“Hi ha moltes raons objectives perquè torni el Tour a Andorra”

El director del Tour de França, Christian Proudhomme, va visitar el país per trobar-se amb les institucions del Principat, i tancar l’acord amb Govern perquè La Grande Boucle torni a Andorra. Encara està per veure si serà al 2020 o al 2021, però la cursa més important del món del ciclisme farà la sisena aturada de la seva història a Andorra.

Quins motius fan que el Tour de França torni al Principat?

Hi ha moltes raons objectives. Andorra és la muntanya, els Pirineus. Teniu colls que són molt alts i molt importants, molt de paisatge, la qualitat d'allotjament, la qualitat de la relació de confiança amb el ministre de turisme Francesc Camp, també amb la Vuelta, que és del nostre grup, que fa que de manera natural ens hi apropem.

Andorra és un país amb molts ciclistes, tant professionals que hi resideixen, com a nivell amateur. En què s’assemblen?

La bicicleta quotidiana i la professional tenen moltes coses iguals. A principis dels anys 2000, durant l'època de la campanya Livingstone, es va potenciar molt la pràctica de la bicicleta amateur i també en l'ús professional. D'altra banda, els països on la bicicleta és més quotidiana, son els països que més estimen el Tour de França, com els Països Baixos, Bèlgica, o els nòrdics.

Això vol dir que l’auge del ciclisme amateur ajuda el professional?

Sí, com més gent hi ha sobre la bicicleta de manera amateur, tens més gent veient per televisió el Tour perquè tenen la mateixa percepció que els professionals perquè van a la feina en bicicleta, o van a divertir-se.

Últimament els casos de dopatge han embrutat força aquest esport.

No existeix el món perfecte. El món del periodisme no és perfecte, el del ciclisme tampoc, cap ho és, de perfecte. El ciclisme ha canviat molt, l'esparadrap encara no existeix, però ha canviat. La imatge del ciclisme s'ha embrutat amb això però com ha passat en altres disciplines esportives i el ciclisme ha canviat molt.

S’ha vist perjudicada la imatge del ciclisme?

El ciclisme és un esport modern, ve del món anglosaxó i es desenvolupa de manera apassionant. Per exemple, a Yorkshire s’organitza cada any el Tour de Yorkshire des del 2014 i hi ha hagut un boom fenomenal del ciclisme, si es considerés que és un esport antiesportiu no seria així. L’evolució del ciclisme ha fet que la percepció que podia tenir abans la gent no sigui la mateixa.

Quan veurem un ciclista francès guanyant el Tour?

Tenim molts campions francesos. L’últim Tour de França guanyat per un corredor gal va ser amb Bernard Hinault el 1985, i és cert que ja ha passat molt de temps. Actualment, Romain Bardet és el millor francès i ha estat segon i tercer al Tour, Thibaut Pinaut també és excel·lent i ha estat tercer, Julian Allaphilippe va ser el millor en diverses etapes a Itàlia, hi ha una bona generació de corredors francesos. Si hi ha algun capaç de guanyar el Tour? Jo ho espero. Quan ets segon pots guanyar. Tots els anys fan podi, són bons, però falta el darrer pas.

Hi haurà alguna novetat pel que fa als equips?

No us puc contestar perquè soc organitzador de cursa, no director esportiu.

Però són part fonamental, no?

El ciclisme és un esport que es corre per equips, i és una paràbola de la vida. Pots ser molt bo, molt intel·ligent o molt fort, que si no tens un equip no tens res a fer. Justament el líder aprecia els seus companys perquè si no tens un equip no pots guanyar i estàs obligat a treballar en equip.