“El tràmit d'urgència es va fer per treballar, no per anar més ràpid”

Recorda la negativa total dels sindicats al projecte de llei de la Funció Pública i explica el malentès que van viure quan es van reunir amb ells, pensant els primers que es canviaria el text entrat a Sindicatura quan només es pretenien arreglar alguns detalls.

Es preveu un final de mandat calent. Quina impressió en té?

Que serà molt semblant a l’anterior si ens referim a les lleis que estan en tràmit o les que queden per entrar. Si agafem la comissió d’Interior com a exemple, al dar­rer Consell de desembre de fa quatre anys també vam aprovar cinc o sis lleis, així que aquest embús legislatiu que diuen que hi ha no és típic d’aquesta legislatura.

Per què han demanat entrar 13 projectes de llei pel procediment d’urgència?

Per poder treballar-los durant el gener i part de febrer, uns mesos en els quals encara segueix la legislatura. No volíem carregar-nos tràmits ni anar més ràpids, sinó treballar-los.

Doncs han aconseguit unir en contra l’oposició.

Em consta que s’havia parlat amb ells i que els havien comentat que la nostra voluntat era aquesta. Ens trobàvem que si no ho fèiem, els mesos de gener i febrer hauríem estat aquí entre cometes sense fer res, i creiem que és més lògic seguir treballant.

Entenen la seva reacció?

No, perquè no parlem de reduir terminis sinó que el que volem és que la comissió pugui continuar en actiu. No s’entén quan diuen que el que volíem era reduir els terminis perquè fins ara no s’ha fet i, en tot cas, això passaria quan estiguessin en comissió, no ara.

Diversos consellers de DA han comentat que han tingut una oposició molt dura.

Crec que l’afer BPA al principi ja ens va marcar i vull entendre que per això s’ha produït aquesta duresa. En aquest sentit ha estat una legislatura atípica.

Els sindicats també s’han mostrat molt bel·ligerants amb la llei de la Funció Pública.

Vam fer reunions per intentar acostar posicions amb ells però l’executiu, veient la seva negativa, va optar per entrar la llei. Nosaltres ens vam posar en contacte amb els sindicats per escoltar les seves peticions i els vam transmetre que miraríem si podríem entrar esmenes, i al final n’hem fet 40.

Però segueixen sense estar d’acord amb el projecte.

La seva negativa ha estat total però hem volgut mantenir la filosofia de la llei. Els vam dir que estàvem oberts a parlar-ne sempre que es mantingués aquesta filosofia perquè entenem que és una bona llei que preveu la mobilitat entre administracions, una carrera real dins de l’administració o més flexibilitat.

Quina relació mantenen ara?

Per part nostra és bona i fins i tot ens van agrair que els escoltéssim, però ells pensaven que la trobada donaria lloc a una nova negociació i això no era així. Podíem millorar la llei o arreglar alguna petita disfunció a través d’esmenes, però el que no volíem era deixar la llei de banda i fer-ne una de nova.

Com van viure la vaga?

Amb cert neguit perquè enteníem que s’havien fet totes les reunions necessàries. Els havíem ofert detalls, també havíem intentat acostar-nos i negociar, però no ho devien entendre així.

La van trobar justa?

Això no ho puc valorar. És un dret que tenen i, per tant, podien perfectament manifestar-se.

Temen noves accions com aquesta?

Entenc que potser hem de deixar treballar la comissió i un cop finalitzi, veure quin text n’acaba sortint. S’han presentat 103 esmenes i primer voldria veure com acaba la llei abans de valorar les noves accions que puguin fer els sindicats.

La desunió de la plataforma sindical és una oportunitat?

Nosaltres hem de parlar amb cada organització individualment, encara que hi hagi un trencament o que no estiguin tan unides. Si una té un neguit, sempre s’ha intentat parlar-hi.

Què li sembla que Xavier Espot sigui el cap de llista de DA?

Molt positivament perquè és el millor candidat que podíem presentar. És de consens i he vist la seva capacitat de treball, el rigor i la serietat per ser el candidat.

Com valora els moviments electorals dels partits?

Creiem que caldrà parlar amb molta gent però DA com a partit majoritari i com a partit que opta a governar ha de seguir el seu camí, presentar candidatura a totes les parròquies i després, qualsevol conversa sempre serà benvinguda.

Perilla l’hegemonia a les par­roquials de DA?

Entenc que no perquè hem fet una bona feina i la ciutadania n’és conscient. Si només parlo de justícia, s’han fet reformes molt grans, com ara la llei del saig, la de col·legis professionals, el Codi de procediment civil, que serà una gran novetat el setembre del 2019, etcètera.

Com defineix el pacte entre el PS i L’A?

Antinatural, però no soc jo qui l’ha de valorar. Veig molt difícil d’explicar aquesta unió per la cadira, sobretot a les territorials, perquè són dues forces que estan a les antípodes.

Quina posició té respecte a l’avortament?

Cal ser molt curós i hem de tenir en compte les conseqüències en l’àmbit constitucional i institucional. Diuen que és compatible amb el Coprincipat però jo no ho veig i m’agradaria que m’expliquessin com ho farien.