“Amb Cyrano ens podem identificar fàcilment”

Edmond engega avui (21.30 hores) la temporada teatral a Sant Julià de Lòria, una obra d’Alexis Michalik premiada amb cinc Molières que narra la triomfal estrena de l’obra Cyrano de Bergerac. Jacques Bourgaux forma part del repartiment.

Expliqui’ns què hi veurem.

És com el making of, el com Edmond Rostand va arribar a escriure la peça, les dificultats per les quals va passar i qui el va ajudar a enllestir-la, gent com Sarah Bernard, o el meu personatge, Constant Coquelin, un dels actors més coneguts de l’època, que el va empènyer. Era un moment en què no estava gens prolífic. Però al final la va escriure en tres setmanes.

Ficció o realitat?

Com és teatre, hi ha molt de realitat però també coses sorgides de la imaginació de l’autor, com la trobada entre Rostand i Anton Txèkhov a París en un cabaret. Però la resta és cert, com que al meu personatge en un moment donat li van prohibir actuar a la Comédie Française i això ho va posar tot en risc.

Explica quina va ser la gènesi d’un personatge tan universal?

Michalik, tal com ha escrit el text, suposa que Rostand era capaç d’escriure versos molt ràpid però no trobava un tema. Aleshores es va trobar amb una persona que regentava un cafè, que li va mostrar la seva biblioteca, li va parlar dels mosqueters, i ell hi va trobar un personatge, un Cyrano de Bergerac que va existir realment, que també escrivia. I va crear aquest heroi positiu, que sap lluitar i escriure versos. Que a banda no era atractiu i patia a causa del seu físic.

Què té aquest personatge per ser universal, per què encara avui ens toca?

Sí, és un tema molt simple: és un personatge amb qui ens podem identificar fàcilment. Ell té un problema de confiança en ell, mentre que és capaç de lluitar amb qualsevol, que pot inventar versos amb agilitat, d’improvisar amb alexandrins, però en el fons té aquest complex, aquesta manca d’autoconfiança davant la dona de qui està enamorat.