“Homologar el conservatori reflecteix si s'aposta per la cultura”

Jordi Coll es va incorporar a l’ONCA, l’orquestra nacional, el 2000. Des de fa quatre anys ha enfortit a més a més els vincles amb la Jonca, la jove orquestra, com a director del concert de Nadal. Enguany posarà 25 joves intèrprets –casualitats de la vida, quan l’ONCA celebra 25 anys– sobre l’escenari. Aquesta tarda, a les 19.30 hores al vestíbul del Consell General.

Què hi sentirem?

És la continuació d’un projecte que ja fa quatre anys, Jonca Bàsic. Un projecte pedagògic i bàsicament de música de cambra perquè crec que és important en la formació musical, és la base de qualsevol orquestra. Aquests joves tots han tocat o desitgen tocar a la Jonca. I per això el títol del concert, Sons de futur, per remarcar aquest aspecte de futur.

I el programa?

Es tria perquè sigui didàctic per a ells però atractiu per al públic, així que hi haurà des de cançons sefardites fins a una obra tan important com un concert de piano de Haydn, o Piazzolla.

Amb l’Institut de Música.

Com altres anys, em vaig posar en contacte amb l’IM des de principi de curs i amb els que hi volen participar hi ha la feina de recerca de repertori adient. I ara, després que ells ho han treballat individualment, hi ha dos caps de setmana molt intensos d’assaig plegats. Acabo les sessions, tan heavies, i em sorprenen per com surten d’il·lusionats, la cara de satisfacció.

Com ha vist l’evolució de la jove orquestra? Incentiva?

La formació en música de cambra, com deia, és bàsica. És com al futbol, que cal cuidar la Masia.

Com tenim la Masia? Nodrida?

Sí, evidentment sempre es pot ser millor, és com un jardí, que l’has de cuidar. Però bé, bé. Els resultats fins ara han estat bons i podem treballar perquè siguin excel·lents.

Ajudaria un conservatori nacional amb unes titulacions homologades?

El primer cop que em van explicar que aquí els estudis al conservatori no acaben de ser del tot equiparables a Catalunya o d’altres països europeus em va sorprendre, perquè és un reflex de si s’aposta o no per l’educació musical i, en un àmbit més general, l’educació artística.

Parlant ara de l’orquestra professional, com ha viscut l’evolució de l’ONCA?

Ens agradaria ser més presents del que ho som, que és moltíssim, a través de l’esforç de diferents projectes: el social, el pedagògic, dels quals soc un gran defensor. Però parlant exclusivament com a orquestra simfònica i de cambra ens agradaria ser-hi més presents. Tenim el cicle Petit Palau, però voldríem més presència. Els de la Masia han de tenir referents més amunt, amb un cicle de concerts importants.

Una temporada estable.

Sí, és clar. Com a músic fa molts anys que pujo a tocar a Andorra: és el meu país professionalment parlant. Per què no es fa ja se m’escapa. El cicle al Palau dona visibilitat frontera enfora. Però és cert que aquí la programació està concentrada en els primers mesos de l’any, fins a la cita dels valsos.

S’havia fet l’esforç perquè l’ONCA tingués concerts a fora. Sembla haver decaigut.

Ja dic que no soc gestor ni gerent, se m’escapen els entrellats de les dificultats de venda dels concerts però des del pla musical veig que és un panorama general difícil. Cert que és important per al prestigi de l’orquestra.

Veiem que Gerard Claret comença a preparar el relleu. Com ho veuen els músics?

Sí, va cedint programes com a concertino convidant gent com l’Abel Tomàs i el 2019 ho farem amb la Vera Martínez, que també és del Quartet Casals. Musicalment és fantàstic, un al·licient. Trobo que és una decisió intel·ligent, d’anar pensant en el futur de l’orquestra.

Però preocupa perdre algú diguem-ne carismàtic?

Sí, és clar. Amb una figura important musicalment i humanament és una garantia. Però és intel·ligent i no ho ha deixat de cop, que podria crear el pànic.