Mònica Duran
“Mai es fa pujar un nen a un castell si no se sent segur”
Les dades estadístiques demostren, malgrat l’aparent sensació de risc, que les lesions entre els castellers no són ni més freqüents ni més greus que en altres activitats lúdico-esportives
Va entrar a la colla castellera andorrana el juliol del 2014, poc després de la seva creació, i ho va fer com una activitat per a tota la família. És l’encarregada de vetllar per la seguretat dels membres de la colla amb l’objectiu d’evitar lesions.
Fer castells és segur?
Des del món casteller som conscients que la impressió que té una part de la societat és que es tracta d’una activitat amb un perill important. Aquesta percepció contrasta amb la que té el casteller a partir de la seva experiència personal, i que es confirma amb la informació que ens donen els estudis existents. Les estadístiques ens indiquen que el percentatge de caigudes ha anat disminuint en els darreres anys, que existeixen mecanismes de frenada i amortiment que disminueixen l’intensitat dels impactes i que les lesions en els castells, tant en els adults com en els nens, no són ni més freqüents ni més greus que en altres activitats lúdico-esportives.
Quin és el principal element de seguretat dels castellers?
L’actitud prudent del cap de colla i la seva tècnica, que planifica com serà la progressió i decideix quins castells es faran en els assajos i en les actuacions. A principis de temporada es realitzen construccions de baixa dificultat i, a mesura que les estructures estan consolidades i els castellers suficientment entrenats, s’augmenta la dificultat. Quan una construcció es fa en una actuació és perquè l’equip tècnic de la colla considera que està prou preparada. Aquest nivell de seguretat es basa a assajar de manera sistemàtica, metòdica i rigurosa i fer una bona execució de les construccions, tant al tronc com a la pinya.
Quins són els principals riscos per a la salut d’un casteller?
Malgrat la sensació de risc elevat, rarament es produeixen lesions. Per aquest motiu és important que cadascú tingui en compte les seves condicions i característiques físiques per trobar el lloc i la posició més adient a dins del castell i/o dins la colla. Sabem, a través dels estudis realitzats, que una pinya correctament construïda pot arribar a absorbir més del 60% de l’energia d’una caiguda. Per tant és important que les persones que conformen la pinya i tronc també prenguin unes mesures de seguretat bàsiques per prevenir.
Què és el que es fa normalment per prevenir lesions?
Normalment totes les colles castelleres disposen d’un equip sanitari que s’encarrega d’organitzar els aspectes preventius de la colla i vetllar per la seguretat i benestar de tots els castellers. Tenim un protocol de seguretat en cas de caiguda en un assaig o actuació castellera. Aquest protocol es posa en coneixement a tots els castellers i s’intenta posar en pràctica en forma de simulacre, per tal de minimitzar les lesions.
Quina és la funció de la comissió sanitària de la colla?
Prevenció de lesions. Explicar i recordar les mesures bàsiques de seguretat durant els assajos i actuacions castelleres. Vetllar perquè es respectin les mesures de seguretat com ara l’utilizació correcta del casc de la canalla, evitar l’ús d'objectes que poden lesionar, fer silenci durant l’execució d’un castell o verificar que la pinya està correctament col·locada i proporcionada. També promoure la realització d’exercicis d’escalfament abans d’iniciar l’activitat castellera i d’estiraments suaus un cop acabat l’assaig o l’actuació.
S’ha de ser com un esportista?
Cada vegada es té més consciència que l’activitat castellera precisa d’una preparació física i mental important per tal de garantir una força, equilibri i seny que permetin realitzar construccions segures. Antigament les feines del camp ja garantien una força física però amb les vides sedentàries que portem avui en dia fa que necessitem una preparació física adient.
L’ús de la canalla pot posar-la en risc?
Totes les mesures de seguretat que he explicat anteriorment s’extremen en el cas de la canalla. Mai es fa pujar un nen a la força si ell ni vol ni se sent segur.
Tots els nens i nenes fan servir casc. Realment funcionen?
Des que es va implantar, l’any 2006, les lesions cranioencefàliques han desaparegut. Tots els nens i nenes que formen el pom de dalt d’un castell porten casc, tant als assajos com a les actuacions. Tots ells estan dissenyats i provats per a l’activitat castellera. A més, es fan revisions sistemàtiques de l’estat de tots els cascs, ajustaments i tancaments.
Com més gran és un castell, es reforça més la seguretat?
A mesura que una colla castellera es va fent més gran es plantegen nous castells i, si es disposa de més recursos econòmics, es poden millorar i reforçar les mesures de seguretat. Aquesta temporada hem estrenat el terra atenuant que està especialment estudiat que minimitza el risc de lesió en cas de caiguda.
Què li diria a un pare o una mare que per por no volgués que el seu fill fos casteller?
Li diria que no opini des de la ignorància i que assistís a un assaig per conèixer més a fons l’activitat castellera i comprovar les mesures de seguretat i prevenció de riscos. Que deixi provar els límits físics i emocionals del seu fill amb seguretat.
Els nens o nenes tenen por de pujar després d’una caiguda?
Tant els adults com els nens i nenes poden tenir por abans i després d’una caiguda. Per aquest motiu és tan important el treball de transmetre confiança i seguretat que ha de fer l’equip tècnic de tronc, pinya, canalla i el cap de colla. Quan un nen supera la por, tota la colla ho celebra.