“Se'ns rep i se'ns escolta, però després no hi ha una traducció”

Aurora Baena, secretària d’Acció Feminista d’Andorra, fa un repàs de la situació de l’associació, de la feina feta, el que queda per fer i del feminisme al Principat.

Quins objectius té Acció Feminista?

Lluitar contra la desigualtat que pateixen les dones actualment, aquesta és la base. Acció Feminista treballa a través de diverses comissions i cadascuna s’encar-rega d’un tema.

Quines són les comissions?

La comissió laboral, que s’encar-rega de lluitar contra la discriminació de la dona en l’àmbit laboral; la de salut, que està vinculada als temes que afecten la integritat física de la dona; la de qualitat democràtica, que demana que les lleis siguin al més igualitàries per tots; la comissió d’educació, que fa difusió de la igualtat, i la comissió de comunicació explica el que fem i el que som perquè hem de justificar sovint la nostra existència.

L’associació es constitueix en un moment calent.

Aquesta alta temperatura ve de llarg. Hi ha un moviment entorn del sindicats, amb mobilitzacions ciutadanes, i no és casual que una associació feminista sorgeixi en aquest ambient. La societat andorrana s’està empoderant a poc a poc i vol tenir un paper actiu en la gestió del país.

Es nota un canvi?

Comença a notar-se. És un camí de llarg recorregut i no és fàcil, passem per diferents etapes però crec que sí que hi ha un canvi de mirada, si més no.

Existeix desigualtat a Andorra?

A excepció de l’avortament, tema en què som una rara excepció dins del món occidental, crec que estem més o menys en el mateix nivell que als altres països occidentals. Les xifres són les mateixes allà que aquí pel que fa a la bretxa salarial o les quotes de dones directives.

Què s’ha aconseguit i què queda per fer?

Existir com a associació ja és molt perquè l’associacionisme a Andorra és dificultós. Després s’ha treballat molt a prop dels ministeris, s’ha fet documentació sobre la bretxa salarial, s’ha col·laborat en la llei contra la discriminació i en el futur esbor-rany de la llei d’igualtat entre homes i dones. I ara hi ha obertes diferents línies de debat que cal temps per desenvolupar-les, com la gestació subrogada.

Sentiu que se us escolta?

Se’ns rep, se’ns escolta, però després no hi ha una traducció. No hem vist la materialització de tota aquesta feina.

És complicat ser feminista a Andorra?

No és tràgic, evidentment. Monopolitza gran part de les teves sobretaules. Estic una mica estigmatitzada. Jo sempre els dic a companys i companyes que estan més preocupats ells que jo. Estan mirant amb lupa tot el que em diuen, tot el que fan envers a mi perquè pensen que estic obsessionada. Simplement soc conscient d’una desigualtat i tinc un paper actiu a resoldre’l. No monopolitza el cent per cent de la nostra vida.

És justa la justícia andorrana amb la violència de gènere?

Vull pensar que sí. Surten molts casos, és negatiu que existeixin, però que es denunciïn és positiu. Hi ha consciència que no s‘ha d’acceptar aquest tipus de relacions.

Hi ha més valentia?

Suposo que abans les dones no eren conscients de l’ajuda que hi havia per part de les institucions, les associacions o al seu voltant. Crec que a poc a poc es va millorant aquesta atenció i les dones que estan malauradament en aquesta situació són més conscients que les poden ajudar. La xarxa institucional i social és bàsica. Tota sola és impossible sortir d’això. Hi ha molt camí a recórrer encara perquè l’ideal seria no parlar d’això.

Es despenalitzarà l’avortament?

Jo vull pensar que sí. No vull pensar que viuré tota la vida en un país en el qual es pot perseguir una dona per decidir el que fa amb el seu cos. És molt tràgic.

S’entén l’andorranitat sense el coprincipat?

Què és l’andorranitat? Si ja costa definir-la, com puc vincular-la a una forma d’estat? Hi ha estats que han canviat la seva estructura i no han deixat de tenir identitat nacional. Jo soc andorrana, estic a favor de l’avortament i a mi m’encantaria tenir una república, a títol personal.

Moviments radicals a Europa tracten de retallar encara més els drets de les dones. Pot passar això aquí?

Crec que no. A més hauríem reaccionat també com està passant a Espanya davant de certes barbaritats que es proposen. Crec que tenim prou seny com per no acabar en aquestes coses.

El feminisme està considerat poc important?

En comparació amb altres coses, sí. T’ho diuen. Fins i tot que la nostra reclamació és exagerada. I al final això s’allarga en el temps i no es resol mai. Sempre hi haurà alguna cosa considerada més important.

Com pot ser més feminista la societat?

Sent més igualitària. Tenint consciència de la pròpia actitud, de les pròpies dinàmiques. Canviar la mirada, intentar corregir coses que tenim tots, fins i tot les feministes. La diferència entre una persona que es defineix com a feminista i una que no és aquesta falta de consciència. Intentar corregir el nostre dia a dia en la mesura del possible.

El llenguatge és important.

La formació i educació que tenim és la que tenim. Però hem de ser capaços de posar-la en qüestió. I això no vol dir anar en contra de ningú. Simplement és analitzar com puc viure d’una forma més igualitària.

Quin futur té Acció Feminista?

Espero que molt llarg com a associació i puguem anar aconseguint coses. Que la nostra lluita faci que en aquest país a poc a poc baixi la desigualtat fins que no faci falta. Ens encantaria no haver d’existir, seria ideal.