“El clítoris és la part del cos de què menys ha parlat la ciència”

Aficionat a rebuscar i col·leccionar anècdotes i curiositats que després difonia en un bloc, Alfred López (Barcelona, 1965) va acabar per deixar el seu ofici d’administratiu i guanyar-se la vida com a divulgador. L’últim llibre, Ya está el listo que todo lo sabe de sexo, es va presentar ahir, a l’Fnac.

Molt agosarat, oi, pretendre saber-ho tot sobre el sexe?

A veure, és com allò que es diu ara per les xarxes, el típic listillo, el cuñao. Un personatge simpàtic. Però em vaig adonar que hi ha coses que diem i són molt desconegudes.

De què parlem? D’un manual?

No, i ara, és un recull de curiositat, de dades sorprenents. Des d’una història on explico que el primer productor de cine pornogràfic a Espanya va ser Alfonso XIII a parlar d’on provenen frases fetes, com dir virgueria a una cosa ben feta, que ve de les operacions d’himenoplàstia que es feien a l’edat mitjana, és a dir, reconstruir l’himen per recuperar la virginitat.

D’on ha sortit tot això?

De fer recerca. Porto dotze anys buscant curiositats de tota mena i em vaig adonar que hi havia un fil conductor: moltes portaven al sexe, amb molt bulo i llegenda urbana. Per a aquest volum hi ha tres anys de feina prèvia.

Algun ‘bulo’ sorprenent?

Allò que deien les iaies, que les dones amb la menstruació tallen la maonesa. Explico d’on procedeix aquesta demonització: la llei mosaïca hi té molt a veure, però després ho van perpetuar alguns pseudocientífics.

Els tabús relacionats amb les dones són un no parar.

Sí, per exemple amb el clítoris, que és una de les parts del cos humà de les que menys s’ha parlat en la història de la ciència. No es troba cap referència fins a finals del segle XIX, i és un òrgan estrany perquè el seu únic objectiu és donar plaer, no té cap altra funció, amb 8.000 terminacions nervioses, el doble d’un penis. I fins i tot avui s’obvia als temaris sobre educació sexual.

I coses com allò de la menstruació i la maonesa encara colen?

Sí. Perquè a la gent li agrada creure en coses sorprenents, que tinguin quelcom de màgic. Per això circulen les fake news, les pseudociències, les pseudoteràpies, i costa de refutar-les.

També hi ha ‘fake news’ sobre sexe al llag de la història?

Hi ha historiadors que s’hi han dedicat. Per exemple, no va existir el cinturó de castedat a l’edat mitjana, això s’ho van inventar a la Il·lustració per denostar l’etapa medieval, per deixar-los quedar com a cavernícoles.

El llibre recull quan es va emprar per primer cop el terme ‘sexualitat.’

No se’n va fer servir per referir-se a una relació carnal fins entrat el segle XX. Fins aleshores només es referia al gènere, a ser home o dona. La primera referència escrita apareix el 1929.

Diu que els ‘corn flakes’ es van inventar perquè els joves no es masturbessin?!

Va ser un metge molt reputat, Kelloggs (germà de qui després els comercialitzaria, en veure el negoci), un adventista que pensava que el pitjor mal de la humanitat era el sexe, i sobretot la masturbació en els joves. Així que sense cap evidència científica va inventar aquests cereals deshidratats per evitar-ho. És com aquella llegenda urbana que deia que als soldats els posaven bromur al menjar.

I una última: quin lloc ocupa el penis en un rànquing amb el membre d’altres animals?

Doncs no quedaria molt malament. Estaria en el Top Ten, diguéssim, perquè té una relació d’1,13 amb la seva mida. Hi ha animals que són molt grans i el tenen molt petit, com alguns goril·les, que tenen un micropenis. El primer lloc és per a l’ànec argentí, que té una llargada de 46 centímetres, i el seu penis també.