“Recordo Susanna Vela titllar L'A de 'peperos' andorrans”

El conseller general del grup parlamentari demòcrata considera que els taronges hauran de “lluitar” per mantenir la majoria a les pròximes eleccions, davant un pacte “de la cadira” entre PS i L’A i la possible concurrència de la tercera via. Amb tot, espera reeditar la victòria.

DA s’haurà d’enfrontar al pacte entre L’A i PS.

Sí, el pacte de la cadira. És totalment antinatural. Ara Liberals han anat a un congrés de l’ALDE i han posat fotos a les xarxes socials amb els Ciutadans espanyols, l’arxienemic del PSOE espanyol. I aquí [L’A] van agafats del bracet i de la mà amb el PS.

Considera que poden treure rèdit electoral d’aquesta aliança?

Primer, a mi em costa entendre l’acostament. En cap moment s’ha dit que l’aliança sigui perquè hi ha una ideologia política. L’aliança és perquè és l’única manera d’aconseguir governar, quan sento a Susanna Vela dir que o són ells o nosaltres. Recordo Susanna Vela que no fa gaire titllava L’A de peperos andorrans, quan Marc Forné era cap de Govern.

Previsiblement, també hauran de competir amb la tercera via de Josep Pintat.

DA ha sigut el partit més reformista que hi ha hagut en aquests vuit anys de dues legislatures. A partir d’aquí, ens trobem amb una escissió dels liberals, que és potser l’ala més conservadora de l’hemicicle.

Creu que podria fer mal a DA?

Crec que a qui pot fer més mal és a L’A perquè no deixa de ser una escissió neta i directa. Fins fa poc eren membres del mateix grup parlamentari. Crec que podria afectar al votant de L’A que no entén el pacte amb el PS. El de la tercera via és un electorat conservador i nosaltres som un partit reformista.

Parla de reformes, quines són les més importants d’aquesta legislatura?

La que s’ha batallat i molt és la modificació de transferències i competències, s’està parlant de la negociació amb la UE. La reforma de la sanitat també n’és una de cabdal.

Diu reforma sanitària. Les mesures que s’han presentat fins ara podrien funcionar a curt termini?

En la implementació de la reforma, la primera pedra era la Llei de drets i deures. Se’ns criticava molt que mai no ens posàvem aquest estrep, doncs per fi s’ha fet. Hi haurà un abans i un després d’aquesta llei perquè canviaran les maneres de treballar dels facultatius. A partir d’aquí s’ha de continuar, ja que hi ha tota una implementació. Això és l’inici i s’ha de començar i tirar per aquí.

És una reforma vinculada estretament a la de la CASS. Quines mesures són prioritàries?

Aquí hi ha diferents temes. El primer ja s’ha dit i és inevitable que tard o d’hora s’hauran d’acabar apujant les cotitzacions. Potser costa d’entendre el precepte, però la realitat és que el sistema de pensions andorrà és molt generós. Volem cada vegada més prestacions i més serveis, però s’han de pagar. Tenim un sistema sanitari de cinc estrelles, però el paguem a preu de dues.

I l’edat de jubilació?

Si l’esperança de vida augmenta, però l’edat de jubilació segueix sent la mateixa és obvi que durant més anys s’estan pagant més pensions. No cal ser un gran matemàtic per arribar a aquesta conclusió.

Una de les mesures que més polèmica està portant és la de la Funció Pública. Al Consell s’ha criticat la manca de consens de la majoria demòcrata.

Nosaltres hem mirat de consensuar-la i una altra cosa és que se’ns digui un no. Nosaltres tenim una obligació de tirar endavant el nostre programa polític. Per això, si no hi ha acords el que no podem fer és deixar de legislar. Per tant, es vol arribar a consens, però manifestament hi ha una estretègia política de confrontació i de dir que no i que no.

El projecte de reforma de la Funció Pública, però, ha provocat l’enuig dels sindicats. Ho considera justificat?

Els sindicats han de fer la seva feina i la fan. Des del grup parlamentari hem fet un esforç perquè els hem rebut i hem mirat de recollir el millor possible les seves preocupacions. Però des del moment en què es parteix amb unes línies vermelles innegociables per part dels sindicats, llavors si no hi ha allò que ells volen, la reforma mai no estarà bé.

Què opina de la despenalització de l’avortament?

Una cosa és l’avortament en sí, l’altra són les institucions. El que no entén la gent és que no és tan fàcil com que el Consell General modifiqui el Codi Penal i amb això s’acabi el debat. Si ara, fent política ficció, votéssim la seva modificació, acte seguit se’ns ha dit que això va en contra dels principis del Copríncep.

Llavors, què s’hauria de fer?

Per tant, crec que el debat que hem de portar és: què hem de fer amb això? Una reforma institucional o no? Jo no estic d’acord amb el PS quan diu que no fa falta carregar-nos el Coprincipat per aprovar això [la despenalització]. Insisteixo, el debat ha de ser si necessitem fer la reforma constitucional, que implicarà obligatoriament una reforma de les institucions.

Com valora l’acord d’associació?

És una negociació, no hi ha acord. Aquí hi ha un error gramatical garrafal. Només s’ha tractat una sola llibertat i s’ha aconseguit una transitorietat pel tabac de 30 anys. Crec que serà un eix important del debat polític perquè nosaltres hi creiem.