“Ens hem guanyat un respecte que només es té amb resultats”

Quan d’aquí a uns anys, els corredors de muntanya andorrans mirin enrere i es preguntin on neixen els èxits de les curses al Principat i qui van ser els primers en portar Andorra als llocs més alts dels rànquings mundials, el nom de Ferran Teixidó apareixerà immediatament. Acabat de retirar de l’alta competició, el seu últim èxit és un tercer lloc del món en el quilòmetre vertical.

Quan fa ja uns dies que va anunciar que es retirava, i amb perspectiva, quines sensacions li deixa la seva carrera?

La veritat és que no hi he pensat gaire, però si que és cert que des que em vaig especialitzar en els verticals és quan he tingut millors resultats. L’esport és qüestió de temps i quan vaig poder dedicar-m’hi, els resultats van arribar.

La falta de temps i de recursos, és un dels grans hàndicaps que es troben atletes com vostè?

Evidentment, quan vaig anunciar que ho deixava, era sobretot per això. Amb els recursos, el temps i les condicions que tinc, no em veig capaç de millorar. No era una qüestió de falta de ganes ni de motivació. Ja he comentat que seguiré en l’esport i competint, però sí que deixo la Federació i la Copa del Món.

La retirada, doncs, té poc a veure amb temes esportius.

Sempre he dit que el meu somni seria poder-me dedicar una temporada sencera a això, però el temps, avui dia, són diners. Al final, si t’hi dediques una temporada sencera, trobes el teu màxim nivell.

Però a vostè els resultats l’avalen...

És complicat, nosaltres tenim les ajudes que tenim. Govern ha de repartir entre moltes federacions i atletes. No em puc queixar, si enlloc d’andorrà, hagués estat italià, espanyol o francès, no hauria tingut les ajudes que he tingut. Allà el nivell és molt més alt i costa arribar a un equip de federació, però quan hi competeixes, és molt difícil perquè són professionals.

S’ha sentit ben tractat en l’àmbit de Federació i de país?

Sí, tot i que hi ha hagut moments de falta d’entesa, l’esportista sempre en vol més. Vaig demanar poder fer mitja jornada però no va poder ser i jo no em puc permetre deixar de cobrar el que estic cobrant. Quan fas dos mesos brutals d’entrenament i de sobte has de treballar i no serveix de res, frustra i ho acabes deixant.

Seguirà vinculat a l’esport?

La meva idea és deixar el compromís que hi tinc. Entenc que en el moment en què et donen una beca, el que no pots fer és renunciar-hi a mitja temporada. El fet de no agafar la beca i no estar amb l’equip em permetrà entrenar quan em vingui de gust i quan no, no competiré.

Si hagués començat ara, estaria en una situació diferent? Les curses fan un o dos passos endavant cada poc.

Seguríssim. Vaig començar amb el meu germà Xavi i d’alguna manera va néixer l’equip d’estiu a la FAM, abans només hi havia el d’hivern i tampoc teníem la valoració que tenim en tots els sentits. Per això els he dit que és molt important que tota la feina que hem fet no es perdi. Tant de bo hagués tingut jo el que tenen ells, que ja poden veure corredors que viuen d’això.

Amb quins moments es queda?

Amb la passió que tinc per la muntanya i les hores que hi he compartit. Primer m’agrada la muntanya i després competeixo.

Té pensat ajudar els corredors que pugen i vincular-se a la FAM d’alguna manera?

Sí, de fet, ja n’hem parlat. La federació no la vull deixar de banda i m’agradaria seguir amb tot el que hem fet: l’experiència, el tracte quan anem a fora, etc. Hem fet un equip que, tant el Xavi, com els germans Casal, no només jo, hem fet bons resultats per a la FAM i quan comencin a sortir els joves, els vull poder ajudar a sortir. Com més s’impliquin, millor els anirà.

Suposo que se sent responsable d’aquest reconeixement.

Evidentment, l’esport són resultats i els grans corredors, a tots, ens tenen un respecte i això només es té si t’ho guanyes.

Si haguessin tingut una empenteta més...

[Riu] Segur, aquest any, canviant una posició en dues curses, per quatre segons, seria campió del món. Però tinc 45 anys, si en tingués 30 agafaria un any sabàtic, fos com fos, però demanar és molt fàcil.

El futur de les curses quin és?

Patrocinadors privats crearan equips i mantindran esportistes.