“Tenir tantes llistes l'únic que pot fer és ajudar encara més DA”

Es mostra satisfeta per complir el mandat de reformar la Llei de Funció Pública, però remarca que queda “molta feina” amb el desplegament reglamentari que estima que portarà “la millora del treballador de l’administració” i espera que estigui enllestit abans de sortir del Govern, en declaracions a la ràdio del Diari.

La Llei de Funció Pública que s’ha aprovat és la que volia?

Crec que és una llei treballada, hem fet moltes reunions amb el grup de directors de l’administració, amb els representants sindicals, encara hi ha hagut un treball del grup parlamentari i és obvi que no respon al projecte inicial però és normal, hi ha d’haver sempre concessions i s’ha treballat bé per arribar a una proposta de llei millorada.

L’oposició critica que no han aconseguit cap consens amb els representants sindicals.

Aquesta llei no ha pogut satisfer totes les expectatives que els representants dels sindicats havien posat damunt la taula. Tot i això crec que respon a una part de les seves demandes. Sempre es pot demanar més, però crec que tampoc no seria raonable prometre res que no es pugui complir i aquesta llei és justament equilibrada pel que fa al que es pot prometre i complir, especialment em refereixo al sistema retributiu, que és un element cabdal també amb el canvi de model amb aquesta llei.

El canvi de triennis a quinquennis és el que més ha molestat els funcionaris?

Sí, els representants sindicals no han volgut avançar més perquè per a ells era una línia vermella i també per a nosaltres. Sempre hem cercat un model sostenible, i passava pel canvi del complement d’antiguitat de triennis a quinquennis afegint un complement de productivitat i un de car­rera basats en el rendiment, el compromís i l’actitud, i em sembla que és la bona línia cap on hauria d’anar aquesta administració per cercar aquesta professionalitat. Crec que el que ha molestat és que introduïm uns complements variables on fins ara el d’antiguitat només estava sotmès al termini de permanència, i això és el que perceben com a variable i per tant tenen poca confiança que s’acabi arribant a la retribució que percep cada persona a l’administració a final de mes.

Amb el creixement dels triennis previst al model anterior era insostenible?

El problema no són els triennis, el que oblidem sovint és que la llei del 2000 preveia l’avaluació de l’acompliment i, per tant, un complement que permetia progressar de la banda mínima retributiva a la màxima, i és el sistema que tenim aturat des de fa molts anys i per tant hi hauria un incompliment de la llei anterior. I si sumessin aquest trienni als complements que proposàvem estaríem sobrepassant molt la capacitat econòmica del Govern per pagar-ho tot. El complement de productivitat i el de carrera sumen 10 milions i si haguéssim de sumar-los al que ja tenim actualment no seria sostenible. Els triennis són 17 milions, ens aniríem a 27, i estem parlant d’un model de 20 amb l’estimació de màxims pensant si tots els treballadors complissin els objectius, el rendiment.

Les forces polítiques van anunciar que si arriben al Govern derogaran aquesta llei.

Algunes opcions han parlat de derogar, altres de revisar i jo el que crec és que una cosa és fer promeses i una altra és complir-les, i en tot cas el que també he trobat a faltar és que no he vist encara sobre la taula cap proposta retributiva de les altres opcions polítiques, perquè, com es finançarà?, qui pagarà aquest increment? Està molt bé plantejar opcions, però no n’he vist cap damunt la taula, ni de la part dels representants més enllà de mantenir el seu punt de partida ni dels altres grups.

La crispació i tensió que hi va haver al Consell reflecteix la situació a l’administració?

No, crec a més que hem deixat de banda tota una part de treballadors de l’administració general que estan en silenci, que estan a l’expectativa del que pugui donar aquesta nova llei, d’aquest nou desplegament reglamentari, però hi ha molta gent que està esperant una oportunitat d’aquesta llei, i potser ens hem centrat massa en aquelles persones que no comparteixen determinats aspectes de la llei.

Va fer un salt des de l’àmbit diplomàtic al polític, vol continuar en política?

No. Vaig fer un parèntesi en la meva carrera diplomàtica per acceptar la proposta del ministre Espot per acompanyar-lo com a secretària d’Estat de Justícia i Interior, i després una proposta del cap de Govern per encapçalar la cartera de Funció Pública, i el meu desig és tornar a la carrera diplomàtica i tampoc he format mai part d’aquest món polític. Entenc, a més, que com a bona diplomàtica he intentat sempre mantenir-me al marge, he tingut oportunitat de treballar i mostrar el meu compromís de vocació pública amb diferents governs de diferents colors, i és el que vull continuar fent.

Què li semblen les aliances a les territorials de Liberals i el PS a les quals es pot afegir SDP per anar tots contra DA?

Són aliances que em costen d’entendre com a ciutadana però crec que és una opció legítima d’aquests grups i és el que estan intentant fer per tenir més força enfront de DA, per tant, això crec que ja ens indica una mica que l’opció de DA té oportunitats realment d’estar al capdavant la propera legislatura.

S’ha presentat una nova opció nacional, ja hi ha sis propostes. Veu espai per a tantes llistes?

No, crec que aquesta pot ser una oportunitat per a DA perquè el fet de tenir tantes llistes i un vot tan dispers crec que realment l’únic que pot fer és ajudar encara més el projecte de DA.

Com es posiciona en debat d’avortament i Coprincipat?

Hem de ser molt respectuosos amb aquest debat i crec que el Coprincipat és una qüestió cabdal per al nostre Estat, i que no és avortament o Coprincipat, crec que probablement hi hagi d’haver una discussió molt més profunda en aquest sentit, però per a mi el model de Coprincipat és el que realment hem de defensar i veure una mica com podem resoldre aquesta qüestió. S’havia parlat d’oferir un millor acompanyament a les persones que es puguin trobar malauradament en aquestes situacions i crec que es poden trobar mecanismes o solucions que no posin en cap cas en perill el nostre model institucional de Coprincipat.

Es diu que no se sap el que està fent DA en la negociació amb la UE i es demana una pausa, com veu aquest camí?

Soc una convençuda que necessitem aquest acord d’associació i que tot el que ens portarà són avantatges. Jo no he escoltat mai de cap interlocutor de la UE que els petits estats i Andorra en particular es trobi en una situació que no seria desitjable per a Andorra ni per a la UE. L’interès de la UE és que els estats que formin part d’Europa estiguin el millor integrats possible i que donin satisfacció als seus ciutadans. En aquest sentit, una negociació sempre implica concessions i és així com està treballant aquest Govern, i crec que trigarà el seu temps perquè, a més, ara hi ha eleccions europees i canvis a les institucions i això farà que s’alenteixin una mica les negociacions, però hem d’anar avançant en aquest camí.