“Alguns partits han de dir que volen canviar el sistema institucional"

La consellera encampadana ha viscut la seva primera legislatura al Consell General i ha format part de Sindicatura.

Fins a quin punt creu que s’ha pogut arribar a intensificar el desgast a DA en aquest final de legislatura?

S’ha anat treballant i ara culminem els treballs en comissió de lleis que tenen un impacte com la de la Funció Pública. També ha sorgit el tema de la problemàtica dels habitatges. Són lleis que s’han estat treballant en comissió i que ara surten. Hi ha aquest neguit i sí que desgasta perquè són temes que políticament porten a tenir un debat i un joc polític.

Han retret a DA que tardés a reaccionar davant de l’augment del cost de la vida i dels lloguers.

S’ha començat a actuar. La modificació de la llei de l’habitatge fa un any que està a tràmit, si no recordo malament. Els tràmits legislatius són els que són. El que és bo és no només actuar quan hi ha un problema, sinó que el que hauríem de fer és asseure’ns i fer una planificació a llarg termini de l’habitatge. Malauradament, és una situació que es pot donar d’aquí a molts anys també amb un altre color polític al capdavant del Govern. Si tothom ho planifica i no s’hi fiquen colors polítics, si més no, potser no soluciona- ríem el problema però es podria anticipar i es tindria eines de marge de maniobra.

La limitació de l’augment dels preus dels lloguers en funció de l’IPC és intervencionista?

El que es vol és fomentar aquesta situació d’almenys que la gent que hi ha aquest 2019 pugui mantenir el lloguer en què està fins que el nou Govern decideixi i hagi analitzat altres mesures. Ja va quedar clar que aquestes mesures són transitòries.

Si el cost de la vida està situat entre els 1.050 i els 1.200 euros, quin hauria de ser el salari mínim?

La pregunta en fred no li sé contestar. És cert que la mesura que s’ha pres, que es vol i que s’ha fet durant aquesta legislatura és la d’augmentar de manera progressiva el salari mínim. Crec que l’hem de continuar augmentant. El que hem de fer tots és que el salari mínim sigui cada vegada més alt.

Des de l’oposició se’ls ha acusat de no haver volgut arribar a acords de consens. S’hauria pogut jugar més amb l’aritmètica parlamentària?

S’hi hauria pogut jugar, com tot, però hi ha la majoria i després hi ha el paper de l’oposició. La meva pregunta és: què volen dir quan parlen de consens? Dir que sí sempre a totes les propostes o arribar a punts d’entesa? Hi havia punts essencials d’aquesta llei que també tenen un joc més polític i ara, en un moment electoral, també tothom treu les seves cartes.

Com s’ha de llegir l’oferta de Xavier Espot a Carles Naudi per ser ministre d’Afers Exteriors tenint en compte la posició crítica de la tercera via sobre les negociacions amb la UE?

Aquí hi ha dues coses. La primera, ha sortit en premsa i el Xavier Espot ho va negar rotundament i va dir que no ha fet cap oferiment. La notícia és falsa perquè no hi ha hagut cap oferiment. I la segona: crec que està clar que si hi ha tercera via aniran cap a la tercera via i nosaltres amb DA.

Però segueix havent-hi intents per seduir-los?

Li heu de demanar al Xavier Espot, ell és el candidat que us podrà dir si n’hi ha o no.

Vostè sona com a candidata de DA a Encamp. Com creu que hauria d’afrontar el tema dels pactes el partit?

El partit i Xavier Espot valoren com es tira endavant. Espot és la renovació de DA i és el candidat que de moment es va veure a la presentació que fa consens en molts àmbits. Jo crec que és ell qui ha de decidir i recau sobre ell quines són les aliances que creu que ha de fer o no.

Fa uns dies, el senyor Espot va reduir el duel a les eleccions entre ell i Pere López. Serà així?

Crec que sí, convinc amb el que diu el Xavier Espot en el sentit ideològic. El PS és d’ideologia socialista i nosaltres som la centralitat política. Crec que sí, en aquest punt es reduirà entre els dos.

El PS ha aconseguit posar sobre la taula més punts que L’A?

Segur. L’A té un discurs molt coherent i molt constructiu. Crec que el PS fa molta demagògia amb els seus plantejaments perquè no arriben a ser veritats sinó que moltes vegades són mitges veritats.

En política, es pot ocupar només el centre?

DA sempre ha estat al centredreta. En aquest sentit, ha estat més cap al centre i UL-Independents de la Massana o els Liberals estan més marcats i el Partit Socialista, també.

A vostè la situen a les llistes territorials d’Encamp, juntament amb el ministre Jordi Torres. Està confirmat?

No puc confirmar res perquè Units pel Progrés no hem fet cap reunió. No puc confirmar res perquè sí que és cert que se’ns ha demanat tornar-hi, però és que no hem confirmat ni hem desmentit res. Les decisions s’han de prendre a Units pel Progrés.

Li agradaria tornar-s’hi a presentar?

Ha sigut engrescador. Per què no, però la decisió final és d’Units pel Progrés.

Com a consellera, com valora la presència de les associacions feministes al carrer?

Em semblen molt bé. Tot el que sigui anar a favor dels drets de les persones em sembla molt lloable i els hem de tenir en compte.

Què en pensa, de la qüestió de la despenalització de l’avortament en els tres supòsits bàsics?

És un plantejament que cal tenir amb totes les perspectives i tots els ets i uts, amb la situació institucional que tenim. A partir d’aquí, estic oberta a escoltar els plantejaments de tots i com ho fem per mantenir aquest sistema institucional.

Es pot trobar aquesta solució?

S’ha de dialogar i mirar el que podria implicar o no a dia d’avui a nivell institucional. Hem de mirar d’asseure’ns totes les parts implicades en aquest sentit i dir quins serien els límits o què ens podria implicar aquesta situació. A partir d’aquí, tothom a la taula hauríem de dir què volem fer. Volem assumir les conseqüències? Aleshores assumim el que ens correspondria. Per això, cap problema, però no fer falsos debats d’una cosa aquí i allà.

Pel debat que s’ha generat, seria necessària una consulta o un referèndum?

Personalment, penso que ara no toca perquè prèviament ens haurem de seure tots a la taula. Un cop tinguem tots els elements, posicionaments i punts de vista, que cada partit decideixi, i si un partit vol fer un referèndum, endavant, però cal tenir clars tots els punts. En un referèndum, hem d’explicar a la ciutadania clarament què implica.

Des de les associacions i desde l’oposició se’ls ha acusat de posar al davant el copríncep Vives abans que els drets individuals.

Les llibertats hi són. L’avortament a Andorra no es pot fer, però no hi ha hagut mai impediment per fer-ho. No és posar els coprínceps, és posar la situació institucional al davant perquè és el que tenim. Hi ha partits de l’oposició que ens diuen que posem el bisbe davant, però que es digui clarament que es vol canviar el sistema institucional. No ho han dit clarament des de l’oposició. Diuen que volen l’avortament però volen mantenir el Coprincipat. Com ho faran? Tampoc no ho han dit. És molt fàcil anar deixant dards i deixant coses o anar volent donar la raó a col·lectius per treure’n potser un rèdit polític. Que estem a favor de la despenalització de l’avortament? Evidentment, però seiem i parlem-ne. Jo crec que no és una cosa de ficar els coprínceps. Tenim aquestes institucions. Les volem mantenir o no?