“En l'acord d'associació, el Govern es troba acorralat”

El president del grup parlamentari mixt, Josep Pintat, analitza l’actualitat política i el tram final que queda de legislatura.

Estem a les acaballes d’una legislatua convulsa. Com es compagina el treball parlamentari i estar pensant en les eleccions generals de l’any que ve?

Ha estat una legislatura convulsa des d’un començament. La vam qualificar d’atípica i el seu acabament també acabarà fent honor, amb un Consell embossat de projectes entrats a última hora. Això genera una implicació molt forta per intentar que els textos surtin al millor possible dins de la posició en què estem. Ha sigut una legislatura de sotracs per la improvisació durant aquests mandats. I la compaginació es fa prioritzant. Ens centrem amb el tema que toca perquè vam ser votats per donar la màxima atenció als projectes de llei en els tràmits parlamentaris.

Amb els primers esforços que els consellers del grup mixt estan fent per la tercera via, s’ha definit el tema principal o que el leitmotiv de la possible nova formació sigui l’acord amb la Unió Europea?

El que potser és més important és que la política actual que ha dut el Govern és d’improvisació. I això ha generat bandades en tots els àmbits, que han generat incertesa. No han estat en l’anàlisi correcta i creiem que hi ha altres maneres d’abordar els temes. Això és el que ens motiva perquè hi hagi un lloc que crec que la ciutadania agriïrà que hi sigui, amb una oferta i uns posicionaments d’una forma diferent en molts àmbits.

Quins posicionaments tenen?

En l’acord amb la UE, dijous hi va haver una sessió al Consell en què hi va haver un posicionament del Govern. La seva posició en l’acord és de defensa. I quan algú es troba en un posicionament de defensa és que com a mínim es troba acorralat, i això no és l’esperit de la negociació. Quan s’entra a una negociació és perquè les dues parts hi estan d’acord, perquè volen assumir o perquè volen aconseguir, més ben dit, un objectiu comú. El que xoca són les particularitats que té el país amb els principis de la UE. El que volem és clarament que Andorra sigui pròspera, amb l’acord d’associació o sense.

Creu que el Govern hauria de ser més atrevit perquè es respectin més singularitats?

Quan s’arriba a una posició de defensa, és que de partida hi ha hagut una anàlisi errònia. I això és perquè aspectes com el de l’atur o del tabac ja han estat sobre la taula des del primer dia, abans d’entrar dins del procés de negociació. Com que el Govern no ha fet els estudis d’impacte dels objectius i de l’estratègia, ara es troba en una posició de defensa i acorralat És el que s’ha de revisar. D’aquí és d’on va venir la nostra posició ferma i dura en el debat d’orientació política perquè aturin les negociacions. Aturar no és aixecar-se de la taula. Aturar és convenir les dues parts, Unió Europea i Govern, a deixar-les en stand by mentre no passin els comicis.

Això sembla que ara passarà.

Com que estem en aquesta posició de defensa, quan surten altres argumentaris o altres posicions, llavors reconduïm la situació. Quina seguretat li dona aquest posicionament? Cap a on va? Ens estem movent per una finalitat d’assolir un bon acord o ens estem movent per una fita electoral? Per tant, això no és assenyat, no ho compartim.

S’han sentit veus que l’acord d’associació és necessari per la geopolítica actual. Andorra té futur sense l’acord amb la UE?

Andorra té molt futur amb i sense l’acord i qui no ho entengui així és que està totalment errat. Andorra ha sabut ser un país pròsper. Potser ens hem embarcat en un projecte que és un gran Big Bang i que el país potser no pot suportar. El que hauria de posar en evidència d’aquests temes és tota l’anàlisi o els famosos estudis d’impacte que el Govern no té. Vam demanar que es publiquessin perquè la gent ho ha de saber i van votar en contra. Sota la manca de transparència, no es pot transmetre confiança ni es pot avançar, ni en aquest dossier ni en cap.

El candidat a cap de Govern de DA, Xavier Espot, va dir que una de les prioritats era alentir les negociacions. Creu que és una manera d’intentar apropar-se a no tancar la porta a un pacte electoral?

Com canvien les coses. Quan estem dins del Govern, en aquest cas el senyor Espot -i és un Govern col·legiat-, anem cap a la Unió Europea, i quan som candidat, parlem d’alentir i, com hem vist al senyor Baró, que demana que ara farem estudis d’impacte. Per tant, aquí el dos projectes s’encavallen: el procés electoral i el que ha de ser la realitat dels acords que s’hagin d’assolir amb la UE. I el missatge que això transmet de nou és improvisació i, per tant, és bo i assenyat que cada força concorri als comicis amb els seus plantejaments i que els ciutadans decideixin perquè enriquirà el debat.

Què li sembla el pacte entre L’A i el PS?

No entraré a posar qualificatius al que facin els altres. Tot em sembla legítim, tothom presenta les seves propostes i partir d’aquí que els ciutadans escullin.

A principis d’any, dins del grup parlamentari liberal també hi va haver dies convulsos. Quina perspectiva té d’ençà del trencament que hi va haver?

Cadascú fa el seu camí i tothom farà les seves propostes. El temps que vam treballar junts es van fer coses positives i d’altres potser no tant. I al final vam arribar al punt que cadascú havia de fer el seu camí, que és molt legítim.

Dijous hi va haver una sessió molt intensa al Consell. Com valora el vincle que va fer el ministre Jordi Cinca amb els Liberals i els Cierco?

Les sessions al Consell últimament són molt intenses perquè la legislatura ha sigut molt atípica i hi ha hagut moments de forta tensió perquè el país s’escapava de control. Això genera debats pujats de to. A partir d’aquí, quan s’entren a debatre aquest tipus de declaracions, tothom sap per què les fa. Jo no entraré a fer valoracions. Crec que tothom actua des del punt de vista de lleialtat institucional i intentant aportar el seu millor saber fer.

Una de les preocupacions actuals és pel tema dels lloguers. Quines propostes planteja?

Ara al país hi ha 80.000 habitants i l’any 2010, 85.000. Aleshores, no hi havia el problema de l’habitatge i avui, sí. Què ha passat? Que s’ha implementat i això tothom ho ha reconegut, una llei d’intercanvi d’informació. Ha estat pensada i meditada? No, i per tant hem originat un problema. El ministre va reconèixer que es podia tenir en compte la proposta que vam fer de revisar aquest apartat. Per tant, aquesta és la manera atropellada amb què s’ha legislat, perquè hi ha exigències de fora que s’han de dur a terme, però que han de ser pensades i reflexionades.