“Cal reflexionar com fem participar els residents en la vida política”

El polític, que va defensar al Consell General el text sobre les noves lleis laborals, valora les repercussions de la manifestació de dilluns passat, que va desembocar en un seguit de reivindicacions per part dels assistents.

Quina valoració fa de la manifestació?

Expresso el màxim respecte per cadascuna de les persones que van sortir a manifestar-se. Semblava que la manifestació s’havia convocat directament per un malestar relacionat amb les lleis laborals, però les reclamacions i peticions que es feien anaven molt més enllà. Les mil persones s’han de tenir en compte. S’han d’analitzar quines són les causes que provoquen aquests neguits per donar respostes i solucions.

Com s’ha d’actuar davant de les causes?

Hi ha d’haver una anàlisi en profunditat i analitzar precisament totes aquestes causes que van ser motius de queixa i de reivindicació. En el tema de l’habitatge, les solucions no són fàcils, però s’hi està treballant. També cal aclarir molts conceptes que es poden detectar. A vegades, hi ha confusions sobre conceptes que no queden clars i les reivindicacions no sabem ben bé cap a on adreçar-les o com. És important que la gent entengui el camí per donar resposta a una reivindicació concreta.

Tenint en compte que es manifesta que el ritme de la vida política no és paral·lel al de la vida social, quan s’haurien de canalitzar aquestes reivindi­cacions?

És veritat, a vegades els ritmes polítics ens marquen una manera de funcionar del reglament. Tenim una manera de fer al parlament i a vegades pot semblar que els polítics triguem massa a donar respostes. Encara que estem a les acaballes de la legislatura, les anàlisis s’han de fer i s’han de deixar preparades possibles solucions i executar-les en el moment que s’escaigui, independentment de qui estigui al Govern o al Consell General.

Quin pes tindrà aquest debat la pròxima campanya electoral?

Penso que la manifestació portava una transversalitat de missatges que no deixen de ser temes que l’últim any polític han anat sortint de manera recurrent i que estan en boca del ciutadà. Temes com ara la despenalització de l’avortament, l’habitatge de lloguer o l’encaix amb Europa formaran part d’aquesta campanya.

Andorra ha deixat de ser atractiva laboralment?

Crec que no. Quan parlava de la confusió m’agradaria deixar clar que hem intentat que la reforma laboral sigui de consens i això és molt important. El resultat de 23 i 24 vots a favor denota que són lleis de consens.

Fa una setmana, des de la Cambra de Comerç s’alertava que certs sectors tenien dificultats per atreure mà d’obra qualificada. És una de les conseqüències indirectes de l’augment del cost de la vida i de la pèrdua d’atractiu?

No estan relacionades amb aquest factor exclusivament, que no diré que també. Crec que una de les crisis més importants que ha viscut Andorra és en el camp de la construcció, un àmbit que movia moltíssim personal. Un cop passada la crisi hi torna a haver necessitat important de mà d’obra. Han passat uns anys durs, però el sector estava en període de creixement i reclamava més mà d’obra i ens plantejaven la possibilitat que hi hagués un ens que pogués dinamitzar la manera de contractar.

La manifestació pot fer interpretar que també hi hagi una part del Principat, entre nacionals i residents, que pugui sentir-se allunyada de les institucions?

Quan deia que s’ha de fer una reflexió conjunta del que va passar a la manifestació, també s’haurà d’analitzar no únicament aquelles pancartes i què reclamaven, sinó de quina manera fem partícip aquesta gent que viu a Andorra i que és resident al Principat, i que d’alguna manera es vol involucrar en la vida política i pública del Principat. Això també serà una reflexió important a fer. Sempre estem oberts al diàleg.

Quines aportacions pot fer DA en matèria de participació ciutadana?

En les lleis laborals, que són el motiu de la manifestació, una de les bases de modernització rau en el diàleg i la comunicació entre els actors implicats. Volem que es creïn canals de comunicació importants. Les noves tecnologies aporten noves relacions laborals i hem d’anar a una entesa en què l’empresari i l’assalariat han d’anar de la mà per fer que això rutlli millor i s’acompleixin millor les necessitats, i que així es cobreixin millor les demandes que hi ha per a cada col·lectiu.

I el de la representació polí­tica?

Aquí s’hauran de valorar coses que van molt més enllà d’això. Hem de començar a parlar de com s’enfoca la legislació electoral i de quina manera hi ha aquesta representació, però penso que és una reflexió que s’ha de fer molt més enllà que no pas des d’una llei laboral que se’n pugui treure de quina manera participarà aquesta gent a la societat andorrana.

La UE s’ha mostrat contrària al model de gestió de declaració de béns per part del govern espanyol. Quina escletxa pot donar al mercat de lloguer?

En el mercat de lloguer, la solució no és única i s’han de buscar alternatives. Una podria ser aquesta, perquè si el fisc espa­nyol dona possibilitats perquè aquests pisos que han quedat tancats tinguin una sortida, molt millor, però paral·lelament a això hi haurà moltes altres accions que s’hauran de valorar.

El debat sobre la despenalització de l’avortament es quedarà de manera permanent?

Aquest debat no es pot tenir únicament des de l’àmbit de l’avortament. Va molt més enllà i està lligat al sistema institucional. S’ha de fer conjuntament i no de manera segregada l’un de l’altre perquè si el fem de manera segregada, crec que tothom som favorables a la despenalització de l’avortament en els tres supòsits bàsics, però tenim un Coprincipat que s’ha de valorar. No dic que s’hagi de conservar. Cadascú ha de ser lliure per dir el que pensi, però el debat s’ha de fer conjuntament.

Si una majoria pogués estar a favor de despenalitzar l’avortament, què hauria de fer el Copríncep tenint en compte la veu majoritària?

El pròxim Govern tindrà una tasca important en aquest tema, i a partir d’aquí haurà de prendre una decisió de com vol dinamitzar i focalitzar el tema per veure com es pot fer aquesta entesa. No sé si s’ha de fer un referèndum, però el pròxim Govern tindrà una feina importantíssima.

El referèndum seria l’alternativa més probable?

Amb una bona pregunta i ben feta podria ser, però no he de ser jo qui ho ha de dir. Serà el Govern qui decideixi quina ha de ser la manera sobre com canalitzar aquestes inquietuds a les quals s’ha de donar resposta.

Quina hauria de ser aquesta pregunta?

No s’hauria de demanar únicament per l’avortament, sinó posar al costat el sistema institucional, i a partir d’aquí valorar la pregunta per si es vol mantenir o no el sistema sabent el que sabem fins ara i el posicionament que hi ha davant d’aquest sistema de Coprincipat.

Seria en una pregunta única o doble?

Imagino que podria ser una doble pregunta, per què no, amb una única resposta a cadascuna d’elles.

Si en un hipotètic referèndum sortís que es vol despenalitzar l’avortament però es vol mantenir el Coprincipat, que s’hauria de fer?

S’hauria de negociar amb els coprínceps i no quedaria cap altre remei que seure amb ells i veure el marge de maniobra en aquesta opció.