“Nosaltres no hem d'imposar una segona pena”

El maig complirà quatre anys al capdavant del departament d’Institucions Penitenciàries. Es congratula dels resultats de l’aposta per ajudar en la reinserció dels reclusos i, respecte a la plantilla, assenyala que s’ha incidit en el diàleg i que “mirem de posar fil a l’agulla quan fan alguna demanda. Hi ha coses que es poden solucionar més ràpidament que d’altres però es mira de tenir un diàleg”.

El centre penitenciari va posar en marxa el vis-a-vis, però no és un model de visita molt sol·licitat.

No, és un requeriment que feia temps que la CPT (la Comissió de prevenció de la tortura del Consell d’Europa) demanava i després, de part del senyor ministre, també hi va haver molt interès a posar-ho en funcionament. El primer mes va ser el juny de l’any passat i, la veritat, és que no ha tingut massa èxit. Hem tingut dues visites cada mes. Ara, aquest últim mes de gener i el mes de desembre, no hem tingut cap usuari i tenim una demanda per al febrer.

Què és el que no funciona?

Una de les condicions és que, si hi ha una comunicació íntima, es perden dos de familiars. La parella, moltes vegades, prefereix la comunicació familiar, ja que venen els nens o els pares, i no volen perdre la possibilitat. S’han arreglat les instal·lacions, s’ha fet el millor que s’ha pogut, però no deixa de ser una mica fred per a la parella.

Hi ha possibilitat de canviar les condicions quant a les visites?

No, això és una condició que normalment també es fa servir fora d’Andorra. Hi haurà algun canvi de protocol, però no serà molt remarcable.

Era el que s’esperaven?

No, la veritat és que s’esperava que hagués quallat més, però, ja d’inici, el primer mes, es va veure que no, perquè només hi va haver un usuari.

En el mòdul de menors, el vis-a-vis respon a recomanacions que s’han anat fent els últims temps per part del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa. Respecte a les observacions que es fan, en quin estadi estan? Encara hi ha coses a fer?

L’any passat vam rebre la visita de la CPT. A final d’any va arribar l’informe i són recomanacions. Recomanacions lleus que són de fàcil solució.

Com ara?

Hi ha una recomanació que nosaltres també fa dies que estem demanant, que és l’ampliació d’hores d’atenció psiquiàtrica. Abans de rebre la visita i l’informe, nosaltres ja havíem parlat amb el SAAS.

Precisament tenen un pres, Martí Corts, conegut com el Rambo de la Cerdanya, que havia escapat d’un psiquiàtric.

La veritat és que aquesta persona aquí no ha portat problemes. Sí que té un seguiment i està en tractament mèdic. Al centre no porta problemes, però no és el millor lloc per estar.

Més enllà de les hores d’atenció psiquiàtrica, les prestacions mèdiques són suficients?

Tenim el conveni fet amb el SAAS, tenen molt bona cobertura a nivell mèdic. Tenim una doctora que ve tres vegades per setmana, un psicòleg que ve una vegada a la setmana i després un psiquiatre tres vegades al mes. Si hi ha un problema, es deriva ràpidament a l’hospital i es tracta en aquell moment. A nivell d’atenció sanitària no hi ha un problema. Sí que hi ha potser el problema del psiquiatre, que s’està mirant de solucionar.

La qüestió es complica quan l’atenció no la poden donar a l’hospital i el pres ha de marxar fora, amb riscos de fugida, com el que ha succeït fa uns mesos.

Hi ha el risc que s’ha de posar en llibertat provisional perquè pugui anar a fer el tractament i pot passar que no torni, com aquest últim cas. D’altres vegades s’ha fet i les persones han tornat, sigui perquè són del país o sigui per necessitat d’ells pel tractament o perquè no tenen on anar i venen aquí una altra vegada.

És un assumpte de difícil solució per la falta d’un conveni amb els països veïns?

El conveni, em consta, que des del ministeri s’està treballant.

Un dels aspectes que s’han potenciat són les activitats dins del centre.

Per afavorir la reinserció mirem de fer moltes activitats i que la gent estigui ocupada i pugui estar el menys temps possible dins de les cel·les.

Quina acollida té la formació?

Tenim setze persones que estan fent ensenyament inicial bàsic. Hi han dos persones que fan el graduat de segona ensenyança, cinc persones que fan el curs d’accés de majors amb la UNED, 8 que fan un curs d’informàtica, del qual ja s’han lliurat 31 certificats d’assistència i, després, darrerament s’han començat a fer classes d’anglès, a les quals s’han apuntat 29 persones. Aquestes 29 persones es podran examinar i tenir un títol oficial. Des de les 9.30 fins a les 19, si s’apunten a les activitats, estan fora de la cel·la.

També han impulsat convenis per donar feina als interns.

Amb Andorra Telecom i l’empresa Desplom s’ha fet el conveni. L’empresa Desplom és per quan ja arriben a una condicional i Andorra Telecom ens porta la feina aquí per repartir-la en quantitats més o menys semblants amb els diferents règims que tenim. Hi ha també una impremta que ens porta feina, que normalment la fan al mòdul de dones, i després hi ha una altra empresa que ens porta feina a tongades, quan té un projecte i ho necessita. Estem oberts al fet que qualsevol empresa d’Andorra pugui aportar feina al centre, evidentment, sense fer la competència a ningú.

I quan abandonen la presó, es fa algun seguiment?

Abans de sortir ja mirem que tinguin feina. Per això tenim una treballadora social adscrita al ministeri de Justícia que es cuida de buscar feina i fer un seguiment. Però les xifres de reinserció és difícil tenir-les, ja que molta gent marxa perquè no són d’aquí. Les mateixes famílies també ajuden, però es mira que surtin col·locats. A banda de les formacions d’estudi, també anem fent petits certificats o diplomes com ara de manipulació d’aliments, primers auxilis, tot per fer que tinguin una mica de currículum.

Aviat farà quatre anys que es va incorporar al càrrec. Ha fet un balanç?

Crec que amb la col·laboració de tot el personal s’ha donat molt èmfasi a la reinserció. La veritat és que també hem tingut molt suport del ministre i la secretaria d’Estat, a nivell de funcionaris s’ha mirat de millorar i, tot s’ha de dir, sempre hi ha coses a fer. L’objectiu de potenciar la reinserció ha tingut acceptació per als interns i per als funcionaris del centre, tot i que reconec que els comporta molta feina. Però penso que si una persona ha comès un error en un moment de la seva vida, la justícia el condemna i nosaltres no li hem d’imposar una segona pena.