“Per garantir les pensions és clar que tocarem la butxaca de tothom”

Canillenca, aquesta és la seva primera legislatura al Consell General, on va entrar en substitució de Jordi Al­-cobé. Palmitjavila valora de manera positiva la feina al Grup Parlamentari Democràta, tot i que avança que la seva “idea seria retornar a la feina”.

Les pròximes eleccions estaran marcades pel pacte entre PS i L’A. Com ho valora?

La veritat és que sorprèn aquest pacte entre un partit socialdemòcrata i un de liberal. És una mica surrealista, i encara més des de l’àmbit de la parròquia. Però cal veure què és el que presentaran i quin programa i projecte presentaran els uns i els altres, tot i que es fa difícil veure quins punts d’acord tindran.

Considera que es podria tancar aquest acord a Canillo?

A la parròquia de Canillo és ve-ritat que és un pacte que sobta molt. Per nombre de persones es podria arribar a fer; ara, el que no tinc tan clar és que realment les persones s’hi vulguin involucrar.

Us podria perjudicar una tercera via amb Josep Pintat al capdavant?

Si la configuren a totes les par­ròquies és possible que algun vot agafin a DA, perquè ells també tenen els seus electors. Pel que fa a Canillo és difícil de valorar ara mateix. I és que hi ha persones que segurament al seu moment van donar suport a DA i que ara, si es configura un partit liderat per Josep Pintat, és possible que algunes es reconduïssin cap allà.

Què n’opina del nou candidat de DA, Xavier Espot?

Presentar Xavier Espot em sembla una decisió positiva perquè és un nom que ha sortit del consens. A més, Espot ja ha demostrat que és una persona amb molta capacitat de treball.

Potser és massa jove per ser cap de Govern.

De fet, no n’és si mirem els contrincants que té ara mateix, el se­nyor Gallardo i el senyor López. En tot cas, penso que no s’ha de valorar tant des del camp de la joventut, sinó des del camp de les capacitats de cada persona.

Com a dona i consellera de Democràtes per Andorra, quina és la seva posició respecte de l’avortament?

És veritat que és un tema que po­sa un conflicte intern com a persona, i potser a les dones ens en posa un de més important, ja que som dones i alhora conselleres generals. A mi, si m’ho demanes com a dona, possiblement defensaré els drets de la dona. Però d’un altre costat, com a consellera general, penso que tenim l’obligació de defensar els drets no només d’un sol col·lectiu, sinó els interessos generals d’Andorra. Si aquest equilibri ha de posar en joc la figura del coprincipat, és clar que abans apos­taré per mantenir la institució que no pas per defensar els tres supòsits d’avortament.

Creu que el debat per la despenalització morirà o continuarà obert?

És difícil que mori, perquè també puc entendre que és un dret que es reivindiqui. Veig difícil que s’estanqui. Ara, també em sembla que els altres partits s’haurien de posicionar. Tenim el PS que diu que vol mantenir la institució i pensa que les dues coses són compatibles; nosaltres ara mateix sabem que això no pot ser.

Opina que s’ha avançat prou durant els vuit anys de govern de DA en la reforma sanitària?

El sanitari és un tema complex i quan ets a dins encara veus que és més complex que quan ets un ciutadà al carrer. Penso que s’ha fet feina i que, tot i que encara falta per fer-ne, la reforma en tot cas s’ha iniciat amb la llei de drets i deures dels usuaris i professionals del sistema.

La reforma és retallar despesa?

No. Alguns pensen que aquesta reforma ha de portar una reducció de la despesa sanitària, i ja s’ha dit per activa i per passiva que no seria una reducció, perquè en el fons es veu que hi ha un creixement de les malalties i de l’esperança de vida. Per tant, s’ha de mirar d’obtenir una estabilitat i que la despesa no creixi més del que sigui necessari, ja que penso que serà molt díficil que es redueixi.

Es podrà garantir la viabilitat de les pensions?

Això és un repte, i considero que s’hauran de prendre mesures. S’han de valorar bé perquè hi ha diferents punts de vista damunt de la taula.

Es parla de l’edat de jubilació i de les cotitzacions. Quines són les prioritàries?

No sé si n’hi ha de prioritàries, perquè les unes han d’anar combinades amb les altres. Això és el que hem d’acabar d’analitzar perquè tots volem que se’ns garanteixin les pensions quan ens fem grans. Ara bé, per garantir les pensions és clar que tocarem la butxaca de tothom, i això en el moment en què es fa no agrada.

Parlem de reformes. La de la llei de la funció pública podria portar noves mobilitzacions de funcionaris.

Tothom és lliure de fer el que cregui, però personalment no trobo que sigui justificat. Penso que la llei de la funció pública realment està bé i no comparteixo que vulneri tants drets com puguin dir els funcionaris.

Vostè és professora.

Sí, en el cas del cos d’educació sí que es va consensuar la Llei d’educació amb el ministre Jover. El cos d’educació ha de ser conscient que si no s’aprova la llei de la funció pública tampoc no s’aprovarà la del cos d’educació.

Hi ha molts projectes de llei pendents al Consell. Es podrà treballar en tots?

Quan sento polítics amb experiència, no és una novetat que al final s’acumulin moltes lleis.