“Els polítics haurien de ser clars en les eleccions, avortament sí o no”

L’excap de l’executiu analitza la situació política en una entrevista a la ràdio del Diari i reclama resoldre primer els dubtes sobre el model d’Estat i parlar després de l’avortament, i que guanyi qui guanyi les eleccions no abandoni la negociació amb la UE perquè seria “una catàstrofe”.

Està preocupat per la realitat d’Andorra?

Molt preocupat, estem davant d’una situació que no sé si qualificar de greu però sí paradigmàtica perquè ens hi juguem una figura, una institució que segons quina sigui la decisió pot ser irreversible i sabent que no hi pot haver marxa enrere.

Considera que la gent està preocupada per la despenalització de l’avortament, que és el que posa en dubte el Coprincipat?

La discussió avui no és si personalment estem a favor de l’avortament o no, això per mi és un debat que s’ha de fer després de solucionar el problema que tenim abans institucional. Avui el mateix sentit comú ens porta, ja no calen grans filosofies ni grans coneixements, que el Copríncep episcopal vulgui dimitir o dimiteixi. És que el Vaticà no li permetrà que segueixi com a cap d’Estat. He vist declaracions d’algun partit que diu que es pot compaginar el Coprincipat amb la despenalització, tant de bo sigui així, però crec que si tenen una fórmula l’han de dir.

Vostè ho veu incompatible?

És totalment incompatible, hi ha moltes raons. La més conforme és que l’Església catòlica, si s’està d’acord o no, té una doctrina bàsica que és la defensa de la vida.

Com creu que s’ha d’abordar aquest debat?

La primera cosa que s’imposa és aixecar una mica el debat polític, que fa un temps que està degradat, parlo del debat, no de les idees, de l’escenificació de la política, que estem copiant l’espa­nyola. Si hi ha responsabilitat política per mi els líders polítics s’haurien de reunir i mirar de trobar-hi solucions. El que és impensable o seria una gran responsabilitat és que conduïssin la ciutadania a prendre decisions que seran irreversibles.

En el context econòmic i polític actual, és possible plantejar la desaparició del Coprincipat?

És fatal, en l’àmbit econòmic el problema no és el Coprincipat, és crear confiança. Estem en uns moments d’una economia no eufòrica, llavors en aquest moment comencem de cara a l’exterior a crear símptomes d’inestabilitat institucional i això pot ser totalment negatiu.

Com es podria fer compatible el Coprincipat amb la despenalització?

El que jo hauria fet en aquestes circumstàncies és sense crear alarma social tenir un diàleg privat, es pot dir secret, amb el Vaticà, a veure si confirma que la situació és tan greu com penso que és, i demanar a veure si hi ha solucions. És el que jo faria i per tant he de pensar que ho han fet o que ho faran, però prometo que no en sé res.

Creu que els polítics seran capaços de canviar el debat per a les eleccions i no parlar-ne si no s’ha trobat la solució?

Al contrari, els vindrà més per escalfar la situació i buscar bolets per un costat o un altre, i crec que serà negatiu perquè en èpoques electorals se sol plantejar com a tàctica l’ambigüitat, sí però no, i és el que penso que faran i el que no haurien de fer. En aquestes eleccions haurien de ser clars, avortament sí o no, què defensaran en el referèndum, no es poden escapar d’estudi dient que convocaran un referèndum, això ja ho sabem que l’han de convocar hi hagi qui hi hagi.

La degradació de la política que detecta és fruit de la pèrdua de valors d’Andorra?

Evidentment, és la manca d’identitat, hi ha nous andorrans que s’incorporen i potser per culpa mateix de la societat andorrana no s’identifiquen amb el país i és un perill enorme per a la identitat d’Andorra i l’Estat.

Andorra hauria de ser més restrictiva amb l’entrada d’immigrants?

Ens falta una cosa que és bàsica que fa 30 anys que la predicava i és un model econòmic que faci sostenible l’Estat. Ara només parlem de creixement i de PIB, però creixement fins a quant? Crec que s’imposa la definició d’un model econòmic primant la qualitat de vida sobre el creixement, i a partir d’aquí es pot com a indicatiu planificar quantes persones poden viure, a quantes pot mantenir l’Estat, i crear el model en funció d’aquestes persones. Ens hauríem d’adonar de la realitat, no fer volar coloms i somiar, si tenim un model econòmic que quan hi ha una nevada o quatre persones reivindicatives que tanquen una frontera tremolem vol dir que no som un model econòmic sòlid.

Veu possibilitat de trobar sectors rendibles diferents?

Sí, hi ha possibilitats, n’hi pot haver amb la Unió Europea. Jo també al·lucino quan es diu que a la UE no ens convé anar-hi, el 1998 vam demanar el mateix tracte que a Liechtenstein i ara el discutim, com que no ens convé? Estem rodejats per la UE, totes les comunicacions inclús pel cel són per la UE, l’aire que respirem ve d’Europa, per anar a la Seu a comprar al mercat anem a Europa i ara resulta que ens tanquem, i no ens convé negociar quan hi ha models que han tingut èxit, el mateix que se’ns pot aplicar que és Liechtenstein i Noruega, la Gran Bretanya vol un tractat d’associació, tothom vol entrar al mercat únic i nosaltres, no.

Semblava que tothom estava d’acord a negociar i que en parlar de polítiques socials molta gent s’ha espantat?

Als qui no els convé, evidentment, això no va bé per a tots i hi tenim experiència. Són tàctiques dilatòries, estan convençuts que hi hem d’entrar però com més tard sigui, millor, i llavors diuen que no estan informats, ara resulta que els polítics no estan informats de res i esperen que els informi el Govern. En quin país l’oposició confia només en els informes de Govern, evidentment a la Unió Europea s’hi pot anar a consultar i estàs més informat potser que si estiguessis al Govern, com a particulars ho fem i ara no estan informats. La condició primera per fer qualsevol reforma del model econòmic passa per participar en el mercat interior, i no és la UE qui està interessada a participar en el mercat andorrà, perquè sap que sense tractat ens controlarà i ens imposarà el que li convingui, com ho ha fet en la qüestió monetària i en el contraban.

El país necessita un canvi al Govern, com diu l’oposició?

Des que era petit he sentit el mateix de l’oposició. Crec que ho han fet raonablement bé, que ho expliquin. I, és clar, per saber si ho fan bé o malament ho hauries de comparar amb un altre, però l’oposició aquí fins ara no diu mai què farà, sinó que tot està malament.

En aquestes eleccions hi ha la novetat de la unió per a les ter­ritorials de Liberals i el PS.

Això no ho entenc, és difícil d’entendre i vol dir que hi ha una crisi, no aquí sinó fora, d’ideologies, no n’hi ha i els partits fan servir les ideologies per escalar al poder. L’anàlisi que faig d’aquesta aliança és que hi ha tres contricants i diuen: n’hem d’eliminar un, i s’alien per eliminar aquest i després ja ens barallarem nosaltres per veure qui agafa la cadira, aquesta és la conclusió, políticament no té sentit.