple, que els nostres alumnes no estiguin en desavantatge, perquè la nostra formació sigui massa dura i en canvi la d’altres països sigui xauxa. Perquè això no passi, analitzem el contingut del seu pla d’estudi, la durada de la formació, si és oficial o no, i si cal, els fem proves. Si passen l’ok, perfecte, però si no, adeu.

Com van viure la polèmica entre l’AAME, Ski Andorra i l’Associació de monitors que es va recuperar l’any passat?

Evidentment intentem tenir bona relació amb tothom. Treballem amb l’AAME i amb Ski Andorra, i amb l’altra segur que ho farem aviat. Si ho diu pel dia de festa setmanal i obligatori, puc entendre que en professions com la de monitor d’esquí pot ser un handicap. Cal trobar els sistemes perquè en èpoques de molta afluència es pugui intercanviar per altres on n’hi hagi menys.

Creu que el sector hauria de tenir un conveni col·lectiu propi, com reclamen algunes parts?

És important que els règims laborals s’adaptin a l’especificitat de la professió, i la de monitor ho és molt perquè només dura quatre mesos.

Una altra polèmica recurrent és la manca de pisos per als monitors que venen de fora.

La majoria dels nostres alumnes són d’aquí, i els que venen de fora, molts tenen casa però com deia, la majoria són estrangers i cal trobar una solució perquè si no, serà complicat que tornin.

L’Efpem va generar una pregunta al Consell General per no haver assegurat alguns dels empleats l’any passat.

A veure, partim de la base que som molt pocs i que gestionem moltes coses alhora, però en aquest cas vam ser nosaltres qui vam exposar a la CASS la situació. Ells ens van dir com regularitzar-ho, ho vam fer i no ens van posar cap sanció.

Per què els va passar?

Perquè contractem unes 90 persones que fan només una hora, sis o vuit. Ara subcontractem treballadors d’altres empreses o els assegurem si no estan a cap.

Com creu que pot afectar el trencament de Grandvalira al sector?

La nostra posició és molt neutra i tindrem una bona relació, tant si es trenca com si no, perquè ens necessitem mútuament, però pensant en clau de país, ens sabria molt greu perquè és un gran atractiu que tenim.