“Si tens un estil de vida molt clar i saps transmetre'l, et seguiran”

Paola Calasanz (Barcelona, 1988) aplega mig milió de seguidors fidels a través de les xarxes, on explica accions com l’activitat a la Reserva Wild Forest, un espai que va fundar i on porta una vida alternativa, explica, a les presses i els mals humors de la vida al segle XXI. A banda, ha fet el salt al sector editorial, amb tres novel·les –gènere romàntic– ja publicades i una altra a punt de caure. Aquesta, Sueñas a blues bajo la luna llena, surt al mercat dijous. Divendres estarà signant exemplars a Llibre Idees (Illa Carlemany).

Per què Dulcinea?

Ja a l’etapa de fotògrafa feia servir aquest nom d’una dona que potser ni existia, o potser ni era tan guapa: simbolitza la bellesa relativa, la que està als ulls de qui mira. I jo com a fotògrafa volia fer aquesta reflexió. Després el vaig seguir emprant quan vaig començar a fer continguts per a les xarxes.

I qui és Dulcinea?

Doncs em dedico a escriure i tinc una reserva de fauna salvatge on recuperem animals ferits. I em dedico a compartir per Internet un estil de vida: el bosc, el menjar saludable, i escric novel·les romàntiques que tenen un rerefons de connexió amb la natura.

D’on ve aquest interès?

Sempre m’havien agradat els animals, però no havia pensat que m’hi dedicaria. Un dia, arran d’un video, em vaig fer vegetariana. Va començar la connexió amb la natura: vaig deixar la ciutat per anar a viure al bosc i en sentir que per a mi era la plenitud absoluta vaig sentir la necessitat de comunicar-ho.

On és la reserva?

Ara de fet ens mudem. Estem a prop de Montserrat i ara anem cap a la zona de Manresa.

Per ser blocaire, youtuber, influencer, d’èxit, s’han de tenir dots especials? Com es genera tot el moviment de seguidors?

Jo mai no em vaig proposar ser influencer i no ho sabria dir. La gent que triomfa, entre cometes, a les xarxes, és aquella que té molt clar el que vol dir i com transmetre-ho. Si comences a fer contingut genèric és molt difícil crear una comunitat. Si tens un estil de vida molt clar i saps com transmetre-ho –i ets molt constant– és més fàcil que et segueixin. Però el secret està a tenir un missatge molt clar. Però ser influencer perquè sí, doncs no sé: què aportes?

Els joves volen ser youtuber: primer la closca que el contingut.

No és fàcil, no ho seran. Que generin contingut, sí, però que et facis conegut és molt difícil.

Sents que tens una responsabilitat?

Sí, és clar. Sembla tot molt banal, tenir molts seguidors. Però tot allò que diguis s’ho agafaran al peu de la lletra, ets un referent per a ells. És una responsabilitat. Si tinc un mal dia i estic de mal humor no em posaré a publicar perquè generaré una energia que no m’interessa.

Explica’ns el dia a dia.

Em llevo sense despertador perquè l’important és anar amb el ritme de la natura, així que intento escapar d’horaris, de complir. Es tracta de ser molt conscient, sense presses, connectar amb la natura. És per al que estem dissenyats, no per viure amb estrès i obligacions.

O sigui que estàs escapant.

Oi tant! Quan era fotògrafa i vivia a la ciutat, amb estrès. Per això vaig dir prou. No va per aquí la meva vida.

Podem pensar que no està a l’abast de tothom.

No, que va! Jo sóc més? Si jo ho he fet és que es pot. La qüestió és a què estàs disposat a renunciar. Tot és molt idíl·lic aquí, però també és dur. I no a tothom li agrada, alguns volen viure a Manhattan.

No hem parlat dels llibres. Faules, novel·les amb missatge?

Sí, totes. La primera –El día que sueñes con flores salvajes– parla d’alimentació i veganisme, que es descobreix a través de la història d’amor. A la segona –El día que el óceano te mire a los ojos– la noia s’enamora d’un guardiamarí i es descobreix la realitat de la contaminació al mar. I la tercera –El día que sientas el latir de las estrellas– descobreix Àfrica. I el que ara es presenta, El cuaderno del bosque, no és ficció sinó la meva història personal. Parla d’energies, de vides passades. En aquest cas és molt més espiritual.