“En dos o tres anys tindrà sentit parlar de molins de vent”

El director general de la companyia elèctrica afirma que les fonts d’energia renovables han de guanyar pes per contrarestar un futur marcat pels efectes del canvi climàtic.

FEDA vol impulsar els comptadors intel·ligents?

Sí, darrere d’aquests aparells hi ha totes les qüestions referents al CO2 i al canvi climàtic. Són temes importants i necessitem les eines per tenir dades en temps real. Personalment, crec que tant FEDA com les grans empreses energètiques del món estan fent una reflexió centrada en com l’evolució cap a la digitalització pot permetre fer menys inversions. Així mateix, cal dir que els comptadors intel·ligents ens ajudaran a gestionar pics de consum en la xarxa que no podríem gestionar sense aquesta tecnologia.

Qui pagarà aquests aparells?

El full de ruta encara no està tancat. Ho estem treballant. La posició que tenim, tot i que encara hem d’acabar de fer el projecte, és continuar amb el model que tenim ara mateix: que el cost del comptador el suporti FEDA i que hi hagi un lloguer mensual.

Aquest pas servirà per potenciar l’eficiència energètica?

Sí. Es pot facilitar un servei de dades en què, a través dels comptadors, donem informació molt bona al client perquè pugui estalviar més.

Com avança la instal·lació de plaques solars al Principat?

És una qüestió que ha aparegut al pla sectorial i ja s’han projectat a algunes zones al país, com el port d’Envalira, el Forn de Canillo o la Rabassa, però encara ho estem estudiant. És a dir, hi ha la voluntat de produir energia fotovoltaica, però hem d’acabar de decidir on, com i amb quina tecnologia.

També dependrà de l’acceptació de la gent.

També hem d’acabar de valorar l’acceptació de la gent del fet de poder veure camps de plaques solars o de molins de vent.

Molins de vent?

Jo crec que en dos o tres anys tindrà sentit parlar de molins de vent o de camps solars. Aquí, repeteixo, dependrà molt de la sensibilització de la gent. Hi ha un tema de paisatge i d’impacte, no només és una qüestió d’energia i economia. Al final, Andorra s’ha de moure en aquest eix.

FEDA té por al canvi climàtic?

Jo crec que tothom té por al canvi climàtic. El canvi climàtic és una realitat, tot i que és molt complex saber el seu efecte. En aquest sentit, és evident que ens hem de preparar per a aquest fenomen i vist des de l’òptica de FEDA, crec que el nostre repte és que el canvi climàtic impacti el menys possible sobre la disponibilitat d’energia.

Com ho faran?

Al final s’han de mantenir funcionant una sèrie d’instal·lacions i si canvia la manera de gastar del client no és evident que puguem mantenir les instal·lacions de la mateixa manera. Per aquest motiu, és molt important per a nosaltres engegar línies de serveis i de negoci que no contribueixin al canvi climàtic.

En quins altres projectes estan treballant?

A escala global tenim dos o tres reptes. Un és acabar de completar el refós de la xarxa d’alta tensió amb l’ETR de la Gonarda i la línia entre Encamp i Grau Roig. En l’àmbit de la calor, tenim la central de la Comella i la del Pas de la Casa. Dos projectes en què encara tenim feina a fer. Després, estem acabant d’estructurar la plataforma de mobilitat i temes de mobilitat elèctrica.

Parla de la plataforma de mobilitat intermodal.

Els aspectes vinculats a la justícia segueixen el seu curs i tampoc podem dir gran cosa, però nosaltres continuem treballant en el projecte i amb la voluntat clara de donar aquest servei.

Un servei vinculat al desenvolupament de la mobilitat elèctrica?

Sí, a la mobilitat elèctrica i als aparcaments, però també ha d’anar lligat a la mobilitat pública amb autobusos o altres tipus de mobilitat. La idea és tenir una primera versió de la plataforma a finals d’any, entre desembre i gener, per acompanyar ja les noves concessions d’autobusos. Tot i això, hem de veure quan Govern adjudica les concessions.

I quan tindrem el desplegament total de la plataforma?

Jo crec que és un any. A principis del 2020 crec que estarà en marxa. A partir d’aquí tocarà buscar noves solucions o serveis. Hi ha el tema dels taxis o del car sharing (dels cotxes compartits).

El car sharing està inclòs a la plataforma?

No està inclòs en la primera fase. Ara estem tancant aparcaments, autobusos i càrrega elèctrica, però crec que són coses que aniran venint.

Aquest concepte de mobilitat funciona ara, per exemple, per anar a Barcelona però no per moure’s per dins del país.

Jo crec que l’objectiu de la plataforma és que et proposi trajectes i alternatives. Aquesta plataforma té molt camí per recórrer i el món de la mobilitat està canviant molt a tot arreu.

Estem parlant que empreses privades com Uber entrin a Andorra?

No.

Llavors es refereix a compartir trajecte entre persones?

Veig més alguna cosa així i també veig més el fet que els taxis d’Andorra tinguin millor servei que Uber a través d’aquesta plataforma de mobilitat. El que estem fent és provar de protegir el sector local.

Es podria evitar l’entrada d’aquest tipus d’empreses?

Sí, crec que la idea és aquesta.