“L'acord amb la Unió Europea és més important que urgent”

Conseller general des del 2015 i membre de l’executiva de DA, fa un balanç d’aquesta legislatura i del futur escenari electoral.

DA ja té el candidat per a les pròximes eleccions. Se senten més alliberats després de l’anunci?

D’alliberament no és ben bé la sensació. Al final sempre hem dit que des de DA hem seguit el procediment establert i en base al calendari que teníem previst. No tenia cap sentit sortir amb el candidat fins que tampoc no tinguéssim clar quan serien les eleccions, tot i que el partit hi anava treballant. Després s’han desencadenat els passos per fer la recerca i escollir el candidat i així ho hem fet.

Xavier Espot va fer una picada l’ullet quan va anunciar que vol alentir les negociacions amb la UE?

Jo crec que és més una constatació que una realitat. Crec que el propi desenvolupament de les negociacions amb la UE ha portat aquest alentiment o allargament de les negociacions. S’ha estat més de dos anys per tancar la primera de les llibertats. Nosaltres sempre hem dit que l’acord d’associació és més important que urgent. És més im­portant tancar un bon acord que reconegui les especificitats del país que no pas un acord ràpid que no garanteixi respectar aquestes especificitats.

L’acord amb la UE serà un dels temes més debatuts de la campanya. Tanquen la porta definitivament a pactar amb Josep Pintat o encara hi ha opcions?

DA no tanca la porta a arribar a pactes amb ningú. Està en el nostre ADN intentar sumar el màxim de gent al nostre projecte, però sempre sota una coherència de no renunciar als nostres principis. Nosaltres busquem el que sigui bo per a Andorra i per al seu futur. El que estem segurs és que presentarem i defensarem un projecte en el qual creiem i que és coherent amb el que hem defensat fins ara.

Els tarannàs d’UL i de DA són coherents i similars?

Com a tarannà, com a mínim hi ha l’expectativa de treballar pel millor per a Andorra. Segurament tenim alguns punts de discrepàncies, però quan fem la feina que fem busquem el millor per al futur d’Andorra i defensant la nostra història i les nostres arrels. Creiem que això és compatible amb avançar cap a un model de relacions amb la UE. Des d’UL i des dels independents de la Massana es creu que potser aquesta negociació no s’ha de tirar endavant i que potser hem de quedar-nos tal com està, fins que no vegin una perspectiva més clara de com s’ha d’anar cap a Europa.

Per DA, és millor tenir els rivals dispersats o tenir un enfrontament directe amb el PS?

DA defensarà el seu projecte i el seu programa perquè considerem que tenim el millor projecte, el millor candidat, i confiem a tenir el millor equip per defensar-ho. Crec que és més per part dels altres veure què farà DA com a rival per batre i com a partit que està governant. Els que tenen més problemes per explicar el seu projecte és l’oposició, veient els pactes que s’estan establint.

La primera secretària del PS, Susanna Vela, diu que DA està més a la dreta que L’A. Hi està d’acord?

No soc expert en teoria política, però puc dir que DA se situa dins de la centralitat política. És un projecte de centre reformista en el qual ens sentim còmodes defensant l’Estat del benestar i els drets socials, i també ens sentim còmodes per defensar una economia pròspera i dinàmica. Potser els que tenen més dificultats per decidir on s’estableixen ideològicament són aquells que defensen un liberalisme des d’unes posicions molt conservadores o aquells que defensen uns postulats molt d’esquerres amb unes pràctiques que no ho són tant.

Té pensat si anirà a les llistes a les pròximes eleccions?

És un tema que quan arribi el seu moment ja es decidirà. Al final també depèn de molts factors. Primer, que el partit em faci confiança, i una vegada es doni aquesta situació, s’haurà de valorar des de l’àmbit personal, familiar i professional. Vagi o no a les llistes, el que sí que faré és ajudar el projecte de DA des de la posició que em demani el partit.

Li hauria agradat a DA tenir més suports a l’hora de votar les esmenes a la totalitat del projecte de la Funció Pública i no quedar-se sols?

Sí, i no només en aquest projecte. La nostra voluntat és poder tirar endavant les proposicions amb el màxim de suports possibles, tot i que tenim la majoria suficient. Estem convençuts que aquesta reforma és bona per al país, per a l’administració i els nostres treballadors. És important que la puguem tirar endavant per tenir una administració pública dinàmica, preparada i que defensi la qualitat.

Però la despesa de personal augmentarà. Com creu que s’ha gestionat?

L’objectiu de la reforma que presentem contempla la sostenibilitat econòmica de la funció pública. Que sigui sostenible, no vol dir que s’hagi de gastar menys que ara, sinó que s’ha de fer des d’una manera assumible per a les finances de l’Estat. Només per aplicar l’evolució de l’IPC i el complement d’antiguitat per triennis, ja es recull la major part d’aquest increment que tenim. La mateixa naturalesa del model que tenim avui en dia ja ens porta a aquests increments.

Reduir la jubilació dels mestres als 60 anys pot contribuir a la sostenibilitat?

El fet de reduir la jubilació del cos d’Educació afegeix cert increment en despesa, però també hem de partir de la base que el que estàvem corregint era una anomalia que arrossegàvem des de fa molt temps. Tots els cossos especials tenen aquesta edat de jubilació als 60 anys, i els únics que no estaven en aquesta situació eren els membres del cos d’Educació, i el que s’ha fet és cor­regir l’anomalia en aquest sentit i donar una resposta a una de les reivindicacions i a un dels aspectes que creiem que s’han de donar i que són bons per al nostre cos docent.

En el mateix debat de la Funció Pública, el senyor Jordi Gallardo va dir que cal andorranitzar els càrrecs electes de les parapúbliques. Hi estan d’acord?

Nosaltres sempre hem dit que apostem per posar gent del país o que visqui al país en aquests càrrecs, sempre que siguem capaços de trobar-los. No és fàcil. I a vegades no ho és tant perquè no existeixin els perfils, sinó perquè a vegades aquesta gent prefereix no fer el pas per treballar a un organisme públic. El fet de ser un país petit també ens aboca a aquestes limitacions. Treballar a un organisme públic també t’exposa públicament de manera més gran que no pas en un altre lloc i hi ha molta gent que decideix no fer aquest pas.

El salvament de Grandvalira és una bombona d’oxigen per al Govern i per a DA després de tot l’enrenou al voltant de la plataforma de Soldeu?

No ens hem de centrar si això és una bombona d’oxigen per al Govern o per a DA, sinó que és una bombona d’oxigen per al país. Hauria estat una molt mala notícia si s’hagués consumat el trencament, però el que sí que es demostra és que la gent que ha fet una sèrie de declaracions situant la culpa d’aquest trencament a l’entorn del Govern es demostra que no ha estat així. S’han volgut barrejar coses diferents, com la plataforma de Soldeu, però recentment hem tingut la sentència de la justícia que ho valida, i per tant jo espero que tots aquells partits i representants polítics que van dir que el que s’estava fent era il·legal, que surtin públicament a demanar disculpes.

Es va precipitar el senyor Vila-domat?

No tinc elements per valorar les decisions que va prendre una de les parts. Tampoc és qüestió ara de buscar les motivacions que van portar uns i altres. L’important és que les dues parts han sigut capaces de trobar l’entesa i arribar a un acord satisfactori.