“A Andorra tenim el costum de voler espanyolitzar-nos massa”

El representant massanenc, que dona suport a Josep Pintat per a la tercera via, avalua el final de legislatura, marcat per les reivindicacions socials.

Com s’han d’encaixar les mesures per augmentar el poder adquisitiu dels treballadors?

Això neix a causa de l’intercanvi automàtic d’informació, que es parla que molts dels habitatges no es poden llogar ni vendre. Això és per no haver fet un estudi d’impacte real per prendre una mesura d’aquesta envergadura, sense veure com al final acaba afectant la societat civil i el territori. Lamentem que no s’hagin fet els estudis.

Les protestes han esclatat pocs mesos abans de les eleccions. El debat que hi ha ara és quines mesures s’implementaran i com es finançaran?

S’adonen que les polítiques que han fet són desencertades. Estem en una època preelectoral, estem en una campanya da Nadal i com que preveuen que és probable que la ciutadania porti força carbó a DA, ara anuncien que portaran molts regals. El que estan estudiant són unes polítiques per veure què poden fer per guanyar les eleccions, obrir la capsa de galetes i tornar a donar-ne a la ciutadania sense tornar a preveure les conseqüències que pot tenir en el futur.

I quines són les conseqüències?

S’ha de veure qui pagarà tot això, quin efecte tindrà sobre els salaris mínims i sobre l’increment dels preus dels pisos. En certs mercats, tots els intervencionismes, a la llarga, resulten contraris a l’efecte desitjat. Si les empreses no paguen més salaris s’haurien d’haver preocupat de com està funcionant el comerç. DA sap perfectament quantes empreses es guanyen la vida al país, quantes no se la guanyen i a quantes se les haurien d’acompanyar per no tenir pèrdues. DA té aquesta informació i no l’està usant degudament per dinamitzar l’economia, l’està fent servir per finalitats electoralistes.

Com creu que va quedar reflectit el malestar de la societat arran de la manifestació?

Fa dies que la societat andorrana no es troba còmoda. DA sap que les polítiques que ha portat a terme en vuit anys tenen efectes no desitjats per la ciutadania i per ells mateixos, i han intentat apaivagar-ho fins a l’últim moment. Al debat d’orientació política ens vam pronunciar que el millor que es podia fer era deixar de negociar amb la Unió Europea, alentir les negociacions i convocar eleccions.

Una de les altres reclamacions era la despenalització de l’avortament en els tres supòsits bàsics i el dret de vot dels residents. Com es poden canalitzar aquestes reclamacions?

La Constitució protegeix el dret a la vida en totes les seves fases. S’hauria de poder anar més lluny i veure altres facetes que no posessin en risc el Coprincipat. És un debat que s’ha obert temeràriament, perquè estem canviant molt ràpidament i ens hem d’adaptar i ens costarà prou per afegir una crisi institucional. Difícilment el país se’n sortirà. Parlar d’avortament i de certs temes és complicat i caldria fer-ho una mica en clau d’Estat, i potser ara no toca tot i que soc conscient que les persones han de poder fer el que vulguin, sobretot les senyores amb el seu cos, només faltaria i més en aquests tres supòsits, però és un tema força complicat ara per ara.

Quines alternatives i solucions s’hi han d’aportar?

Per portar alternatives i solucions primer s’han de mirar quines són les adequades per fer-les compatibles i no fer demagògia política. Si tots els partits volen fer demagògia estan dient que no al Coprincipat. Estem entrant en un problema institucional i nos­altres apostem per donar-hi la volta i fer polítiques que defensin altres drets, com ara el dret a la vida, i a partir d’aquí, que tot sigui compatible.

Estarien a favor d’un referèndum per consultar la despenalització sobre l’avortament?

És una de les possibilitats, però quan es fa un referèndum s’ha de fer sabent què es demana i què és possible. No es pot fer un referèndum de sí o no a l’avortament. S’ha de fer un referèndum molt ben pensat que protegeixi el Coprincipat i el dret a la vida de les persones. Penso que el tema s’ha volgut polititzar, no sé de qui ha sigut la voluntat, però penso que ha sigut una altra pífia de DA. No s’hauria hagut d’anar a Roma. Potser s’ha de començar per un altre lloc i veure les conseqüències que això pot tenir.

I pel que fa al dret de vot dels residents?

La gent s’ha pogut fer andorrana i penso que per les dimensions de microestat que tenim, hem sigut suficientment permissius. Aquí tenim el costum de voler espanyolitzar-nos massa. Si a la Península Ibèrica, que té 50 milions d’habitants, més de la meitat no fossin nacionals espa­nyols, no serien tan permissius com nosaltres o serien molt més restrictius. El que s’ha d’intentar és no desnaturalitzar el país i sobre el procés que hi ha avui, si ha de ser de 20 o 15 anys se’n pot parlar, però no pot ser un cafè per a tothom.

Estarien oberts a rebaixar el nombre d’anys per accedir a la nacionalitat?

Cal reflexionar. És molt més profund que parlar d’anys. Penso que ser andorrà o no ser andorrà també és una qüestió de sentiment, i a vegades fa la sensació que alguns només volen ser andorrans per a certes coses i el dia que aniran maldades se n’aniran. És un tema de sentiment. O se sent o no se sent.

Com es troba el procés per configurar la ‘tercera via’?

Està endegat i penso que cada dia té més força. La ciutadania demana un canvi i vol que es faci amb serenitat i amb els estudis d’impacte, que ja sabem que això no agrada a certa part de Demòcrates per Andorra.

En les pròximes eleccions generals hi podria haver fins a set candidatures. Serà més car obtenir representació al Consell?

No crec que sigui més car perquè el sistema electoral preveu que el nombre d’electors sigui dividit per catorze. No perquè es presentin més caldran més o menys vots. Tothom és lliure per presentar-se i això denota el descontentament que hi ha i que molta gent no està tranquil·la o no combrega amb la política de DA.

El Consell General pot quedar frag­mentat?

Pot arribar, però presentar-se a unes eleccions nacionals també és una mica complicat. Calen molts suports i molts esforços.

En un escenari postelectoral, hi hauria algun partit amb qui tancarien portes per pactar?

No som exclusius. És clar que els resultats indicaran què s’haurà de fer i què no s’haurà de fer.

I amb Jordi Gallardo pactarien?

Seran els resultats electorals els que diran cap a on hem d’anar. Parlar de pactes postelectorals fins que no hagin passat els comicis és una mica temerari i és fer política-ficció.

Com van les converses amb Virtus Unita per a una aliança amb la ‘tercera via’?

Quan s’apropa el període electoral, les converses s’agilitzen en molts vessants i és evident que tothom té converses amb tot­hom per intentar aportar el millor per al país.

Ells van dir que negociaven tant amb Josep Pintat com amb Xavier Espot. La balança es comença a decantar?

Estem en un període molt inicial i les coses han de madurar. D’aquí als comicis passaran molts esdeveniments.

La ‘tercera via’ se situa a l’espai de la dreta. Comparteix aquest posicionament?

Considerem que el que farem serà treballar pel país. En temes d’Estat hem sabut estar on havíem d’estar, hem donat la mà a estendre moltes vegades pel país i quan hem hagut de fer oposició, hem fet oposició. Hi ha gent a la qual li interessa estigmatitzar-nos com si fóssim la dreta rància. Estem a a favor d’Andorra i per Andorra.